Puigdemont ha comprat un viatge que no té bitllet de tornada

  • «Puigdemont vol deixar el problema enllestit i no vol que cap decisió personal faça ombra a la raó per la qual va acceptar de ser president avui fa un any»

Vicent Partal
08.01.2017 - 22:00
Actualització: 09.01.2017 - 02:19
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquests darrers dies s’acumulen dades positives en totes les enquestes que hom fa sobre la situació del procés cap a la independència o sobre aquestes hipotètiques eleccions que tantes ganes sembla que tenen de fer alguns. L’anàlisi de les dades del GESOP presenta un panorama del referèndum unilateral en què el sí guanyaria amb el 79% dels vots, amb una participació ja decidida del 64%. I les enquestes que fan pronòstics electorals diuen que l’independentisme podria baixar un poc en nombre d’escons, però que mantindria la majoria absoluta. I això és, simplement, excepcional. Essent fora de campanya electoral, al govern, que sempre desgasta, i sotmesos a tota mena de polèmiques pròpies i d’atacs polítics i mediàtics, continuar a cada enquesta al capdamunt, sense caure, és la constatació més evident que allò del suflé era una frase brillant propagandísticament, però sense cap fonament real. Com tantes.

Entre totes les dades que hem pogut estudiar aquests dies, l’única que em sembla un poc inquietant és que, malgrat tot això que vivim, una part del país encara no es creu que el Principat s’acabarà convertint de debò en una república independent. Una immensa majoria creu que ja no hi ha cap més remei que la independència, però una part significativa d’aquest gruix continua pensant que això no s’aconseguirà mai, que al final passarà alguna cosa que ho impedirà.

Alguns dels dubtes d’aquests darrers cinc anys poden tenir-ne la culpa. Hi ha gent que considera que ja anem tard o que s’ha perdut massa temps especulant. Jo crec que no. Crec que anem justos, que podríem haver corregut més i que ens hauríem pogut estalviar molt problemes innecessaris, però que no anem tard, encara. Hi ha gent, tanmateix, que continua fent cas d’aquesta cosa inventada per a desmobilitzar que és la broma del ‘processisme’. També hi ha gent que té por que el somni s’estronque. I hi ha gent que, simplement, com que sempre hem perdut, no pot creure que un dia guanyarem i que ells ho veuran…

La contundència amb què el president Puigdemont insisteix a dir que ell només serà president durant divuit mesos té a veure precisament amb això. És una manera de combatre-ho amb el seu exemple. És evident que el procés s’ha accelerat molt. Cal superar el pressupost, encara, però si se supera en acabat ja vindrà un enfrontament directe, un torcebraç a l’estat, com no se n’ha vist mai cap. I amb unes enormes possibilitats de victòria.

Per això Puigdemont insisteix que dins el seu cap només hi ha la proclamació de la independència, immediatament després de guanyar el referèndum, ‘a tot estirar al setembre’. Ell ha comprat un bitllet d’anada, només, un bitllet que no té tornada ‘perquè allà on anem és on ens volem quedar’, diu. És un gest de lideratge pensat per reforçar la confiança de tots, i així l’hem d’entendre. Puigdemont vol deixar el problema enllestit i no vol que cap decisió personal faça ombra a la raó per la qual va acceptar de ser president avui fa un any. I és així com ens deixa ben clar que ni ell ni el seu govern no tenen cap pla que no siga guanyar la independència. És evident que guanyar no dependrà només d’ell, però també és cert que en dependrà molt. De manera que aquells qui encara tinguen dubtes potser ja és hora que comencen a adonar-se que no hi haurà vacil·lacions i que ningú no agafarà cap bitllet de tornada a la primera ensopegada que puga haver-hi. Si se supera el pressupost, l’avió s’haurà enlairat i en la ruta hi haurà marcada una sola destinació final: la república.

P. D. És comprensible que el PDECat es mire amb preocupació des del punt de vista estrictament partidista la resolució de Carles Puigdemont. Però haurien de pensar que quan es proclame la independència serà impossible que ERC i PDECat no continuen governant junts, si més no els primers anys, hi haja qui hi haja al capdavant de l’executiu.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume
jaume
08.01.2017  ·  23:32

No se m’acut res més per afegir.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
09.01.2017  ·  02:13

El que ha afirmat el president fa pocs dies ja ho va dir al cap de poc de ser proclamant : que només ho seria fins a la proclamació de la independència i després ho deixaria ja que entenia que llavors serà una altre nova època que requerirà nous lideratges i en les eleccions posteriors a la proclamació, cada partit polític presentara el seu programa de govern i la ciutadania decidirà qui és que l’ha de presidir i quin govern ha de constituir-se. No vol anar més enllà i per tant, com aquesta decisió nomé la pot prendre l’interessat, és molt lliure de fer-ho. També crec que PDECat no s’hauria d’inquietar excessivament per aquesta decisió perquè queda força temps per aquest moment i penso, com el Vicent, que hi haurà d’haver una govern compartit entre ERC i ells, repartint-se les àrees en funció del resultat electoral.
Per tant, afirmar interessadament, com fan alguns unionistes, que aquesta decisió demostra una feblesa del govern, és una bestiesa sublim i no cal fer-los cap mena de cas. Que s’aprovin els pressupostos i tirem endavant sense por cap al nostra alliberament, encara que hi hagi un enfrontament del tipus que sigui amb l’estat opressor. Hem de tornar a repetir la frese d’Estellès: No et limites a contemplar. aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble. unit, alegre i combatiu.

