09.09.2026 - 19:53
|
Actualització: 10.09.2026 - 08:27
Quatre segons. És el temps que va necessitar Romain Bouvier per a buidar el tambor del revòlver i disparar quatre vegades contra Federico Martín Aramburú. Pocs segons després va arribar Loïk Le Priol, amb una arma de sis bales, i també va disparar-les totes en quatre segons. En total, deu trets en menys d’un minut. Sis van tocar l’ex-jugador de rugbi argentí i quatre de les ferides eren a l’esquena, una a la columna vertebral.
La reconstrucció exposada aquesta setmana al Tribunal de París ha qüestionat la versió dels dos acusats principals per la mort d’Aramburú, el 19 de març de 2022. Le Priol reconeix que va disparar els trets mortals, però al·lega legítima defensa. Bouvier també admet haver disparat, però nega cap intenció homicida. Tots dos diuen que van actuar per por de la força física d’Aramburú, que anava desarmat.
“Les persones que volen matar sovint buiden completament el carregador, fins a l’última bala”, ha dit avui el comissari Maximilien Gruselle, director de la investigació. Le Priol, antic membre de les forces especials de la marina francesa, és jutjat per assassinat, i Bouvier, antic estudiant de dret, per temptativa d’assassinat. Tots dos poden ser condemnats a cadena perpètua. El veredicte és previst que es farà públic el 25 de setembre.
Al banc dels acusats també hi ha Lyson Rochemir, aleshores parella de Le Priol, jutjada per complicitat en la temptativa d’assassinat, i Anthony Sorrentino, acusat d’haver ajudat Bouvier a fugir.
De la baralla a la persecució
Aramburú, de quaranta-dos anys, havia anat a París per assistir l’endemà al partit entre França i Anglaterra del Torneig de les Sis Nacions. La nit dels fets havia sortit amb l’ex-jugador de rugbi Shaun Hegarty. Poc després de les sis del matí, tots dos eren a la terrassa del cafè Le Mabillon quan començà una disputa amb Le Priol i Bouvier. Segons les imatges i els testimonis, Le Priol va clavar unes quantes bufetades a Hegarty. Quan els dos jugadors de rugbi se n’anaven, Aramburú va estirar Le Priol per la caputxa i el va fer caure. El personal del local va aturar la batussa que hi va haver tot seguit.
Aramburú i Hegarty se’n van anar i van donar l’incident per acabat. En canvi, segons el comissari, Le Priol i Bouvier volien continuar-lo. Un cambrer, preocupat perquè els anessin a cercar, els va enganyar i els va dir que se n’havien anat amb taxi. Un vigilant del local va explicar que Le Priol li havia mostrat una arma i un braçalet de policia. Convençut que era agent, es va apartar. La investigació també atribueix a Le Priol una amenaça pronunciada després de la batussa: “El mataré.”
Le Priol se’n va anar corrent en la mateixa direcció que els dos ex-jugadors. Bouvier va pujar en un tot-terreny Jeep conduït per Rochemir. La defensa diu que cercaven Le Priol per recollir-lo; Gruselle sosté que Bouvier volia trobar Aramburú i Hegarty. El vehicle es va aturar just on eren tots dos.
Abans dels trets, Aramburú i Hegarty havien entrat dos minuts a l’hotel on s’allotjaven per demanar gel per a les ferides. Segons un treballador, estaven tranquils. Durant aquell interval, Le Priol va passar corrent per davant sense veure’ls. El Jeep hi va arribar quan tornaven a sortir al carrer. “Uns quants segons més tard i no hauria passat res”, va dir un dels investigadors.
Deu trets i sis ferides
Segons la reconstrucció policíaca, Bouvier va baixar del vehicle i va disparar quatre vegades en quatre segons. Dos projectils van tocar Aramburú. Le Priol va arribar poc després i va disparar les sis bales del seu revòlver, també en quatre segons. Els dos trets mortals procedien de la seva arma, segons la investigació.
Quan la policia hi va arribar, va trobar Aramburú darrere un paravent d’una terrassa. Tenia dues ferides a la part davantera del cos, a la cuixa dreta i a les costelles del costat esquerre, i quatre a la part posterior, una de les quals a la columna. Hegarty va provar de prestar-li els primers auxilis. “Truca a la policia, em moriré”, li va dir Aramburú, segons el relat del comissari.
La família i els amics de la víctima van sortir de la sala abans que s’hi projectessin les fotografies del cos. La localització de les ferides contradiu la versió de Le Priol, que havia negat que hagués disparat a Aramburú per l’esquena. El nombre de trets també és un dels arguments centrals de l’acusació: Bouvier va buidar una arma de quatre bales i Le Priol, una de sis.
La qüestió principal del judici no és qui va disparar, perquè tots dos acusats ho reconeixen, sinó si tenien intenció de matar i si hi hagué premeditació. Le Priol assegura que actuà per “instint de supervivència”. La defensa també ha exposat el trastorn d’estrès post-traumàtic que li fou diagnosticat després d’haver servit a Djibouti. Alhora, Bouvier tenia experiència amb armes i, quan van passar els fets, tenia prohibit de posseir-ne o adquirir-ne. Durant l’escorcoll del seu pis, la policia hi va trobar desenes d’armes i més de mil cartutxos. Ell ha dit que era col·leccionista, especialment de peces del segle XIX.
Els vincles amb l’extrema dreta
Le Priol i Bouvier havien freqüentat l’entorn del Grup Unió Defensa (GUD), una organització estudiantil d’extrema dreta coneguda per la violència i dissolta pel govern francès el 2024. Tots dos han volgut matisar-hi la vinculació formal i neguen haver-ne estat militants. La investigació no ha establert cap motivació política en la mort d’Aramburú. Tanmateix, tots dos acusats ja havien estat condemnats per haver participat, el 2015, en una agressió en grup contra Édouard Klein, aleshores dirigent del GUD. Quan es va morir Aramburú, tenien prohibit de veure’s i de portar armes. Aquella matinada van incomplir totes dues prohibicions.
Després dels trets, el Jeep conduït per Rochemir va recollir Le Priol al pont de l’Alma. L’arma fou amagada entre les bigues del pont sobre el Sena. La policia va trobar-la quan ell mateix n’indicà l’emplaçament. Le Priol va fugir en direcció a Ucraïna i fou detingut a Hongria. Bouvier també va provar d’eludir la policia, amb l’ajuda presumpta de Sorrentino.
Aramburú havia disputat vint-i-dos partits amb la selecció argentina i havia aconseguit vuit assaigs. Va guanyar la medalla de bronze al Mundial del 2007 i fou dues vegades campió de França amb el Biarritz Olympique. Entre el 2006 i el 2008 va jugar a la USAP. També va passar pel Dax i els Glasgow Warriors, i després de retirar-se s’havia establert a Biarritz.
El judici haurà d’establir ara si la persecució, l’amenaça atribuïda a Le Priol, la posició de les ferides i els deu trets demostren que hi havia una voluntat homicida prèvia. Fins al veredicte, els quatre processats mantenen la presumpció d’innocència respecte dels delictes que els atribueixen.
