22.11.2017 - 15:48
|
Actualització: 22.11.2017 - 16:42
El ple de les Corts Valencianes ha pres en consideració aquesta tarda la proposició de llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu, presentada pels grups PSPV-PSOE, Compromís i Podem. La proposició ha estat validada per aquests tres grups i ha comptat amb el vot en contra del PP i Ciutadans.
Un cop aprovat el nou projecte substituirà l’anterior decret-llei del plurilingüisme, anul•lat parcialment pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià després d’un recurs del sindicat CSI-F. La proposta fixa un mínim d’un 25% d’hores lectives en català i castellà, i entre el 10% i el 25% d’anglès. La resta de percentatges i la concreció de l’aplicació de la llei els establirà cada centre educatiu d’acord amb els seu projecte lingüístic.
El nou plurilingüisme desvincula l’increment d’hores en anglès a una major presència del català, un precepte inclòs en l’anterior decret i que també va motivar recursos judicials, ni tampoc acreditarà automàticament l’anglès als alumnes del nivell màxim d’hores en català.
En el torn de defensa de la proposició de llei, el diputat de Compromís Josep Nadal ha dit que les dades indiquen que només un 6% dels alumnes té bona competència en anglès en finalitzar els estudis obligatoris i que en el cas del català no arriba al 30%. ‘Són dades que no ens podem permetre i que demanen a crits una reforma com la que presentem’, ha dit el diputat, assenyalant que el nou plurilingüisme afavorirà el coneixement del català en les comarques amb predomini lingüístic castellà, i garantirà un mínim del 25% d’hores en català a tot el territori.
Així mateix, Nadal ha explicat que des del seu grup parlamentari pensa que una de les parts més importants és la d’introduir l’obligació legal perquè la conselleria d’Educació ajudi els centres a introduir programes educatius amb un màxim d’un 50% d’hores en català i un 25% d’anglès, perquè són els que permeten que els alumnes puguin acreditar coneixements en aquestes dues llengües una vegada que acaba l’escolarització obligatòria.
El portaveu del PSPV a les Corts, Manuel Mata, ha assegurat que aquesta proposició ‘no vol imposar cap llengua, vol formar xiquets i xiquetes lliures i donar-los una oportunitat de futur amb domini de tres llengües’. Mata diu que la nova proposició permetrà que el català i el castellà ‘siguin tractats d’igual a igual’.
Per últim, Mata ha criticat que el PP faci campanya per a la exempció de l’ensenyament en català a les comarques castellanoparlants i impedeixi que els alumnes no tinguin accés al coneixement de la llengua. En aquest sentit, ha dit que, amb aquesta actitud, els populars exclouen els nens de les zones castellanes.
El PP rebutja la llei i denuncia ‘sectarisme’
Per al torn en contra, la diputada del PP Beatriz Gascó ha remarcat el ‘sectarisme i el mal a les famílies’ del nou projecte lingüístic a l’educació i ha afegit que l’única intenció és ‘imposar’ el català i ‘un model educatiu únic’.
Gascó ha remarcat que el nou projecte va ‘de l’anterior xantatge lingüístic a l’estafa lingüística’ amb la intenció de ‘controlar l’educació’. Així mateix, ha dit que el projecte en el seu punt de partida ‘equipara la realitat sociolingüística catalana a València’ i ha afegit que ‘no té res a veure, allà porten 30 anys de procés’.
Ciutadans: d’acord a potenciar la llengua ‘però no a la catalana’
La diputada de Ciutadans, Mercedes Ventura, ha advertit que no toleraran ‘xantatges lingüístics’. Ha manifestat que la seva formació està d’acord a potenciar la llengua ‘però no a la catalana’ i ha reiterat que la intenció de Compromís és ‘adoctrinar perquè té bons amics a l’independentisme’.
