Puigdemont denuncia Espanya a la Comissió Europea per incompliment de la sentència del TJUE

El president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig han presentat un escrit a la secretaria general de la Comissió Europea de denúncia contra el Regne d’Espanya per incompliment del dret de la Unió Europea. L’escrit, elaborat per l’advocat Gonzalo Boye, i al qual ha tingut accés VilaWeb, és la reacció immediata a la decisió del Tribunal de Comptes espanyol de desobeir la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que avalava la llei d’amnistia i deixava clar que els havia d’amnistiar, a ells tres i a trenta-dos ex-alts càrrecs, de la causa per desviament de fons per a l’1-O i l’acció exterior del govern. De fet, els denunciants recorden a la Comissió Europea que ja està al cas d’aquest procediment, perquè en va formar part, tot deixant clar que els interessos financers de la UE no es veurien afectats per l’amnistia d’aquesta causa ni de les de malversació. Per això, Puigdemont, Comín i Puig diuen que cal que la Comissió actuï amb celeritat i que adreci a Espanya una carta amb caràcter urgent per instar-la a actuar, “atesa la naturalesa de l’incompliment i la incidència sobre les mesures cautelars que graven els denunciants amb més de 9,5 milions d’euros.”

En la denúncia, Boye recorda la providència publicada ahir pel Tribunal de Comptes, en què deia que prenia nota de la sentència del TJUE de resposta a les seves pre-judicials sobre la llei d’amnistia, però tot seguit refusava d’aplicar-la immediatament. En canvi, concedia a les parts un termini de deu dies per a recollir proves que poguessin demostrar que tant l’1-O com l’acció exterior es van finançar amb diners del pressupost comunitari, tot cercant una possible escletxa per on excloure la causa de l’amnistia. “Un òrgan judicial que, rebuda la resposta, construeix d’ofici un incident processal sense cap suport fàctic amb l’únic efecte d’apartar el litigi de la interpretació declarada [pel TJUE] priva el procediment” de l’efecte útil del tractat de funcionament de la UE.

Els denunciants també afirmen que l’actitud del Tribunal de Comptes ha vulnerat l’article 4 del tractat de la Unió, sobre la cooperació lleial, segons el qual els estats membres han d’evitar que els seus òrgans, inclosos els jurisdiccionals, prenguin decisions que facin perillar els objectius de la Unió i l’aplicació uniforme i efectiva de les sentències del TJUE.

També denuncien que la reobertura d’un procediment com aquest, amb un termini indefinit per a resoldre’s i amb la sentència del TJUE a la mà, vulnera l’article 19 del tractat de la Unió i l’article 47 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE que protegeix el dret a la tutela judicial efectiva.

I per tot plegat, en definitiva, “l’incompliment deliberat d’una sentència del Tribunal de Justícia per part d’un òrgan jurisdiccional d’un estat membre, acompanyat de la tergiversació pública [de la sentència] mitjançant una nota de premsa oficial, afecta el valor de l’estat de dret sobre el qual es fonamenta la Unió. Tot això, sens perjudici de la responsabilitat patrimonial de l’estat envers els particulars per les vulneracions del dret de la Unió imputables als seus òrgans jurisdiccionals”.

En aquesta carta, la Comissió hauria d’exposar a l’estat espanyol els incompliments denunciats i li hauria de concedir un termini, que habitualment és de dos mesos, perquè hi presenti observacions. Si la resposta no fos satisfactòria, hauria d’obrir un dictamen amb les mesures a adoptar, i si l’incompliment persistís, la Comissió hauria d’obrir un contenciós al TJUE contra Espanya per incompliment dels tractats. En darrera instància, el TJUE podria arribar a dictar una sentència declarant que l’estat ha incomplert les seves obligacions.

Escrit al TJUE

Puigdemont, Comín i Puig no s’han limitat a presentar aquesta denúncia a la Comissió, sinó que han adreçat un escrit al Tribunal de Justícia de la UE perquè “prengui constància formal de l’incompliment de la sentència del 16 de juliol del 2026”, i li ha demanat que traslladi l’escrit i tots els documents que l’acompanyen a la Comissió Europea en virtut de l’article 17 del tractat de la UE, segons el qual la Comissió ha de vetllar pel compliment dels tractats i de les mesures que prenen les seves institucions, sota supervisió del TJUE. I li recorda els articles 258 a 260 del tractat de funcionament de la UE, que regulen la fase del procediment d’infracció contra un estat pel qual la Comissió pot emetre un dictamen que acabi en una sentència del TJUE.

A més de l’ofensiva a aquestes institucions de la Unió, Boye ha presentat un escrit d’al·legacions al Tribunal de Comptes, en què nega rotundament que s’utilitzessin fons provinents del pressupost de la UE per a l’1-O i exigeix l’aplicació immediata de la llei d’amnistia, en un termini màxim de dos mesos, tal com estipula la llei i va validar el TJUE en la seva sentència històrica del 16 de juliol.