Puigdemont

TEMA DEL DIA
Junts per Catalunya va anunciar que aprofitaria aquest estiu per refundar-se i convertir-se en un partit polític, confluint amb el PDECat i la Crida. S’ha acabat l’estiu i això no ha passat. En són el motiu les tensions internes i les estratègies diverses que conviuen en l’espai polític que comparteixen aquestes tres formacions. Junts per Catalunya ha obert el curs en una jornada de dos dies a Brussel·les que ha servit per a constatar que encara són lluny de la confluència. La formació que encapçala el president Carles Puigdemont té presència al Parlament de Catalunya i al congrés i al senat espanyols, però no és un partit polític, sinó una marca electoral propietat del PDECat, que es troba en un procés de consulta interna sobre el seu futur. Mentrestant, la Crida malda per mantenir un perfil propi com a organització que cerca la unitat de l’independentisme.

Aquest desgavell es tradueix en una pluralitat de lideratges que sovint es contradiuen, una manca d’estratègia compartida i una política de pactes contradictòria. El darrer cicle electoral de les eleccions espanyoles, municipals i europees va demostrar el desgast electoral de Junts per Catalunya, amb l’única excepció de les europees, que va guanyar Puigdemont. El president continua essent l’actiu electoral més important de Junts per Catalunya, però la dispersió de sigles dificulta la consolidació del seu espai polític. Aquesta setmana a Brussel·les s’han palesat una vegada més els recels cap al PDECat de bona part dels dirigents de Junts per Catalunya, cosa que dificulta la confluència. Per una altra banda, al PDECat també hi ha dirigents i batlles que es neguen a dissoldre el partit a qualsevol preu.

Però el temps passa i les eleccions catalanes són cada vegada més a prop. ERC vol eleccions i tard o d’hora se’n sortirà. Potser no després de la sentència, com volien de primer, però si després del fracàs de la negociació del pressupost –un fracàs més que possible–, és a dir, a començament del 2020 o, en tot cas, durant el primer semestre. El president Torra refusa aquesta possibilitat i Puigdemont també l’ha tornada a refusar avui en la compareixença que ha fet a Brussel·les, després de la reunió. Però Esquerra ja ha pres la decisió i va preparant els candidats per a rellevar el vice-president Oriol Junqueras, si finalment és inhabilitat per la sentència del Tribunal Suprem espanyol. El mes passat el partit va fer una enquesta interna en què demanava a la militància quin seria el millor successor i es va imposar el president del parlament, Roger Torrent, per sobre de Pere Aragonès, que en teoria és el candidat ungit per Junqueras, segons fonts republicanes. Gabriel Rufián va fer un intent de situar Joan Tardà com a candidat però sembla que no ha reeixit. Sigui com sigui, els republicans ja es preparen per a les eleccions i només cal observar el protagonisme mediàtic que tenen Aragonès i Torrent per a entendre-ho.

En canvi, la refundació de Junts per Catalunya continua encallada. Actualment, hi ha tres opcions damunt la taula. La primera continua essent la confluència del PDECat i la Crida sota la sigla de Junts per Catalunya, que es convertiria en partit polític. Arran del recel que això desperta al PDECat, i també a la Crida, hi ha qui proposa una coalició de partits entre PDECat i la Crida, que aniria a les eleccions amb la marca Junts per Catalunya. Aquesta opció permetria de mantenir els dos partits diferenciats però també la confusió actual. I la tercera possibilitat és l’escissió, amb el fet afegit que la marca Junts per Catalunya és propietat del PDECat i, per tant, obligaria Puigdemont a crear un partit nou, que podria sortir de la Crida.

L’espai que representa Junts per Catalunya és essencial per a mantenir la majoria absoluta de l’independentisme al parlament. Una fragmentació d’aquest espai podria fer trontollar la majoria i obrir la porta a unes altres combinacions per a fer govern. Com més triga aquesta refundació, més creix el risc d’escissió. I difícilment es pot demanar unitat estratègica a ERC si no n’hi ha entre Junts per Catalunya, el PDECat i la Crida.

MÉS QÜESTIONS
Puig respon a la pressió de Compromís pel finançament.
Si ahir Compromís amenaçava de no acceptar les retallades que s’han de fer al Consell fins que no s’hagi resolt el problema del finançament, avui el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat una reunió dimarts que ve amb la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, a qui exigirà una solució ‘immediata’ per als lliuraments a compte a les comunitats, uns diners absolutament necessaris per a garantir la tresoreria i el bon funcionament del govern valencià. Ho ha dit avui el president en una conferència de premsa, en què ha explicat que oferiran solucions diverses al govern espanyol. Puig diu que en matèria de finançament serà contundent enfront del govern en funcions de Pedro Sánchez. ‘El to reivindicatiu l’hem mantingut, governe qui governe’, ha dit. Segons ell, no hi haurà ‘cap retallada en els interessos generals dels drets dels valencians’. Sobre la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha reiterat que no s’ha de fer partidisme en aquesta qüestió, i que tots els grups parlamentaris de les Corts han de tenir una posició unànime. Així mateix, ha assegurat que no havia dit mai que no volgués una reunió d’aquest CPFF, però que com que pretén que es resolgui el problema mantindrà la reunió de dimarts amb Montero. I ha afegit: ‘Buscarem unes altres vies si no hi ha solució satisfactòria’, entre les quals no hi ha solament la del CPFF, sinó algunes de ‘més interessants i efectives’, que no ha concretat.

