Què deia La Vanguardia sobre la via eslovena els dies després de la independència?

  • Joan Tàpia, director del diari durant la Guerra dels Deu Dies, no dubtava a explicar que el culpable de la violència era l'exèrcit iugoslau

VilaWeb
Redacció
10.12.2018 - 17:26
Actualització: 11.12.2018 - 09:54

La Vanguardia ha fet de la ‘via eslovena’ citada per Quim Torra un filó per on atacar el president i acusar-lo de proposar una opció violenta, de tacar el moviment independentista, sempre vinculat amb el pacifisme. El diari de la família Godó, que diumenge va utilitzar les paraules de Torra sobre Eslovènia per enllaçar-les amb els morts de la Guerra dels Deu Dies, avui ha continuat la seva ofensiva. L’editorial –‘L’alarmant aposta eslovena de Torra’– i més articles com ‘Així va ser la via eslovena cap a la independència’, on s’explica la independència d’Eslovènia farcida d’imatges bèl·liques, en són un exemple. La Vanguardia continua centrant l’atenció en els morts que hi va haver durant la independència d’Eslovènia, i passa per alt que van ser els serbs qui van emprar la violència per contrarestar la declaració d’independència del 25 de juny de 1991.

Discernir entre els qui empraven la violència i els qui no, sí que ho feia el director de La Vanguardia d’aleshores, Joan Tàpia. En una opinió com a director del diari el 28 de juny de 1991, en plena Guerra dels Deu Dies, escrivia que va ser l’exèrcit iugoslau qui va intervenir a Ljubljana, i va originar ‘seriosos combats’ a la capital eslovena. I defensava la via democràtica que seguia Eslovènia: ‘A Iugoslàvia, Occident haurà d’escollir entre la democràcia o la unitat’.

En l’editorial d’avui, la capçalera reparteix responsabilitats en la guerra d’Eslovènia. Li diu a Torra que en ‘aquell conflicte armat entre Eslovènia i Iugoslàvia van morir més de seixanta persones i hi va haver centenars de ferits i milers de presoners’. Fa una equivalència de responsabilitats entre el que va ser l’agredit i el que va ser l’agressor.

Però el diari no era tan equidistant en la lectura a principi dels noranta. En un editorial del 7 de juliol de 1991, amb la guerra ja acabada, La Vanguardia deia que la situació era molt tensa ‘especialment quan el president serb, Slobodan Milosevic, s’ha adreçat a la població per dir-li que es prepari per a la guerra’. I afegia: ‘Els serbs amenacen amb una nova guerra per a recuperar les fronteres estatals.’

El dia abans que Eslovènia i Croàcia fossin reconegudes per tots els estats membres de la Comunitat Europea, La Vanguardia hi va tornar a dedicar un editorial. La visió del conflicte torna a distar força de la que presenta la direcció actual: ‘Els serbs, amb el suport de l’exèrcit federal, va optar per resoldre la qüestió manu militari –per la força de les armes– en una guerra terrible que els europeus creien que només es podia veure en altres continents.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any