26.07.2019 - 21:50
Un dels desafiaments a l’hora d’analitzar la política és la falta de comparabilitat entre diferents països. Les cultures polítiques, els sistemes polítics i els conceptes polítics, fins i tot quan comparteixen un vocabulari semblant, sovint canvien radicalment d’un lloc a un altre. Termes com ara ‘esquerra’ i ‘dreta’, ‘convencional’ i ‘populista’, ‘conservador’ i ‘liberal’, entre més, són emprats regularment, però és qüestionable fins a quin punt un ‘liberal’ espanyol és equivalent, per exemple, a un d’americà. Les paraules signifiquen coses diferents a llocs diferents.
Per totes aquestes diferències, i perquè a l’estat espanyol s’hi han fet moltes enquestes polítiques i molta recerca, les dades a escala internacional tenen un interès especial. Al final del 2017, el Pew Research Center va fer un estudi sobre les actituds polítiques de més de setze mil europeus de vuit països diferents. Ara n’han publicat les dades, cosa que permet d’explorar-ne les variables entre països quant al populisme i la ideologia dreta-esquerra.
Aquest article versa sobre això. Mirem les dades sobre populisme i ideologia dreta-esquerra als països europeus.
La prevalença del populisme
El Pew Research Center defineix com a ‘populista’ algú que afirma que la gent corrent resoldria més bé els problemes del país que no pas els càrrecs electes i que a la majoria d’aquests últims no els importa què pensa la gent normal com jo. La prevalença del populisme varia molt segons el país. A Alemanya, els Països Baixos i Dinamarca només un de cada quatre votants són populistes, i a Suècia encara menys. Al sud d’Europa, tanmateix, els nivells són molt superiors. Dels vuit països enquestats, Espanya té el nivell més alt: gairebé la meitat dels votants són classificats com a ‘populistes’.
La divisió ideològica dreta-esquerra
El Pew va demanar als participants de l’enquesta que es classifiquessin en una escala dreta-esquerra del 0 al 6, en què 0-2 era considerat ‘esquerra’, 3 ‘centre’ i 4-6 ‘dreta’. Ací en teniu el desglossament per països:
Populisme i eix dreta-esquerra
Ací és on la cosa es posa interessant. A la majoria de països europeus les actituds populistes es concentren en la dreta política o són repartides equitativament entre les ideologies. Però a Espanya el populisme és concentrat fortament en l’esquerra política. Aquest gràfic mostra la prevalença d’actituds populistes (eix y) per ideologia autodefinida (eix x).
Com és que a l’estat espanyol hi ha tant populisme a l’esquerra i n’hi ha relativament poc a la dreta? No ho sé. Però refresquem les dues mesures del Pew per a determinar si algú és populista o no: la creença que la gent corrent resoldria més bé els problemes del país que no pas els càrrecs electes i que a la majoria d’aquests últims no els importa què pensa la normal gent com jo.
Totes dues actituds reflecteixen una desconnexió entre els ciutadans i les institucions que suposadament els representen. Si la causa d’aquesta alienació és simplement una percepció o és realment una representació desproporcionada, no ho sabem.
Populisme per partit a Espanya
Segons la definició del Pew, el percentatge de votants populistes a Espanya segons el partit polític és aquesta:
Ideologia i populisme dreta-esquerra
Si mirem el desglossament d’ideologia i populisme per partit, emergeixen algunes coses. La primera, el fet que Podem sigui acusat de partit ‘populista’ s’adequa en gran manera a les dades: més de la meitat dels seus votants encaixen a la definició de ‘populista’ segons el Pew. La segona, la concepció general que el PSOE és un partit de ‘esquerres’ no s’adequa a les dades: A la pregunta del Pew, menys del 30% de votants del PSOE se situen a l’esquerra política. Tercer, el màrqueting de Ciutadans com a partit ‘de centre’ també és contradit per les dades: gairebé la meitat dels seus votants s’ubiquen la dreta política.
Així doncs, el PSOE no és tan d’esquerres?
No, el PSOE no és d’esquerres.
Les dades del Pew mostren que els votants del PSOE són majoritàriament de centre però que una petita minoria d’un de cada cinc és de dretes. Això es correspon amb la manera com veuen el PSOE els espanyols que no el voten. Deixeu-me explicar-ho…
Els votants d’esquerres generalment pensen positivament dels partits de l’esquerra, encara que no sigui el seu. I els votants de dretes, respecte dels altres partits de la dreta, també. Per exemple, els votants del PP, en gran manera, tenen un parer positiu de Ciutadans.
Però què passa quan mirem què pensen del PSOE els ciutadans que no el voten? Si el PSOE fos realment un partit de ‘esquerres’, esperaríem que els votants de l’esquerra en tinguessin opinions més favorables que no pas els de la dreta. En canvi, veiem el cas contrari: la gent de l’esquerra té una opinió més desfavorable del PSOE que no pas la gent de la dreta!
Què passa amb Catalunya?
La mostra del Pew era massa petita per a fer inferències dels partits catalans. Per sort, hi ha bones dades disponibles sobre Catalunya en moltes d’aquestes mateixes qüestions. Els resultats d’aquesta anàlisi (el PSOE no té les característiques d’un partit de ‘esquerres’ malgrat dir-se’n) són congruents amb les dades dels votants a Catalunya en aquesta mateixa qüestió. I quant al populisme, tot i que el nivell d’actituds polítiques segons la classificació del Pew és alta a l’estat espanyol, les característiques populistes són generalment baixes entre els independentistes catalans.
Conclusió
Els termes ‘esquerra’, ‘dreta’ i ‘populista’ es fan servir amb massa facilitat. Els dirigents del PSOE sovint empren el terme ‘esquerra’ o ‘progressista’ per a descriure el seu partit, i ‘populista’ per a descriure els adversaris polítics. Però, si examinem les dades, veiem que aquesta narrativa és desconnectada de la realitat. El 40% dels votants del PSOE són ‘populistes’, un percentatge molt més alt que no pas la mitjana dels vuit països examinats pel Pew. I tant el PSOE com els seus votants no són pas d’esquerres segons els rànquings de favorabilitat per ideologia i segons l’autoubicació en l’escala ideològica.
Nota tècnica
Amb la voluntat de reproductibilitat i transparència, tot el codi i dades emprats per aquest article són disponibles públicament.
