Què dirà el TJUE? Entre el mite del retorn immediat de Puigdemont i l’esperança dels CDR

El Tribunal de Justícia de la UE dictarà sentència finalment sobre la llei d’amnistia dijous que ve al matí. Si la valida, s’ensorraran una bona part dels arguments dels jutges espanyols que encara es resisteixen a aplicar-la, i tant els tretze CDR acusats de terrorisme com els exiliats i els ex-presos polítics condemnats per malversació podrien tenir més a prop l’amnistia. Però els casos són diferents i el camí és ple d’entrebancs; l’aval europeu a la llei d’amnistia pot tenir un valor polític important, de desautorització d’una llarga estratègia de boicot de la dreta judicial i política espanyola. Però pot tenir uns efectes pràctics que dependran de la lletra petita de les sentències, perquè n’hi haurà dues: per una banda, la que respondrà a les preguntes pre-judicials del Tribunal de Comptes espanyol sobre la causa per la suposada desviació comptable amb què es va finançar el referèndum i que afecta desenes d’ex-alts càrrecs, entre els quals, el president Carles Puigdemont i Oriol Junqueras; i, per una altra, la que respondrà a les pre-judicials de l’Audiència espanyola sobre l’amnistia dels tretze CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes.

La porta oberta del retorn?

D’entrada, cal desfer un primer equívoc: la sentència del TJUE del dia 16 no determinarà, directament, el retorn de Puigdemont, Comín i Puig ni la rehabilitació política de Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, condemnats per malversació. Perquè el tribunal europeu no respondrà a cap pregunta directa sobre la causa especial del Tribunal Suprem contra el Primer d’Octubre; el Suprem no ha preguntat res (almenys de moment) a Luxemburg, i resta a l’aguait. La sentència del TJUE serà important per a tots ells perquè si el TJUE diu que la llei, en termes generals, no és incompatible amb el dret de la Unió, si deixa clar que l’amnistia de la malversació no fa perillar els interessos financers de la UE, i si tomba l’argument segons el qual es tracta d’una autoamnistia, permetrà que el Tribunal Constitucional (TC) faci el següent pas.

Però ha de ser el TC que faci el pas, perquè el TJUE no es pronunciarà sobre el principal argument del Suprem per a denegar-los l’amnistia, és a dir, que la malversació que atribueix als dirigents de l’1-O equival a un enriquiment personal de tipus patrimonial, que és el supòsit de malversació que la llei exclou de l’amnistia. És clar que la llei distingia la malversació vinculada a l’1-O (amnistiable) de la que tenia a veure amb fets que perseguien un enriquiment personal i patrimonial (no amnistiable). Però el Suprem va fer una interpretació interessada de la suposada malversació de l’1-O, equiparant-la, per exemple, a pagar amb diners públics el casament de la filla. Sobre aquesta lectura aberrant de la llei, el TJUE no en dirà res, perquè les preguntes del Tribunal de Comptes no van per aquí.

Sí que pot avalar l’amnistia d’un delicte de malversació, perquè pot dir que no entraria en contradicció amb la directiva europea contra la corrupció. Però això, per si sol, no farà moure el Suprem. S’ha arribat a especular que, si el TJUE avala l’amnistia en termes generals, Marchena i companyia aixecaran les ordres de detenció contra els exiliats, però res fa pensar que això acabi passant. Perquè caldria que abans el TC mogués fitxa.

El Constitucional té damunt la taula les demandes d’exiliats i ex-presos contra la decisió del Suprem de no amnistiar-los pel delicte de malversació, i ha de resoldre si van vulnerar els seus drets quan els magistrats del Suprem van fer aquella interpretació tan aberrant de la llei i els van deixar fora de l’amnistia. Ras i curt, ha de dir al Tribunal Suprem si han de ser amnistiats o no. I haurà de ser el Suprem que, finalment, els acabi amnistiant. Caldrà veure, arribats a aquest punt, si els jutges del Suprem seran capaços de portar la desobediència un pas més enllà, amb noves argúcies argumentals, i no fer cabal al TC.

La “qüestió inèdita” del terrorisme

La sentència que segurament tindrà un impacte més directe en els represaliats és la de les pre-judicials de l’Audiència espanyola sobre la causa contra tretze CDR acusats de terrorisme. “És una qüestió inèdita i de primera importància”, en paraules de l’advocat general del TJUE Dean Spielmann, que en les seves conclusions sobre la llei d’amnistia del novembre de l’any passat deixava clar que havien de ser amnistiats. Si la sentència del TJUE sobre aquestes pre-judicials ratifiqués les conclusions de Spielmann, els CDR acusats de terrorisme haurien de ser amnistiats immediatament. Perquè els seus arguments eren molt rotunds, quan refusava tots els recels de la Comissió Europea i els estirabots de l’advocat ultra José María Fuster-Fabra i destacava que la llei era ben clara quan distingia entre les causes per terrorisme que poden ser amnistiades de les que no, que són aquelles que impliquen morts o tracte inhumà i degradants o tortures. I ell mateix feia notar que no era pas el cas dels CDR.

Els represaliats esperen amb neguit la sentència de dijous. Els seus advocats volen ser prudents, malgrat el fet que les conclusions de Spielmann els són favorables, perquè, si bé l’opinió de l’advocat general acostuma a ser tinguda en compte pel tribunal, de vegades la sentència s’hi oposa totalment. Hi ha tres opcions: que la sentència avali clarament l’amnistia dels acusats de l’operació Judes; que digui que es poden amnistiar delictes de terrorisme, però que deixi un cert marge d’interpretació sobre quins són els casos en què es pot fer, o bé que negui la possibilitat d’amnistiar el terrorisme perquè entrés en contradicció amb la directiva europea contra el terrorisme, que obliga a perseguir aquesta mena de delictes. Aquesta darrera opció és la menys probable, però no s’ha de descartar pas del tot. Tanmateix, presentaria un problema fonamental que el president del tribunal, Koen Lenaerts, va assenyalar en la vista oral del juliol de l’any passat: un tribunal espanyol jutjaria unes persones per terrorisme amb el codi penal en una mà mentre, en l’altra mà, hi tindria una llei d’amnistia del mateix rang d’importància que diu que no poden ser condemnats?

El TJUE ha deixat clar, d’ençà del 2021, que les amnisties són un afer intern dels estats, i el Tribunal Constitucional espanyol ja va dir que la llei era constitucional. Aquestes preguntes pre-judicials enviades pel Tribunal de Comptes i per l’Audiència espanyola tenien una voluntat obstructiva, responien a una estratègia planificada i pensada per entrebancar-ne l’aplicació, perquè, de fet, havia arribat a circular un manual entre els jutges espanyols sobre com fer-ho, sobre com utilitzar el TJUE contra l’amnistia. Les preguntes van encaminades a qüestionar que siguin compatibles amb directives europees com la de la lluita contra la corrupció i la del terrorisme, amb valors fonamentals de la Unió recollits en el Tractat de la Unió Europea. Ara el TJUE té l’oportunitat de dir prou.