Enric Pelegrin
Enric Pelegrin
09.01.2017  ·  02:14

En resposta als que tenen dubtes, no crec que calgui posar-se melodramàtic, però crec que la lluita per la llibertat és el que ens dóna la dignitat com a ciutadans. La Independència només és la conseqüència de la nostra determinació. Ningú ens la pot donar, altrament no seria emancipació sinó concessió. És per això, que Catalunya serà millor soci dels seus veïns si el contracte el fa amb llibertat. En negar la llibertat a Catalunya amb la força coercitiva de l’estat també quedarà malmesa per als espanyols.

Ara és moment d’encarar aquest repte, però si no s’assoleix, per força major o errors propis, caldrà tornar-lo a intentar, altrament vindria la desaparició de Catalunya com a nació. Cal guardar en un calaix proper de la memòria, les paraules de Companys: “Tornarem a lluitar,…” Per la llibertat i la dignitat n’hi ha poc marge per al tacticisme. També és cert que per els objectius importants cal la major dosi d’unitat. Cal intel·ligència i fer les coses bé, però.

Josep Jallé
Josep Jallé
09.01.2017  ·  02:15

Personalment trobo que la honestedat en política es veu tant poc que quan algú la te i manifesta amb fets, no amb retòrica, passa a considerar-se un fet excepcional, rar, quan hauria de ser considerat, en una societat democràtica i madura, un fet coherent: fer el que va dir, lliurement, que faria. Amb capdavanters així, també serem un país admirat pels que veuen en la honestedat una eina quotidiana de relació. Gràcies, President.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
09.01.2017  ·  02:16

La inquietud del “no hi arribarem” la veig molt a la meva família i amics. Però continuo essent optimista (o realista i ben informat) i faig campanya al meu ambient. I sóc optimista malgrat que fa just un any m’estirava dels cabells. Per a despistats, l’argument número 1 a fer servir: si no ho anéssim a aconseguir, no estarien tan nerviosos a Madrid.

Ramon Perera
Ramon Perera
09.01.2017  ·  02:16

És comprensible que hi hagi gent que tingui dubtes. Tanmateix, a mi em sembla que: a) els que tenen dubtes aniran a votar quan el referèndum estigui convocat en ferm (i votaran que sí a la independència), i b) la millor ajuda que els podem oferir és el treball i la confiança dels que ho tenim clar.

Josep Usó
Josep Usó
09.01.2017  ·  02:17

És molt cert. Encara hi ha qui dubta. Possiblement és pel fet que duem molts anys perdent; però cada vegada es veu més i més clar que aquesta vegada anem guanyant. Això és indiscutible. Només cal veure amb quina velocitat es succeeixen a l’altre bàndol els nous plans, les noves campanyes, per tal d’aturar un tren que ja ha agafat molta embranzida i que no poden ni tan sols alentir. Efectivament, tan bon punt es superen els pressuposts, ja només restarà fer el darrer tram. I, malgrat que els atacs seran cada dia més i més forts, el govern i qui els recolzen ja han demostrat la seua força. Com el poble ha demostrat també la seua determinació. A partir d’aquell moment, el camí només pot fer baixada, malgrat tot el que es puga fer des de l’altra banda. Per això el gest del president Puigdemont és tan significatiu. perquè s’ha posat al capdavant dels seus i els ha marcat, i clarament, el camí i el destí. Fins i tot amb termini. Això és gran. Com diria Joan Tardà, perdoneu, però algú ho havia de dir. Malgrat totes les intoxicacions, encara queda gent incrèdula, però s’ho aniran veient.

Pep Agulló
Pep Agulló
09.01.2017  ·  02:18

Hi ha gent que creu que el “processisme” no va enlloc; que el referèndum si però només pactat; que ara toca eleccions; que abans l’eix social que el nacional; que no tenim res a fer davant l’Estat; que el govern no es preocupa pel que interesa a la gent; que els pressupostos no tenen res a veure amb poder aplicar el full de ruta cap a la independència; etc… Totes aquestes mentides, pals a les rodes per generar un clima de desconfiança són disparades des de sectors de l”esquerra”, independentista i unionista. Us imagineu amb el que hem de bregar només amb els que prediquen el dret a decidir, i ens hem sortim !! Només cal veure el vas, ni mig ple ni mig buit, el vas. Bon editorial per esbargir la boira.

Tinc la sensació que estem a les portes que tot això que ens preocupa s’esfumara. Ep! això no vol dir que no tinguem més problemes, al contrari, seran d’ordre superior. La nostra consciència i determinació també pujarà graons.

