Puigdemont i Comín demanden la Junta electoral espanyola per haver vulnerat drets fonamentals

  • Reclamen la nul·litat dels acords de l'organisme que van impedir-los assumir l'acta de diputats del Parlament Europeu

VilaWeb
Redacció
31.07.2019 - 08:48
Actualització: 31.07.2019 - 11:08

El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín han presentat una demanda contra la Junta electoral espanyola davant del Tribunal Suprem per vulneració de drets fonamentals per haver-los impedit de ser eurodiputats. La demanda és contra l’acord de la Junta electoral de rebutjar la promesa d’acatament de la constitució espanyola per imperatiu legal de Puigdemont i Comín de manera no presencial, així com contra la decisió de declarar vacants els seus escons, de suspendre les prerrogatives que els corresponien pel seu càrrec i de comunicar al Parlament Europeu que no havien arribat a adquirir la condició d’eurodiputat. Vegeu ací la demanda:

En la demanda, Puigdemont i Comín reclamen la nul·litat dels acords i que es resolgui que s’han vulnerat els seus drets a accedir a càrrecs públics en condicions d’igualtat i a la igualtat de tracte, llibertat ideològica i llibertat d’expressió. També demanen que es comuniqui al Parlament Europeu la seva designació com a eurodiputats i obtenir les corresponents credencials.

Entre els arguments de la demanda contra l’acord contra el rebuig de la promesa per imperatiu legal de la constitució espanyola que es va fer a través de l’advocat Gonzalo Boye, destaca que la Junta no fonamenta la seva decisió en doctrines o jurisprudències i que gairebé no para atenció als drets fonamentals i interessos en joc.

El document assenyala que la Junta electoral és ‘conscient’ que l’acatament de la constitució espanyola de manera presencial és ‘un requisit de compliment impossible’ i que Puigdemont i Comín van comparèixer al congrés espanyol el 17 de juny davant la Junta electoral a través de procurador i advocat per fer-ho, però que això no va ser acceptar i es van declarar vacants els seus escons.

Argumenten, a més, que la interpretació per la qual l’acatament de la constitució ha de ser presencial ni tan sols compleix el principi de legalitat, ja que no és un requisit establert per la LOREG. La Junta electoral utilitza per a sostenir la seva interpretació que l’article 224.2 de la llei diu que ja promesa s’ha de fer ‘davant’ de la Junta electoral espanyola. Això, segons ells, implica el caràcter presencial, però el fet és que en molts altres articles també s’utilitza la preposició ‘davant’ sense que exigeixi la presència física dels interessats. Com a exemples, la demanda detalla un llistat de senadors que van jurar o prometre la constitució de manera no presencial sense estar malalts ni impedits físicament.

El requisit de presencialitat, a més, ‘s’imposa sabent que simultàniament altres autoritats de l’estat faran tot el que calgui per a impedir el compliment en els termes que, il·legalment, amb desconsideració absoluta pel dret de sufragi, imposa la Junta electoral’.

Dues versions de l’acord que deixa vacants els escons

D’altra banda, sobre l’acord que declara vacants els escons dels eurodiputats independentistes, diu que és encara més breu i mancat de fonamentació jurídica. A més, destaca que la Junta electoral va redactar dues versions diferents de l’acord, una pels mitjans de comunicació i una altra pel Parlament Europeu, que inclou una diferència ‘jurídicament molt substancial’, ja que afegeix un paràgraf on diu que els candidats no tenen la condició d’eurodiputats.

Això, segons diu la demanda, és contradictori amb la condició de vacant, ja que si no tenen la condició d’eurodiputat, senzillament no tenen cap escó que es pugui deixar vacant. A més, segons la normativa europea, un escó queda vacant ‘quan el mandat d’un diputat al Parlament Europeu expira a causa de la seva dimissió, a la seva mort o a l’anul·lació del mandat’, fet que, segons la interpretació de la Junta electoral, no ha passat.

També subratlla que el dia 13 de juny Puigdemont i Comín van ser proclamats diputats electes per part de la Junta electoral espanyola i que, un dia després, es va publicar la resolució al BOE, però que no es va comunicar la designació al parlament pel rebuig a acatar el càrrec de manera no presencial. És per aquest motiu que l’escrit apunta que la Junta electoral utilitza l’acatament de la constitució espanyola com a ‘pretext’ perquè Puigdemont i Comín no siguin eurodiputats.

Entre altres coses, a més, la demanda explica que ‘el requisit d’acatament de la constitució espanyola pels diputats al Parlament Europeu escollits a la circumscripció d’Espanya vulnera la unitat de representació dels diputats al Parlament Europeu’, ja que pressuposa que els eurodiputats escollits a Espanya en són representants. El Tractat de Lisboa, en canvi, estableix que el Parlament Europeu és una cambra representativa de tota la ciutadania de la Unió Europea, no de cada estat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any