21.07.2026 - 21:40
El president del Barça, Joan Laporta, ha encapçalat la comitiva que ha representat el club en la fase final del Mundial de futbol, disputat als Estats Units, Mèxic i el Canadà. Laporta ha presenciat tant la semifinal entre Espanya i França com la final contra l’Argentina. En tots dos casos, ha expressat obertament a alguns mitjans de comunicació el suport a la selecció espanyola, emparant-se en la presència de vuit futbolistes blau-grana. Fins i tot, en nombroses ocasions, s’hi ha referit en primera persona del plural.
🤣 Sorpresa monumental en Nueva York, tras charlar con Xabi Alonso…
🏙️ ¡El @partidazocope se cruza con Laporta y habla claro sobre la final!
🇪🇸 "Tenemos mejor equipo"
😳 "Si es un árbitro que se impone, España tendrá más posibilidades de ganar"
📻 #PartidazoCOPE pic.twitter.com/cZxYQTn810
— El Partidazo de COPE (@partidazocope) July 16, 2026
A més, ha participat en actes públics organitzats per la federació, en què s’ha vist celebrant, fent-se fotografies amb afeccionats de la selecció espanyola i aplaudint un crit de “visca Espanya” de l’ex-capità del Reial Madrid Iker Casillas.
👀❗ La reacción de Joan Laporta con el “viva España” de Iker Casillas en un acto organizado por la RFEF en la Casa España de Dallas.
🔗 https://t.co/3TaYWXibgA 🔗 pic.twitter.com/ptQZQqFWdV
— ElDesmarque (@eldesmarque) July 14, 2026
Joan Laporta dándose un baño de masas en el ‘Mercado Little Spain’, la Casa de España en Nueva York @abc_es pic.twitter.com/HGFgiHusQb
— Rubén Cañizares (@Ruben_Canizares) July 18, 2026
L’actitud de Laporta ha causat perplexitat en una part dels socis independentistes del Barça, que en recorden el tarannà i una trajectòria política inequívocament vinculada a l’independentisme. Als anys noranta va militar al Partit per la Independència i, més endavant, va participar en la fundació de Solidaritat Catalana per la Independència, coalició amb què fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions del 2010. “Si hi havia cap tret que definia Laporta era aquest catalanisme desacomplexat, gairebé irreverent, amb què molts hem empatitzat durant anys. Per això sorprèn que ara es transformi en submissió a les autoritats espanyoles i a la federació”, diu Marc Duch, soci del Barça i fundador de la plataforma Manifest Blaugrana.
El periodista de TV3 Xavi Torres també s’ha mostrat sorprès, però descarta que el gest reveli cap viratge ideològic del president. “És indiscutible que Joan Laporta és independentista i que li agradaria veure una realitat política molt diferent de l’actual”, diu. A més, se centra en l’ús de la primera persona del plural. Tot i admetre que Laporta es podia referir als jugadors del Barça convocats amb la selecció espanyola, considera que l’expressió és desafortunada perquè sembla incloure el president en una identificació col·lectiva amb Espanya. “Crec que ha fet servir el llenguatge d’una manera inapropiada”, diu.
Les imatges i les declaracions del president també han aixecat una forta polseguera a les xarxes socials, on s’han multiplicat els missatges crítics amb la seva actitud. Duch, que a les darreres eleccions a la presidència del Barça va formar part de la candidatura de Marc Ciria, considera que aquest suport explícit a la selecció espanyola contradiu la història del club i el paper social i polític que ha exercit al país. “Xoca frontalment amb allò que el Barça és, representa i significa. El club té un pes sociopolític important al país, però la tendència actual és eliminar aquesta dimensió”, lamenta.
Al seu torn, el periodista Frank Bayer considera que el gest de Laporta ha dolgut especialment entre els sectors independentistes perquè el president continua essent una figura simbòlica del catalanisme. A més, arriba en un moment d’exaltació de l’espanyolisme arran de la victòria de la selecció espanyola.
Un viatge diplomàtic, no passional
Fonts del club neguen que Laporta hagi fet cap viratge ideològic i diuen que el viatge forma part de les tasques de representació institucional i diplomàcia futbolística. En destaquen l’agenda amb reunions amb el president de la FIFA, Gianni Infantino; el de la UEFA, Aleksander Čeferin; i representants de la lliga i de la federació espanyoles. Aquesta darrera s’ha fet carrec del cost del viatge i de l’estada de la comitiva, i el club considera que cal mantenir-hi bones relacions.
A més, destaquen que, durant l’estada, Laporta també s’ha reunit amb més figures influents del món del futbol, com ara Peter Lim, màxim accionista del València, i Samuel Eto’o, actual president de la Federació Camerunesa de Futbol.
View this post on Instagram
Duch, en canvi, es demana què obté el Barça en canvi de rebaixar el perfil identitari. Recorda que el club continua denunciant el tracte que rep dels àrbitres, de les institucions i de determinats mitjans de comunicació. “La intenció és riure les gràcies a un estament que sempre t’anirà obertament en contra i del qual no trauràs res”, diu.
Les mateixes fonts del club també remarquen el vessant comercial del viatge, que ha inclòs unes quantes reunions amb grans empreses per explorar possibles vies de col·laboració i noves relacions comercials. Segons aquestes mateixes fonts, la situació econòmica del club –que ha millorat respecte d’anys anteriors, però que encara no és prou sòlida– també ha influït en la necessitat de fer un viatge d’aquestes característiques.
El Joan Laporta més pragmàtic
Frederic Porta, periodista especialitzat en la història del Barça, interpreta el viatge de Laporta com un exercici de realpolitik. Vincula aquesta actitud amb l’estat actual del barcelonisme i de Catalunya després del procés, i considera que el Barça reflecteix un país políticament desmobilitzat i deprimit. “En la primera etapa, Laporta es va presentar com un independentista desacomplexat, potser un dels primers que anunciava allò que vindria després, que és el procés. Ara, d’ençà que va tornar a la presidència, prefereix ser pragmàtic, com també ho és el país”, diu. A parer seu, aquesta desmobilització, afegida a la victòria clara de Laporta a les eleccions del 15 de març, li dóna carta blanca per a dirigir el club com consideri.
En la mateixa línia, Frank Bayer veu en aquesta actitud de Laporta un president més possibilista, calculador i adaptable que no pas en la primera etapa. “Laporta s’ha distanciat del personatge del 2003 o del 2010. Ara és molt més possibilista, més pragmàtic i un punt més camaleònic”, apunta. Tanmateix, diferencia clarament entre representar institucionalment el Barça en una gran competició i mostrar una adhesió entusiasta a la selecció espanyola. “Posar-te entre els afeccionats espanyols és castellanitzar el club. Si això ho hagués fet Rosell, Bartomeu o Núñez, hi hauria hagut un escàndol monumental. Per mi és un error bastant greu, i ho dic amb dolor”, sentencia.
Això sí, Bayer refusa les interpretacions que defensen que actua de manera improvisada. Considera que pot confiar molt en la intuïció, però que darrere cada moviment hi ha un objectiu i una lectura concreta dels equilibris de poders. Sobre això, creu que ha adoptat una manera de fer semblant a la tradició política de Convergència: pragmàtica, flexible i orientada a obtenir beneficis concrets dins les estructures de poder. “No em sembla malament que sigui calculador ni que sàpiga entrar en les estructures de poder per beneficiar el club. Ara bé, l’estètica s’ha de controlar”, apunta.
Porta també assenyala l’afer Negreira com un altre factor que pot explicar l’actitud de Laporta. Creu que el Barça pot sentir la necessitat de reconciliar-se amb determinats poders futbolístics i mediàtics espanyols. Finalment, considera que Laporta ha fet bé de capitalitzar aquest Mundial en benefici del club: “Ara, la guerra simbòlica i propagandística té una intensitat mai vista. D’una banda, hi ha la força de la caverna mediàtica madrilenya, amb una capacitat de ressonància brutal. D’una altra, som els barcelonins i els catalans els qui hem de reivindicar que la selecció espanyola ha tornat a guanyar perquè té molts catalans a les seves files i practica un joc de posició fet al Barça.”
El nou Spotify Camp Nou, possible seu de la pròxima final
El futur Spotify Camp Nou és, juntament amb el Santiago Bernabéu de Madrid i el Gran Estadi Hassan II de Casablanca, al Marroc, un dels tres estadis finalistes per a disputar-hi la final del Mundial del 2030, que organitzaran conjuntament Espanya, el Marroc i Portugal.
Veus autoritzades del club expliquen que una part del viatge també s’ha dedicat a promoure el recinte blau-grana, encara en obres, com a possible seu de la final.
