Puigdemont explica la denúncia contra Espanya: “La UE tolerarà a Madrid el que va exigir a Varsòvia?”

El president Carles Puigdemont ha publicat un article a X després de denunciar Espanya a la Comissió Europea per l’incompliment de la sentència del TJUE sobre l’aplicació de l’amnistia. El dirigent es refereix directament al cas del Tribunal de Comptes i assegura que “desobeeix conscientment” la sentència. “Tornem a la normalitat de la democràcia fallida que és Espanya“, escriu. Dilluns, l’òrgan espanyol va maniobrar per mantenir viva la causa –va demanar al·legacions a les parts– contra trenta-cinc ex-alts càrrecs de la Generalitat per les despeses de l’1-O.

“Un desafiament en tota regla. Veurem com acaba, perquè una cosa és fer-se el fatxenda entre els col·legues de la cort madrilenya i els seus amics de la “societat civil catalana”, i una altra és fer-ho davant de la màxima judicatura europea”, continua.

Puigdemont es refereix a la consellera que va signar la providència del Tribunal de Comptes com a “candidata a prevaricadora” i assegura que s’ha ficat en un embolic que li hauria de comportar represàlies. En aquest sentit, l’acusa de complir el desig que la part demandant, que havia esbombat als mitjans de comunicació que volia blocar l’aplicació de l’amnistia.

“Altrament, no s’explicaria que la vice-presidenta de l’entitat demandant, Societat Civil Catalana, anunciés en un programa que televisió que ‘el Tribunal de Comptes tornarà a analitzar la qüestió’, i que ‘nosaltres continuarem personant-nos en el procediment intern davant el Tribunal de Comptes i allà li tornarem a demanar que revisi bé'”, escriu.

Aleshores, Puigdemont es pregunta si la consellera va filtrar prèviament informació a la part demandant o si la part demandant va influenciar el Tribunal de Comptes per a fer-li fer el que volia. En tot cas, afirma que la maniobra de l’òrgan és un desafiament a l’alta magistratura europea, que, quan ha passat a Polònia i Hongria, ha acabat amb sancions i reculades.

Per això, assegura que ha decidit de demandar l’estat espanyol a la Comissió Europea per la no aplicació de l’amnistia. “Si el que es va exigir a Varsòvia es tolera a Madrid, la Comissió estaria certificant que les sentències europees es compleixen o no segons qui sigui l’acusat”, continua.

“A l’espanyolisme, la idea d’Europa li repugna i només la defensa en tres circumstàncies: quan la pot instrumentalitzar (vegeu la utilització del Parlament Europeu com a caixa de ressonància dels discursos de PP, VOX i Societat Civil Catalana), quan en pot treure diners (Espanya és l’única gran economia europea que encara cobra d’Europa), i quan les resolucions judicials li van a favor”, acaba.