Jordi Miralda
Jordi Miralda
09.01.2017  ·  02:18

Efectivament, Puigdemont està jugant un excel·lent paper per aconseguir arribar a la declaració d’independència amb la legitimitat de la victòria del Sí en el referèndum. Però jo crec, també, que pel PDECat, la millor persona per ser candidat a la presidència a les eleccions constituents és Artur Mas, amb el suport de Carles Puigdemont. I això és perquè Artur Mas és el que més pot atraure el votant de centredreta cap al suport al PDECat, un cop el referèndum s’hagi guanyat. El votant d’esquerres ja tindrà ERC i la CUP com a bones opcions. Això em sembla prou evident, i Puigdemont n’ha de ser conscient. Després ja pactaran per fer el govern de la legislatura constituent de la República Catalana, però l’important és que tinguin majoria entre tots.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
09.01.2017  ·  02:20

Crec que no tindrem mai més un President a l’alçada del Molt Honorable Puigdemont. En Mas va fer errors molt greus però en aquest cas va fer línia i bingo. Jo soc dels que està convençut de que si no li tomben els pressupostos (cosa que encara està per veure) serà honest amb la seva paraula. És més: diria que, en aquests moments, és per l´’únic polític que posaria un dit al foc (la ma ja no la poso ni pels meus fills) I també soc dels convençuts que aquest bitllet d’avió te un destí….: la presó (cosa que ell em sembla que ja ho te acceptat). De la resposta del poble de Catalunya dependrà que no hi entri, que sigui una estada molt curta…o que hi estigui els que el tribunal Constitucional o el Suprem li vingui de gust.

Rosa Ramon
Rosa Ramon
09.01.2017  ·  02:22

Carles Puigdemont transmet confiança i això en un polític té un valor enorme. No ha d’explicar res ni donar raons de res. És qui és i fa el que fa perquè ho vol fer. Només des d’aquesta llibertat s’entén l’enorme força que transmet. No està aquí pensant en ell. Està aquí perquè vol. Segurament perquè va somiar moltes vegades en la independència quan això era cosa de molts pocs. Per això ara que la té a les mans i som tants amb ell no la deixarà escapar.

Eduard
Eduard
09.01.2017  ·  10:31

A mi em sembla incomprensible que no tinguem pressupost (quants mesos fa de la qüestió de confiança?) i que les lleis de desconnexió no estiguin ja redactades i a punt. A no ser que això respongui a un fet estratègic que se m’escapa. Ara bé, un cop tinguem totes dues coses, la nostra posició serà molt més forta. I les posicions fortes atrauen indecisos.

jaume
jaume
09.01.2017  ·  14:05

Molt pertinents les aportacions de Joan Rubiralta, Ramon Perera, Rosa Ramon i Eduard: el President Puigdemont és aquí per compromís. Lidera el procés amb convenciment. Toca no deixar-lo sol, fer-li costat. Demostrar pacíficament i persistent que som un poble unit, alegre, combatiu. Malgrat els defectes i debilitats que tenim com a qualsevol societat, hem après a fer les coses bé. Millor que alguns que ens volen donar lliçons.
No tenim perquè dubtar de la paraula de Puigdemont. Ens portarà al referèndum si té el suport de tots els sobiranistes. Quan hagi assolit aquesta fita, deixarà lloc a un altre. Com que haurà treballat pel bé comú i haurà estat fidel a les promeses fetes, serà digne del títol que ostenta, Molt Honorable.

Joan
Joan
09.01.2017  ·  20:28

El molt honorable president Carles Puigdemont, està fent molt bona feina. Però, cregueu-me, no l’està fent sol. A mi m’ha sorprès agradablement, el conec fa anys, d’ença de president, que no ens hem vist. Visc i viu a Girona, molt aprop. Hi jo mateix no el veia capaç, com a molta altre gent preparada, per arribar a on es. Es per aixó que us puc dir, que no parlar per parlar, que sap el que diu, i fa el que sap i li aconsellen. hi ha un gran staf d’assesors, que l’assesoren, i per sobre de tot, te una gran estimaciò al pais, i fidelitat. A mi m’ha soprès. ENDEVANT ! !
Crec que es de justicia, que l’expresident A. Mas,molt competent i bon cartell Europa, torni a la politica, em va sapiquer molt de greu que hagues de plegar tal i com ho va fer. El necesitem ! !.

salvador
salvador
09.01.2017  ·  20:43

La desiciòn firme del President por lo visto a sorprendido al Domenech respondiendo eleccions ja!. Este tipo que por lo visto no parece saberlo nadie fuè de los periodistas preferidos de la època de Aznar, viajando muchas veces el avión oficial del expresidente. Pues bien para alcanzar la Republica Catalana nuestro objetivo el de los republicanos en Catalunya es convencer por todas a la buena gente de CNESPOT para hacerles comprender que la solución de los males de la sociedad catalana nunca la encontraremos en madrid mas bien lo contrario, pero para esto deben estar los republicanos que tengan poder de convocatoria de prensa para machacar a diario las prensa. Por lo que no debe la Generalitat es no aportar ni un euro a los periodicos unionistas como la Vanguardia o el Periodico, que se nutren de noticias falsas en contra el proceso como el libertard del pueblo catalan. Compañeros lo conseguiremos aunque la paciencia tiene un limite con la CUP.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes