Per què Dani Alves és a la presó i la importància dels protocols contra les agressions sexuals

  • El protocol “No callem” es va publicar l’any 2018 i va significar que, per primera vegada, el sector del lleure nocturn privat lluitava al costat de l’administració pública per eradicar les violències masclistes

VilaWeb
Marina Arbós Junyent
24.01.2023 - 21:40
Actualització: 24.01.2023 - 23:23

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El futbolista Dani Alves, de trenta-nou anys, és en presó preventiva acusat d’haver violat una dona de vint-i-tres anys a la discoteca Sutton de Barcelona. Una detenció prou ràpida i una decisió contundent de la jutgessa, a qui no va tremolar el pols per enviar-lo a presó, han deixat clar que quan s’intervé de manera immediata i eficaç passen coses. Arran d’aquest cas, hem vist com s’ha elogiat el protocol que tenen els locals de lleure nocturn en cas d’una agressió sexual i, sobretot, l’aplicació que en va fer la discoteca particularment. És el protocol “No callem”, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Un document que s’aplica d’ençà de l’any 2018 i al qual la discoteca Sutton s’havia adherit. És un protocol que se centra en la víctima i que explica, fil per randa, com han d’actuar els responsables dels locals quan hi ha situacions d’assetjament o agressions sexuals en aquests espais.

Els treballadors van aplicar-lo pas a pas i escrupolosament: van atendre de seguida la dona que va denunciar la violació, la van aïllar en un espai on pogués estar tranquil·la i van informar-la dels seus drets. A més, van conservar totes les proves condemnatòries de l’agressor fins que va arribar la policia. Una manera de fer, ràpida i clara, que ha rebut totes les lloances del sector: “La discoteca Sutton va aplicar el protocol a la perfecció, va ser exemplar. De fet, la manera de fer del local ha estat determinant per a aconseguir unes proves que han permès de fonamentar una acusació i fins i tot, dictar una ordre de presó provisional sense judici”, diu Joaquim Boadas, secretari general de la patronal del lleure nocturn FECASARM.

Els principis bàsics d’aquest protocol són l’atenció prioritària a la persona agredida i el respecte a les seves decisions; no centrar-se en la persecució del delicte o de l’agressor; mostrar una actitud de rebuig envers l’agressor; i donar informació rigorosa a la víctima. Tenint en compte això, quan hi ha una agressió sexual, el personal ha d’actuar d’aquesta manera:

  • En primera instància, cal atendre la víctima. És clau assegurar-se que no es queda sola en cap moment i que no corre perill immediat.
  • A continuació, s’ha d’avisar el responsable d’atenció de la sala i acompanyar la persona agredida a l’espai habilitat per a aquests casos.
  • Si el responsable considera que la víctima està en condicions de ser informada, cal demanar-li si té cap amistat a la sala, si vol sol·licitar assistència dels serveis mèdics o dels Mossos d’Esquadra o bé si vol que l’acompanyin a l’hospital de referència de la ciutat per a aquests casos, que és l’Hospital Clínic. Si no vol els serveis socials d’urgència o la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, cal demanar-li si vol presentar una denúncia per la via penal. En qualsevol cas, cal transmetre-li que la prioritat és el respecte als seus temps i necessitats.
  • Si el responsable del local considera que la persona agredida no està en condicions per a ser informada, cal trucar al 112, els serveis mèdics d’urgència.

El protocol va néixer amb un objectiu molt clar i es va convertir en una eina innovadora gràcies a la qual l’administració pública va poder treballar conjuntament amb els locals de lleure privat per a eradicar la violència masclista: “Volíem promoure el dret de tothom d’accedir a l’oci en clau d’igualtat i alhora actuar en casos d’assetjament o agressió sexual. D’alguna manera donem eines a les sales perquè puguin intervenir en les situacions que limiten la llibertat sexual”, explica Laura Macaya-Andrés, coautora del protocol “No callem” i directora de l’associació Genera. D’aquesta manera, per primera vegada, el sector privat també havia de lluitar contra la violència masclista.

