[Cada dia a les nou del vespre Pere Martí publica aquest article, ‘L’última’. És un repàs de l’actualitat del dia, especialment als Països Catalans, fet des de la perspectiva personal del periodista.]

TEMA DEL DIA

Nervis a Interior. Fa uns quants dies que als voltants del parlament s’ha començat a desplegar la policia espanyola, no pas de manera discreta, sinó ben vistosa, amb una funció més dissuasiva que efectiva. Tot i que normalment eren els Mossos que s’ocupaven de vigilar no únicament la cambra catalana sinó també el recinte del parc de la Ciutadella, la policia espanyola ha començat a marcar territori. Els Mossos avui resten sota comandament del Ministeri de l’Interior espanyol, per l’aplicació de l’article 155. Aquest desplegament d’excepció respon als nervis que hi ha per un possible retorn de Puigdemont a Catalunya, amb l’objectiu d’assistir a la seva investidura com a president, que encara no té data, però que no pot passar del 30 de gener.

Les alarmes s’han disparat quan s’ha sabut que Puigdemont renunciava al vot delegat i, en teoria, certificava la voluntat d’assistir personalment al ple, tot i les amenaces de ser detingut. L’anunci el fa des de Dinamarca, on ha estat dos dies sense que la justícia espanyola ho pogués impedir. En una conferència de premsa al parlament danès, prop dels escenaris exteriors on es va rodar la sèrie ‘Borgen’, Puigdemont demana de poder tornar ‘amb seguretat’ i avisa: ‘No renuncio a res’, en referència a la seva investidura. Però no concreta més, per raons òbvies. Des de Junts per Catalunya s’apel·la a la immunitat parlamentària per garantir la seva presència al ple, però la fiscalia ja es va encarregar de dir en un informe que la immunitat ‘no és sinònim d’impunitat’ i no invalida l’ordre de detenció del Suprem, en una interpretació molt discutible dels drets dels diputats.

Però no cal que Puigdemont doni gaires detalls sobre com pensa tornar per a activar totes les alarmes al Ministeri d’Interior espanyol. El ministre mateix, Juan Ignacio Zoido, ha explicat que si cal escorcollaran els maleters de tots els cotxes que vulguin entrar a l’estat espanyol per la frontera, tant la de la Jonquera com la de la Vall d’Aran, on ja ho fan, tal com va denunciar la diputada Mireia Boya en aquest piulet del 19 de gener. El ministre, amb un punt de nerviosisme, ha advertit que ‘hi ha molts camins rurals i es pot entrar en vaixell, helicòpter o ultralleuger’, com si es volgués curar en salut, tot i que està convençut que si ho intenta serà detingut. Ja se li va escapar una vegada, quan Puigdemont se n’anà cap a Bèlgica. Ara vol evitar que se li coli. Però començava el compte enrere  poca estona després, quan el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, signava al seu despatx la proposta de Puigdemont com a candidat a ser investit president de la Generalitat. En cas que el candidat aconseguís d’entrar a l’edifici del parlament, ja no podria ser detingut per la policia espanyola. Ho hauria d’autoritzar el president de la cambra.

MÉS QÜESTIONS

El TGV encara cueja. La polèmica inauguració del tram del TGV entre Castelló de la Plana i València, presidida per Mariano Rajoy, encara cou al govern valencià. El retard en el trajecte i la manca d’inversions per a assegurar-ne un bon funcionament fan preveure que no seran els únics incidents: en el primer dia de funcionament ordinari, ha tornat a haver-hi retards. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha desitjat que el retard d’ahir només fos ‘accidental’ i ha hagut d’insistir que es faci d’una vegada la doble via, perquè ara el TGV circula per la mateixa via que els trens de rodalia. Aquesta doble via era prevista, però finalment el govern espanyol va decidir de no fer-la, cosa que segons Puig origina un problema de ‘congestió’ important. També n’ha parlat el secretari d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira en aquesta entrevista d’Arnau Lleonart.

Pressió sobre Camps. Creix la pressió sobre Francisco Camps perquè deixi de cobrar un sou públic a mesura que augmenten les revelacions sobre la seva vinculació a la trama de Gürtel. Camps encara és membre del Consell Jurídic, perquè tots els ex-presidents que ho han estat més d’una legislatura tenen dret a formar-ne part durant quinze anys, una decisió que ha estat denunciada com una manera encoberta de mantenir els privilegis de la presidència. Avui tots els partits tret del PP li han demanat la dimissió.

On són les dones? El Consell d’Europa ha renyat Andorra perquè no té dones en la representació parlamentària, que és de quatre places. Els titulars de la delegació són Carles Jordana i Víctor Naudi. Aquest darrer ha substituït Judith Pallarès, que ha passat a ser suplent, amb Patrícia Riberaygua. Havent-se trencat la paritat dels titulars, ha passat allò que la delegació considera un defecte de forma. Ara hauran de donar explicacions a la comissió de Procediment.

LA DATA

23 de maig. És la data en què començarà el judici contra el president d’España 2000, José Luis Roberto, i dues persones més acusades d’un delicte lleu d’amenaces per haver fet un escarn el 18 d’octubre a la nit al domicili particular de la vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra.

UNA ÚLTIMA ABRAÇADA

Tinky Winky. Avui s’ha mort l’actor Simon Shelton Barnes, a l’edat de cinquanta-dos anys. Probablement pel nom no és conegut, però el personatge que interpretava, el Tinky Winky dels Teletubbies, ha estat una icona global de l’entreteniment infantil. Les seves abraçades han entendrit moltíssima gent, tot i que en alguns països, com Polònia, els van arribar a investigar per ‘fomentar l’homosexualitat’. Afortunadament, en la memòria de la majoria romandrà per sempre la seva tendresa:

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb