02.09.2026 - 20:40
|
Actualització: 02.09.2026 - 21:21
L’informe del Centre d’Immigració i Fronteres espanyol (CENIF) sobre l’entrada multitudinària a Ceuta va molt més enllà d’assenyalar una actitud passiva de les autoritats marroquines. El document afirma que membres uniformats de les forces de seguretat del Marroc van guiar els emigrants cap als punts d’accés, van gestionar el flux de gent i, en alguns casos, els van indicar com havien de travessar la frontera. També identifica individus de paisà que van dirigir i monitorar la mobilització sobre el terreny i que fins i tot van donar instruccions als agents uniformats.
Tanmateix, tal com ha volgut remarcar el director general de la policia espanyola, Francisco Pardo, el CENIF no arriba a identificar qui va concebre l’operació ni quina autoritat superior la va ordenar.
L’informe conclou que hi havia una planificació prèvia i una direcció estratègica i descarta que l’episodi fos “per generació espontània”. Tanmateix, admet que no ha pogut “individualitzar” els responsables del nivell superior. Per tant, atribueix una participació material a membres de les forces de seguretat marroquines, però no acredita que l’ordre partís del govern de Rabat.
Agents uniformats que guiaven els emigrants
El document, consultat per VilaWeb, té cinquanta-cinc pàgines i va ser elaborat a petició de la jutgessa de l’Audiència espanyola María Tardón, que investiga si els fets dels dies 30 i 31 de juliol poden constituir delictes contra la independència o la integritat territorial de l’estat. Segons el CENIF, gairebé totes les entrades es van fer pel Tarajal i els emigrants van arribar-hi, entre més motius, per les indicacions de les forces de seguretat marroquines. Segons el document, en alguns casos els agents participaven en el guiatge de les persones a l’aigua i les dirigien cap a la platja.
El report diu que la resposta policíaca marroquina dels dies 30 i 31 de juliol va ser de “permissivitat total”. Remarca que no hi va haver cap temptativa seriosa de dispersar la multitud ni d’allunyar-la del perímetre fronterer, malgrat que la celebració del Dia del Tron havia concentrat un gran nombre d’efectius de seguretat a la zona.
Però l’anàlisi no es limita a descriure una absència d’intervenció. Segons les entrevistes fetes als emigrants, els policies marroquins no solament havien mantingut una actitud passiva, sinó que els havien indicat que entressin per l’aigua a la zona del Tarajal i no pas per uns altres punts. El document diu que els agents apareixen de cap a cap de la ruta principal cap al Tarajal, ajuden els immigrants a superar esculls i organitzen l’accés a la zona de vehicles de gran tonatge carregats de persones. També inclou una pàgina amb fotografies d’una desena d’agents marroquins uniformats enmig de la multitud o a les vies d’accés a la frontera.
Els presumptes agents de paisà
Un altre element que sosté la tesi d’una operació organitzada és la presència d’individus no uniformats que el document anomena “agents dinamitzadors sobre el terreny”. El CENIF diu que el seu comportament no coincideix amb el dels qui provaven d’entrar a Ceuta o que en tornaven.
El document diu que eren homes entre trenta anys i cinquanta, de complexió forta o atlètica, amb els cabells curts i una indumentària diferent de la de la major part de la multitud. Alguns portaven gorres amb logotips policíacs, motxilles, ronyoneres o bosses petites. Amb tot, l’aspecte físic i la roba no són la base principal de la identificació, sinó que el CENIF posa l’accent sobretot en el comportament. Diu que caminaven en sentit contrari al flux, s’apartaven per observar el pas dels grups, arengaven la multitud, ajudaven a superar obstacles, enregistraven la mobilització i mantenien converses telefòniques constants, com si supervisessin l’operació.
El document va més enllà i assegura que, en alguns casos, es veuen donant instruccions als agents uniformats desplegats a la zona. Segons l’informe, tots mostraven actituds de “control, lideratge i direcció” respecte dels qui tenien al voltant.
En aquest punt, però, la terminologia del CENIF és més prudent. La pàgina que aplega les imatges els presenta com a “presumptes agents marroquins no uniformats”. Per tant, l’informe els atribueix funcions de direcció i considera que el seu comportament és compatible amb el d’agents de paisà, però les fotografies no n’acrediten per si soles la identitat ni la pertinença a cap cos policíac concret.
Una operació fora de l’abast de les màfies locals
El CENIF divideix l’organització de l’entrada en cinc nivells. En el primer situa els qui van travessar la frontera; en el segon, els perfils que van difondre i viralitzar la convocatòria a les xarxes; en el tercer, els agents uniformats i els dinamitzadors de paisà que van organitzar el moviment sobre el terreny; en el quart, la planificació de cada fase; i en el cinquè, la direcció superior.
L’informe descarta que les organitzacions criminals dedicades habitualment al tràfic de persones a la zona tinguessin la capacitat necessària per a preparar una mobilització d’aquesta magnitud. Sosté que no hi ha indicis que les màfies locals en fossin les autores materials i que es van limitar a aprofitar posteriorment el col·lapse per traslladar immigrants de Ceuta a la península. “Hi ha un alt nivell d’especialització de les tasques i funcions que no és a l’abast de cap estructura criminal de les conegudes per la policia en aquesta zona”, diu el document.
Segons el CENIF, coordinar entre 75.000 i 85.000 persones, conduir-les cap a un mateix punt sense blocar les carreteres, organitzar-ne l’arribada per fases i mantenir una circulació relativament ordenada requeria un dispositiu preparat prèviament i agents sobre el terreny. L’informe considera que la finalitat migratòria va ser tan sols una “cobertura formal” i basa aquesta conclusió, entre més elements, en el fet que prop del 90% dels qui van entrar van tornar voluntàriament al Marroc poques hores després.
