Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Què passarà ara que el Parlament Europeu ha retirat la immunitat del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats? Tindran llibertat de moviments? Podran ser detinguts? El suplicatori aprovat per l’eurocambra serveix només perquè pugui continuar la tramitació de les ordres europees de detenció enviades pel Tribunal Suprem espanyol contra ells per la causa contra el Primer d’Octubre. Per a això i per a res més; no els priva pas de la condició d’eurodiputats ni els exposa a més possibles causes judicials. I ara caldrà veure quan i com es reactivaran les euroordres, tant a Bèlgica per a Puigdemont i Comín, com a Escòcia per a Ponsatí. Amb la possibilitat que l’euroordre contra Ponsatí acabi anant a parar a Bèlgica, tenint en compte el Brexit i que ella ara mateix resideix a Bèlgica.

[EN DIRECTE] Les reaccions a la decisió de l’Eurocambra d’aixecar la immunitat

D’entrada, la defensa dels eurodiputats, encapçalada per l’advocat Gonzalo Boye, presentarà de seguida unes mesures cautelars al Tribunal General de la Unió Europea contra l’aixecament de la immunitat, perquè els la mantingui provisionalment mentre no es resol el recurs de nul·litat contra la decisió de l’eurocambra. En molt comptades ocasions el TGUE concedeix aquesta mena de mesures cautelars. Si s’hi avingués, tots tres mantindrien la situació actual, és a dir, que es podrien moure per tots els estats de la Unió, tret de l’estat espanyol, on el Suprem manté vigent l’ordre de detenció contra ells, i amb els procediments d’extradició al tribunal de Brussel·les i al d’Edimburg aturats. Tant si hi hagués aquestes mesures cautelars com si no, el TJUE pot trigar fins a un any a resoldre la demanda dels eurodiputats.

Què farà la justícia belga?

Però si no hi hagués l’opció de disposar d’unes mesures cautelars, el següent pas seria, en principi, la reactivació de la tramitació de les euroordres. I paradoxalment aquesta seria la situació que menys interessaria al magistrat Pablo Llarena, perquè, en vista del precedent importantíssim de Lluís Puig, podria significar que en pocs mesos hi ha una sentència ferma de la justícia belga denegant també de manera definitiva l’extradició de Puigdemont i de Comín. Ara mateix l’expedient de Puigdemont i de Comín és al mateix jutjat de primera instància de Brussel·les que l’agost de l’any passat va refusar l’euroordre contra Puig. Si es reactivés el procediment, allò més probable seria que el jutge imposés una mesura cautelar de prohibició de sortir de Bèlgica mentre no prengués una decisió. Podria trigar uns tres o quatre mesos, aproximadament. Si refusés l’euroordre, la tramitació fins a la sentència ferma del Tribunal d’Apel·lació podria trigar uns tres mesos més.

Els arguments de la manca de competència del Suprem per a jutjar-los i del risc de violació de drets fonamentals com la presumpció d’innocència també els serien aplicables, perquè el Tribunal d’Apel·lació els va esgrimir en el cas de Lluís Puig tenint en compte justament la situació de Puigdemont i els membres del seu govern.

La maniobra de Llarena per a deixar-los en un limbe

I Llarena no vol arribar a aquesta situació, de manera que s’ha empescat la presentació d’unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que podria traslladar avui mateix o d’ací a pocs dies. L’argument públic és que vol saber quins són els criteris amb què es pot denegar una euroordre d’acord amb la normativa europea, perquè diu que els del Suprem no encaixen amb els expressats amb la justícia de Bèlgica en el cas de Lluís Puig. Per això va demanar a les parts en la causa, la fiscalia, l’advocacia de l’estat i la defensa del president i els consellers, que exposessin les seves al·legacions sobre com s’haurien de formular aquestes preguntes al TJUE.

Però hi ha un efecte afegit important en aquesta maniobra de Llarena, que és la suspensió novament de la tramitació de les euroordres fins que el TJUE no respongui a les qüestions pre-judicials. I això es podria allargar entre mig any i un any. Tot un temps en què Puigdemont, Comín i Ponsatí haurien de continuar esperant per a la resolució de les seves euroordres però que, al mateix temps, haurien perdut la immunitat. El jutge espanyol podria ajornar més temps la seva probable derrota en l’euroordre, i alhora situaria tots tres eurodiputats en una mena de llimbs legals sobre el qual no hi ha precedents ni jurisprudència.

Si Llarena presenta les pre-judicials al TJUE i els jutges belgues i escocesos aturen novament les euroordres, es podrien moure per la resta de la Unió, si no tenen la immunitat com a europarlamentaris? Si no hi ha mesures cautelars contra ells, com ara la prohibició de sortir de Bèlgica mentre es tramita l’euroordre perquè resta novament congelada, en teoria podrien viatjar als altres països. Però si ho fessin, si anessin per exemple a l’estat francès, o als Països Baixos, podrien ser detinguts? L’ordre de detenció europea contra ells continuaria vigent, perquè Llarena en cap moment no l’ha retirada, sinó que en tot cas ara demanaria a Bèlgica i a Escòcia que no en continuessin la tramitació mentre el TJUE no respongui les seves preguntes. Però un jutge francès els podria detenir?

Aquesta situació d’indefinició, a la pràctica, continuaria entrebancant la seva tasca com a membres del Parlament Europeu. Ja ho van fer les autoritats espanyoles, la Junta Electoral i el Suprem, quan els van impedir d’exercir les seves funcions com a eurodiputats electes durant mesos, fins que la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras els ho va permetre. Ara l’acció d’un jutge espanyol que veu perduda l’enèsima euroordre (i potser definitiva) contra el president Puigdemont podria alterar la seva tasca de representants de més d’un milió de ciutadans europeus durant ben bé un any més. Perquè no és clar què els pot passar si decideixen de moure’s per uns altres estats de la Unió mentre l’euroordre està congelada per les pre-judicials però han perdut la immunitat parlamentària per aquesta causa penal. Dependria del jutge, de les autoritats de país.

I si som davant la rendició de Pablo Llarena?

La contraofensiva

En aquesta entrevista a VilaWeb, Puigdemont deia: “S’ha de veure com afecta això la nostra feina d’eurodiputats. Perquè ho continuarem essent i veurem com afecta la feina que fem el fet de tenir una ordre europea en contra nostre “hasta que sean hallados”, si nosaltres ja som en un tribunal belga i perfectament localitzats. No admetrem que això sigui una trampa, per a dificultar la nostra feina com a eurodiputats. Si això ens impedeix de desplaçar-nos per anar a examinar la situació dels emigrants a Grècia o la situació de la covid a Portugal, per exemple, aleshores resultarà que ens coarten les funcions com a diputats, fent un abús de la normativa de les euroordres que evidentment haurem de contestar als tribunals.”

Tal com apuntava el president, aquestes qüestions que s’obren des d’ara sobre la seva situació, la llibertat de moviments i la capacitat de dur a terme la seva missió com a europarlamentaris, protegida i reconeguda en l’article 343 del Tractat de Funcionament de la Unió, seran exposades a la justícia europea. L’advocat Gonzalo Boye ja fa temps que ho pretén, i ha demanat manta vegada al jutge Llarena que ho fes, que presentés qüestions pre-judicials al TJUE perquè aclarís els dubtes sobre la manera com el Suprem utilitzava el mecanisme de les euroordres contra els exiliats. Llarena sempre ho havia denegat, però en canvi ara és ell que diu que vol aclariments al TJUE.

Si Llarena presenta aquestes pre-judicials pot arribar a condicionar l’activitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats, però de retruc pot accelerar la resposta a les preguntes que Boye fa temps que vol fer a la justícia europea, com ara: el Suprem és competent per a jutjar-los, a ells i als presos ja condemnats? Es poden dictar ordres de detenció contra eurodiputats electes, com ha fet fins ara Llarena? Hi pot haver euroordres vigents contra eurodiputats abans d’haver obtingut el suplicatori? I encara una altra de molt decisiva per a la seva llibertat de moviments: si hi ha una sentència ferma de la justícia d’un estat de la Unió contra una euroordre, amb arguments jurídics vàlids relatius a la protecció de drets fonamentals dels afectats, l’ordre de detenció s’hauria de suspendre a tots els altres vint-i-sis estats membres de la Unió? Inclòs, en aquest cas, l’estat espanyol? I en aquest cas, havent-hi el rebuig d’una euroordre per part d’un estat, els eurodiputats recuperarien la immunitat?

És poc probable que Llarena formuli aquestes qüestions pre-judicials que Boye li va dir que fes arribar al TJUE. El jutge espanyol les formularà d’una altra manera, més aviat qüestionant els arguments de la justícia belga sobre Lluís Puig. I caldrà veure si el TJUE accepta les qüestions pre-judicials de Llarena, perquè és ben poc freqüent que el jutge del país que envia l’euroordre faci preguntes sobre com resoldre l’euroordre. Però si el TJUE les accepta, hi haurà un procediment amb una vista al Tribunal de Luxemburg inclosa en què la defensa dels exiliats podrà exposar els seus plantejaments. Les respostes arribarien en forma de sentència, que deixaria el camí adobat per a una resposta relativament ràpida dels jutges belgues i escocesos, i per a aclarir la situació jurídica i política de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Boye mostra la munició contra l’estat espanyol a Europa en una allau de pre-judicials a Llarena

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.