08.08.2026 - 13:23
|
Actualització: 08.08.2026 - 20:26
El president de la Generalitat a l’exili i també president de Junts, Carles Puigdemont, ha recordat el retorn a Barcelona del 8 d’agost de 2024, avui fa dos anys, quan va mirar d’assistir al ple d’investidura de Salvador Illa. Dos anys després, denuncia “l’actitud de rebel·lia del Tribunal Suprem espanyol, que es negava i encara es nega a aplicar la llei d’amnistia”.
Puigdemont ho ha explicat en un article publicat a X, en què relata el viatge fins a Barcelona. Assegura que volia anar al parlament, “la institució que representa la sobirania” de Catalunya, i expressar-s’hi amb la tranquil·litat i la immunitat que, segons que diu, les sessions parlamentàries confereixen en democràcia. “Volia recordar d’on venim i, des d’aquesta experiència i perspectiva, advertir de la deriva que emprendria el país a partir de la presidència del govern més espanyolista de la història”, diu.
Puigdemont sosté que sabien que començaria una etapa de gran dependència i una “agenda de desconstrucció nacional voraç”, que afectaria tant els elements simbòlics com els pilars sobre els quals s’ha construït la prosperitat de Catalunya d’ençà de la recuperació de l’autogovern. Segons ell, això faria entrar el país en una era de decadència.
Explica que va arribar a Barcelona el 6 d’agost, després de travessar la frontera de la Jonquera per l’autopista, assegut al seient posterior d’un cotxe. Acompanya el text amb una fotografia d’aquell moment, en què apareix amb el secretari general de Junts, Jordi Turull. “Com podeu comprovar, ni anem al maleter, ni anem disfressats, ni entrem camuflats en la foscor de la nit”, afegeix.
Puigdemont lamenta que un “dispositiu de seguretat ferotge” blindés tot el perímetre d’accés al parc de la Ciutadella. També diu que els diputats van ser tractats “com ramat” i que el públic que volia assistir a l’acte va ser objecte poc després d’una “repressió policíaca vergonyosa”. De fet, afegeix que, arran d’aquells fets, tres persones van ser enviades a judici a petició de la fiscalia.
A banda, Puigdemont explica que, tot i saber que no podria intervenir al parlament, era important d’aparèixer-hi personalment per posar en evidència allò que, dos anys després, considera encara més escandalós: “L’actitud de rebel·lia del Tribunal Suprem, que es negava i encara es nega a aplicar la llei d’amnistia.”
Recorda que la llei ja era vigent aleshores i diu que, dos anys després, també té l’aval del Tribunal Constitucional espanyol i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. “Posar-los en evidència davant de tot el món forma part de la lluita que podem fer des de l’exili, malgrat que els mitjans de què disposem són insignificants comparats amb els que hi destina l’estat espanyol”, assenyala.
Puigdemont acaba l’article explicant que el propòsit principal era poder parlar i, si era possible, tornar a Waterloo, a Bèlgica. “Res no va ser fàcil ni exempt de risc i tensió. Tampoc no ho és ara, de fàcil. I, tanmateix, encara hi som i sempre hi serem”, conclou.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 8, 2026
