Prova de foc per a l’acord de JxCat i ERC al parlament

  • Els lletrats avisen que els quatre diputats de JxCat no poden delegar el vot

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
08.10.2018 - 22:00
Actualització: 09.10.2018 - 07:39

JxCat i ERC posaran a prova avui la solidesa de l’acord amb què dijous van tancar les divergències sobre la suspensió dels diputats amenaçats per Pablo Llarena. La mesa del parlament va confirmar ahir que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull podrien exercir el dret de vot per delegació, tot i que els lletrats van tornar a advertir que aquest mecanisme no era vigent després de la suspensió decretada pel Tribunal Suprem espanyol, en aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Els lletrats ho van fer oralment en la reunió de la mesa i després per escrit, en un informe redactat a petició del president del parlament. La mesa es tornarà a reunir aquest migdia amb l’informe sobre la taula. Aquesta tarda s’ha de reprendre el ple de política general amb el debat i la votació de les propostes de resolució. Unes votacions que s’havien d’haver fet dijous i que la crisi entre JxCat i ERC va ajornar. Divendres, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vice-president del govern, Pere Aragonès, van segellar la fi de les discrepàncies amb un propòsit de millora de la coordinació entre els socis, però les divergències de fons es mantenen. JxCat i ERC van continuar negociant ahir per evitar que un nou desacord torni a blocar la cambra.

A la tarda, JxCat i ERC van tornar a fer valer la seva majoria a l’òrgan rector del parlament. Es van refermar en la decisió de la mesa de dijous i, en aplicació del pacte, van refusar les peticions de reconsideració de Cs, el PSC i el PP perquè els quatre diputats de JxCat no puguin exercir el vot si no són substituïts, com reclamava el Tribunal Suprem espanyol. Però un moviment del president del president del parlament, Roger Torrent, va reobrir els dubtes sobre la viabilitat de l’aplicació de l’acord. Torrent va informar la mesa que havia demanat als lletrats un informe per escrit sobre les peticions de delegació de vot dels quatre diputats de JxCat amenaçats. Segons fonts parlamentàries, la petició es va formalitzar divendres. I les conclusions són les esperades. El secretari general, Xavier Muro, i el lletrat major, Joan Ridao, argumenten que els quatre diputats de JxCat no poden continuar exercint el seu vot per delegació, com pretenien amb la presentació dels escrits en què ratificaven que el portaveu del seu grup, Albert Batet, voti per ells com ho feia del maig ençà.

Els lletrats alerten que els diputats de JxCat no s’han ajustat al mecanisme aprovat dimarts pel parlament per a designar un diputat que exerceixi els seus drets, i això implica que pugui quedar compromesa l”eficàcia jurídica’ dels actes parlamentaris en què participin. Les votacions, per tant, podrien ser invalidades. En resum: si no són substituïts, no poden delegar el vot. En cas contrari, avisen els lletrats, les votacions podrien ser impugnades al Tribunal Constitucional espanyol. Tot això, ‘al marge de les eventuals responsabilitats’ que hi pogués veure, a més, la sala penal del Suprem per l’incompliment de la interlocutòria de Llarena del juliol. Fins ara, els lletrats ja havien expressat dues vegades, en sengles reunions de la mesa, que Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull no s’havien ajustat al mecanisme aprovat pel parlament. En canvi, les designacions d’Oriol Junqueras i Raül Romeva perquè Sergi Sabrià exerceixi els seus drets es van tramitar la setmana passada sense cap oposició. Amb la petició de l’informe jurídic, Torrent atenia una petició que dijous li havia fet el president del grup parlamentari del PSC, Miquel Iceta.

Amb tota probabilitat, l’oposició usarà l’informe per reforçar els seus arguments i carregar contra el propòsit de JxCat i ERC perquè els vots es comptabilitzin. La principal incògnita, tanmateix, és si el text farà que els dos socis de govern reconsiderin el seu pacte. Abans de rebre l’informe, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va dir que el seu grup prendria ‘les decisions que s’hagin de prendre’ quan l’hagués llegit. A les conseqüències polítiques de l’opinió escrita dels lletrats, s’hi va afegir la incertesa sobre un moviment ràpid del Tribunal Constitucional per suspendre l’intent de la majoria independentista. El PSC hi va presentar un recurs d’empara amb la petició de mesures cautelars. Pretenen que el tribunal suspengui el vot dels quatre diputats de JxCat. El TC, tanmateix, no té cap ple previst per a aquesta setmana i hauria de convocar una reunió extraordinària per a blocar el vot de Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull.

Les resolucions, en segon pla
Serà l’efectivitat de les votacions dels diputats amenaçats, i no les resolucions que aprovi la cambra, allò que marcarà el primer debat de política general que ha estat ajornat per raons sobrevingudes. En aquest cas, per la ingerència del Suprem espanyol sobre la cambra i les discrepàncies entre els socis de govern sobre com afrontar-les. Entre les resolucions que s’aprovaran, no n’hi ha cap que reculli l’ultimàtum que Quim Torra va fer dimarts a Pedro Sánchez perquè concreti en un mes una proposta de referèndum si no vol que els grups independentistes el deixin caure al congrés espanyol. JxCat i ERC han pactat una iniciativa que demana de ‘continuar explorant les vies del diàleg i la negociació per garantir l’exercici del dret a l’autodeterminació’ sense establir terminis, i insta l’executiu a ‘impulsar’ una relació bilateral amb l’estat espanyol. També exigeixen a la Moncloa que compleixi els compromisos adquirits en finançament, traspassos de competències i inversions, a més de la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat contra lleis catalanes i la creació de nous imposts.

La CUP també va acordar amb JxCat i ERC la redacció de la resolució en què reafirmava la validesa de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica anul·lades pel TC. El text, finalment, afirma ‘el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l’autodeterminació’, tal com s’ha manifestat en les disposicions aprovades al parlament ‘per a poder exercir aquest dret’. Els comuns també van presentar una resolució perquè els partits catalans tanquin un ‘pacte de claredat’ que acordi les bases d’execució d’un referèndum pactat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any