A aquesta normativa municipal s’hi acullen cada vegada més locals, vora un 80%: “Hi ha sales molt compromeses a abordar les violències; de fet, amb algunes vam treballar braç a braç per elaborar el protocol. Al principi se n’hi van adherir una quinzena i ara ja n’hi ha trenta-nou”, assegura Macaya-Andrés. A banda, hi ha més protocols a l’abast dels locals de lleure nocturn. Per una banda, el protocol de seguretat contra les violències sexuals que va fer la Generalitat de Catalunya l’any 2019. Però també n’hi ha d’internacionals com ara el que és conegut per “Demana per l’Àngela”, que va néixer l’any 2016 a la Gran Bretanya i ha servit d’inspiració als altres. Té un mecanisme molt clar: quan una dona percep qualsevol mena d’actitud masclista o és víctima d’una agressió sexual, pot anar al taulell i demanar per l’Àngela. Amb aquest codi tan simple, el personal de la discoteca s’assabenta del problema i activa el protocol contra la violència sexual per a protegir la víctima.

Formació i intervenció del personal

Boadas creu que, tot i que tenir un protocol és suficient, si els locals compten amb més d’un millor: “Benvingudes siguin totes les mesures. Al final els protocols es complementen i allò que no té l’un ho té l’altre”, diu. Un altre aspecte clau a tenir en compte és la formació, que en el cas del “No callem” s’aplica de manera diferent a cada figura de la discoteca: “Es fa formació a tot el personal de sala en matèria de detecció i, després, es donen indicacions específiques al personal de seguretat i al personal encarregat d’atendre a la víctima”, explica Macaya-Andrés. Per això cal que a les sales hi hagi espais específics per a atendre les persones agredides i d’un referent que s’encarregui d’informar la víctima sobre els seus drets.

En el cas d’Alves, tot i que no hi ha imatges explícites del moment de l’agressió, sí que n’hi ha dels moments d’abans i de després. També contrasten les declaracions contradictòries del futbolista amb el discurs sense fissures de la víctima, que, a més, compta amb el suport dels testimonis del local i dels enregistraments de les càmeres de seguretat de la discoteca. El personal del local va ser clau per a activar el protocol la nit del 30 de desembre: “Va ser el personal responsable qui va detectar que a aquesta noia li havia passat alguna cosa. La víctima pot anar a dir que necessita ajuda o acompanyament, però també el personal pot detectar la situació i sembla que va passar això”, diu Macaya-Andrés.

Per una altra banda, la patronal de l’oci nocturn ha demanat de personar-se en la causa contra Dani Alves com a acusació popular. La darrera vegada que FECASARM es va presentar com a acusació popular va ser a Igualada, el 2021, quan una menor va ser violada la nit de Tots Sants.

La prevenció, un objectiu pendent

Tanmateix, aquest protocol s’aplica quan l’agressió ja s’ha produït. A parer de Macaya-Andrés, això palesa les limitacions d’una eina com aquesta: “Un protocol s’aplica quan ja hem fracassat com a societat i com a tot. Hi ha una responsabilitat col·lectiva en aquesta gestió i, per això, és tan interessant que la primera atenció la faci algú del local, que s’ha format en aquesta matèria, però no és un professional. És una feina de tots. Evidentment, després és informada d’on pot continuar l’assessorament”, explica. I afegeix que hi ha molta feina quanta a prevenció: “Té molt a veure en la configuració del lloc, amb l’amplitud i amb l’espai que es deixa perquè la gent estigui còmoda. També és important què programes i a quin públic t’adreces… Segons tot això, tens una cultura de club determinada i promous unes coses o unes altres”, diu.

Tot i la gravetat dels fets, les expertes assenyalen que cal evitar, de totes passades, el discurs del terror sexual, el missatge de la por que va directament lligat amb una limitació de la llibertat sexual de les dones: “No s’ha de fomentar la idea que si ocupes l’espai públic de nit o bé si vas a discoteques a desfasar-te com a dona contravens allò que és permès en les normatives hegemòniques de la feminitat patriarcal”, assenyala.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes