Purguen un economista de referència rus per haver dit que Rússia no pot guanyar una guerra de desgast

La corporació estatal russa de desenvolupament VEB.RF ha fet fora l’economista en cap, Andrei Klepach, una volta transcendís un discurs en què advertia que Rússia no podia guanyar una guerra de desgast contra Ucraïna i els seus aliats occidentals. Klepach, que feia dotze anys que ocupava el càrrec, també havia alertat que l’economia russa perdia terreny en la cursa tecnològica mundial i que el país s’encaminava cap a una crisi social.

VEB.RF ha confirmat al diari rus Vedomosti que Klepach ja no és l’economista en cap de la institució, però no ha volgut explicar les causes de la destitució. Klepach mateix ha confirmat al diari que ja no hi treballa i tampoc no n’ha volgut precisar el motiu. Fonts coneixedores del cas, en canvi, vinculen directament la decisió amb les opinions que havia expressat sobre la situació econòmica i política de Rússia.

Segons The Bell, la decisió es va prendre diumenge, 16 d’agost, una volta les declaracions de Klepach haguessin començat a circular àmpliament als mitjans russos. Una font pròxima a l’economista assegura que el president de VEB.RF, Ígor Xuvàlov, el va destituir arran d’una trucada “de dalt”, en referència al Kremlin. Una segona font, consultada pel mateix mitjà, relaciona la destitució amb les opinions de Klepach.

No hi ha, ara com ara, cap confirmació pública que l’ordre procedís directament del Kremlin.

Un discurs de fa mesos

Les declaracions que han originat el cas no són recents. Klepach les va fer el 21 de maig, durant una reunió del Club Nikitski, un fòrum vinculat a la Borsa de Moscou que aplega economistes, acadèmics i alts càrrecs russos. La intervenció, titulada L’economia de Rússia i els desafiaments geopolítics, va passar força desapercebuda durant gairebé tres mesos, fins que divendres The Moscow Times en va publicar alguns fragments.

Klepach hi feia una diagnosi especialment greu de les perspectives russes. Tot i remarcar que l’economia havia demostrat una capacitat considerable per a resistir les sancions occidentals, sostenia que els costs acumulats de la guerra començaven a tenir conseqüències de fons. Entre més factors, assenyalava els atacs ucraïnesos contra infrastructures energètiques i logístiques, les sancions, el preu elevat dels diners i la dificultat d’invertir en desenvolupament tecnològic.

Segons ell, després del fort creixement del 2023 i el 2024, l’economia russa havia perdut energia i havia entrat en una fase en què el ritme de creixement podia quedar per sota del dels Estats Units i fins i tot del d’Ucraïna. Klepach calculava que el 2027 el creixement podia situar-se entorn de l’1% o l’1,5%, i advertia que, si continuaven la guerra, les sancions i una política monetària i pressupostària restrictiva, Rússia tindria moltes dificultats per a superar de manera sostinguda taxes del 2% o el 2,5%.

Una comparació demolidora

Ara, la part que més ha impactat a Moscou és la comparació directa amb Ucraïna. Klepach sostenia que Rússia perdia la competició econòmica i tecnològica mundial no tan sols respecte de la Xina i els Estats Units, sinó, en alguns aspectes, també amb Ucraïna. Reconeixia la destrucció causada per la guerra i la gravíssima crisi demogràfica ucraïnesa, però subratllava que l’ajut financer occidental havia permès a Kíiv de mantenir l’economia dempeus.

La conclusió atacava una de les idees que Moscou ha repetit durant la guerra: que el temps juga a favor de Rússia i que Ucraïna acabarà cedint per esgotament. Klepach ho negava. “En aquesta guerra de desgast no guanyarem la competició”, deia. Segons l’economista, confiar que l’economia ucraïnesa acabaria ensorrant-se era una il·lusió, mentre els costs suportats per Rússia continuaven augmentant.

L’advertiment anava encara més enllà. Klepach descartava un col·lapse econòmic de Rússia, però considerava gairebé inevitable una crisi social si es mantenia la trajectòria actual. Posava el focus en l’augment de les desigualtats, la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions i les dificultats de les petites i mitjanes empreses. També alertava que una crisi d’aquesta mena podia esclatar precisament quan les autoritats menys se l’esperessin.

Qui és Andrei Klepach?

Nascut a Moscou el 1959, és un dels macroeconomistes més coneguts de l’aparell estatal rus. Abans d’arribar a VEB.RF, el 2014, havia passat una dècada al Ministeri de Desenvolupament Econòmic. Entre el 2008 i el 2014 en va ser vice-ministre i va tenir responsabilitats en previsió macroeconòmica, planificació estratègica i pressupostària, durant els mandats d’Elvira Nabiúl·lina, Andrei Belóussov i Aleksei Uliukàiev.

El seu historial també fa que el cas vagi més enllà d’una simple discrepància interna. Klepach havia mantingut durant anys una certa autonomia de criteri dins les estructures econòmiques de l’estat i els seus pronòstics havien estat sovint més pessimistes que els oficials. Una font pròxima a VEB.RF ha explicat a Vedomosti que la corporació ja remarcava de feia temps que les opinions de Klepach sobre qüestions polítiques, socials i econòmiques eren personals i que no representaven la posició de la institució.