Segons el document, aquesta dada permet de determinar que la finalitat de la gran majoria dels qui van entrar en territori espanyol i en van sortir voluntàriament no responia a una intenció migratòria. El CENIF també ho relaciona amb la difusió posterior de missatges que, fins i tot en l’àmbit oficial, justificaven les reivindicacions territorials del Marroc sobre Ceuta i Melilla.
Una entrada organitzada per onades
Segons el CENIF, la successió dels perfils tampoc no fou casual. En la primera onada van arribar principalment homes joves equipats amb neoprens, aletes i flotadors, que van saturar el dispositiu del Tarajal. L’informe calcula que entre un 95% i un 98% eren marroquins. També diu que actuaven amb una calma relativa i que transmetien una sensació d’impunitat, com si participessin en una mobilització sense conseqüències. El document considera que aquesta percepció era reforçada per l’actitud de tolerància “gairebé activa” de les forces de seguretat marroquines.
Després, una vegada col·lapsada la capacitat de contenció, van entrar-hi famílies, dones i infants. Segons l’informe, aquest canvi de perfil pretenia “eliminar la capacitat de resposta física” de les forces de seguretat espanyoles, perquè la presència de persones especialment vulnerables limitava la possibilitat d’emprar mitjans coercitius per restablir el control de la frontera.
A la nit hi va haver una altra onada semblant a la primera, integrada principalment per joves de quinze anys a vint-i-cinc, gairebé tots marroquins i molts dels quals equipats per a nedar.
Entre els qui van voler romandre a Ceuta, entre 5.000 i 10.000 persones, segons l’estimació del CENIF, sí que s’identifica un perfil compatible amb la immigració irregular. Són principalment joves marroquins i subsaharians que, segons l’informe, van aprofitar un moviment organitzat i multitudinari per accedir a Ceuta i esperaven una oportunitat per a traslladar-se a la península.
El document conclou que aquesta configuració responia a dos objectius tàctics: col·lapsar primer el sistema de gestió fronterera i anul·lar després la capacitat de resposta de les forces espanyoles. Entre els efectes de l’operació també assenyala el deteriorament de la imatge de l’estat espanyol, la desestabilització política interna i el qüestionament internacional de la seva capacitat de resposta.
El nivell superior que l’informe no identifica
És quan analitza el cinquè nivell, el de la direcció, que el CENIF estableix el límit de les seves conclusions. El document sosté que l’operació exigia una gran capacitat d’influència a les xarxes, vincles amb membres de les forces de seguretat marroquines i la participació de persones o institucions amb prou experiència per a planificar-la.
També diu que les estructures implicades actuaven amb un objectiu compartit i una “única referència organitzativa”. Amb tot, reconeix que no ha pogut individualitzar qui integrava aquest nivell de responsabilitat ni identificar-ne l’autor intel·lectual. De fet, considera que la concepció de l’operació cercava precisament d’ocultar-ne l’autoria. Això significa que l’informe assenyala una estructura amb molta més capacitat que no pas una màfia local, però el seu cos principal no aporta cap ordre, comunicació interna, testimoni directe ni document oficial que permeti d’atribuir la decisió al govern marroquí o a una autoritat concreta de Rabat.
El contrast amb la convocatòria posterior del 15 d’agost és un dels arguments emprats pel CENIF. En aquella ocasió, les forces marroquines van desplegar un dispositiu molt més ampli, van establir controls a les carreteres i van impedir que la mobilització arribés a la frontera. Per als investigadors, la capacitat demostrada aleshores revela que el Marroc també hauria pogut contenir l’entrada dels dies 30 i 31 de juliol. L’informe interpreta fins i tot la segona convocatòria com una operació més visible i fàcilment detectable que podia servir per a “emblanquir” la gestió anterior. Aquesta afirmació, tanmateix, és una deducció analítica dels autors del document i no pas un fet acreditat per ordres o comunicacions oficials.
L’informe desmenteix que l’avís fos rutinari
El document aporta una dada que agreuja encara més la crisi d’Interior. Pardo va qualificar la comunicació del 29 de juliol de “alerta de risc freqüent” i va dir que no preveia cap entrada multitudinària l’endemà. Tanmateix, el CENIF anomena aquella comunicació “primera alerta de risc d’entrada en massa”.
Segons l’informe, l’alerta fou emesa el 29 de juliol i tramesa als punts fronterers de Ceuta i Melilla després d’haver detectat la confluència d’uns quants factors: l’augment de les arribades nedant, la difusió incipient de convocatòries a les xarxes, la instrumentalització d’una sentència del Tribunal Suprem espanyol i la reducció del desplegament marroquí arran del Dia del Tron.
A més, la relació d’annexos identifica una comunicació anterior, del 27 de juliol, de la brigada d’Estrangeria i Fronteres de Ceuta que ja duia per assumpte “entrada en massa nedant d’immigrants”. El 30 de juliol, el CENIF va emetre una nova alerta sobre el risc de col·lapse.
Per tant, l’informe no solament esquerda la versió oficial sobre la participació marroquina. També contradiu la presentació de l’avís previ com una comunicació rutinària i poc concreta.
El document deixa oberta la pregunta principal: qui va ordenar l’operació? Però en resol una altra que el govern espanyol havia provat de mantenir en la indefinició. Segons la unitat d’intel·ligència de la seva policia, les forces marroquines no es van limitar a mirar cap a una altra banda: alguns membres van intervenir activament en el guiatge i l’organització de l’entrada. Allò que l’informe no ha pogut determinar és si actuaven per iniciativa pròpia o bé rebien instruccions d’alguna autoritat.