El govern balear demana la gestió de les aigües de Cabrera. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, s’ha reunit a Madrid amb el secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Li ha reclamat que la gestió de l’àrea marítima del parc natural de Cabrera (que va ser ampliat fa poc) correspongui, en part, al govern insular. Segons Mir, encara no hi ha acord. Per la banda del govern espanyol, Marín ha reiterat que la competència és estatal, però Mir ha recordat que hi ha un recurs contenciós administratiu que insta el ministeri espanyol a complir les peticions de la conselleria. Tanmateix, no descarta un acord abans de la resolució del recurs. A conseqüència de la darrera ampliació, Cabrera ha esdevingut el parc més gran de l’estat espanyol. Té un total de 90.800 hectàrees amb màxima protecció. L’ampliació del parc marítim de Cabrera requereix més recursos humans i materials, entre els quals dotze treballadors nous, segons que va informar el febrer passat l’anterior Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, després de reunir-se amb representants de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals.

Un miler de militars de 24 països participen a Menorca en un exercici de l’OTAN. Prop de mil militars de 24 països participaran en l’exercici de l’OTAN denominat Trident Jackal 19 que es durà a terme a la base de Sant Isidre de Maó entre el setembre i l’octubre. És un exercici de llocs de comandament en què es planeja i es dirigeix una operació basada en un escenari fictici. Per a això es desplegarà tant el lloc de comandament de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera, com el corresponent al Grup de Suport Logístic Conjunt. El Trident Jackal 19 és l’exercici més important dels exercicis de preparació de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera que han estat organitzats enguany per l’exèrcit de terra espanyol, perquè li servirà per a ser avaluat i certificat per l’OTAN per a assumir el paper de Caserna General Conjunta de l’Estructura de Força de l’aliança. Això el capacitarà per a planejar i conduir les activitats d’una operació conjunta fonamentalment terrestre, però també amb elements de l’armada, exèrcit de l’aire i operacions especials. El 31 d’agost al port de València van embarcar els primers elements que es desplegaran a Menorca. El desplegament de la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN de Bétera es fa per via aèria i marítima i s’acabarà el dia 22 de setembre. A més dels 1.000 militars que hi participaran, a Menorca s’hi desplaçaran uns 113 vehicles, 30 remolcs i 120 contenidors.

Una entitat espanyolista amenaça comerciants nord-catalans. La pressió de l’extrema dreta espanyolista contra l’independentisme també afecta Catalunya Nord. La botiga Visca de Perpinyà, que ven objectes relacionats amb Catalunya i la catalanitat, ha rebut un correu electrònic de l’entitat Catalunya Peuple d’Espagne en què li demanen de retirar tots els productes on es veu una estelada i la samarreta de la Diada. L’associació Catalunya Peuple d’Espagne, amb seu a Suïssa i encapçalada per l’empresari ultra François Meylan, té com a principal objectiu la lluita contra ‘el supremacisme i la intolerància dels grups independentistes catalans’. A més de la botiga Visca, aquesta associació també s’ha posat en contacte amb el restaurant la Vigatane de Canet pel mateix motiu. I fa uns quants mesos ja va demanar i obtenir del supermercat Leclerc de Perpinyà la retirada de productes amb estelades. No és l’única acció anticatalana contra la botiga Visca, que fa pocs mesos que va haver de retirar l’estelada que tenia davant la botiga per culpa de les amenaces rebudes.

Espot cerca el consens per a l’acord d’associació amb la UE. El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, vol aconseguir un pacte entre Demòcrates, el Partit Socialista i Tercera Via per a atènyer l’acord d’associació amb la UE. Per al cap de govern, és indiferent si el pacte és en forma de memoràndum d’entesa, pacte d’estat o document intermedi, perquè prioritza el consens que permeti de donar una imatge d’unitat a Europa. Creu, a més, que les diferències sobre qüestions socials amb el PS es poden resoldre. Ara el govern vol fer una reunió de tres bandes per avançar. L’entesa és total quant a aspectes relacionats amb la lliure circulació de persones, hi ha molta coincidència en la lliure circulació de mercaderies i Espot reconeix que encara hi ha alguns esculls que no veu insalvables quant a polítiques socials. Els socialdemòcrates han demanat quinze dies per a estudiar tant el memoràndum d’entesa de Tercera Via com la proposta de pacte d’estat del govern. Per Espot no seria lògic de signar un document amb Tercera Via i signar-ne un altre amb el partit socialdemòcrata. Per això diu que cal acabar constituint un veritable pacte d’estat del qual formi part tothom, amb unes bases que s’han de començar a elaborar de seguida.

LA XIFRA
6 hores només és el temps que ha donat el Tribunal Suprem espanyol a Jordi Cuixart per a assistir al naixement del seu fill. El tribunal no s’ha pronunciat sobre la totalitat de la petició de Cuixart, que també havia demanat de poder ser a l’hospital sis hores cada dia durant l’ingrés hospitalari.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de setembre de 1924 va néixer a Burjassot el poeta i periodista Vicent Andrés Estellés. Autor d’una prolixa obra basada en la quotidianitat, l’amor, el sexe i la mort, és considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània: ‘Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb