Activitats extraescolars en català; formar personal municipal en català; introduccions bilingües als discursos oficials; senyalització bilingüe; casaments en català o colònies immersives als Països Catalans. Són algunes de les cinquanta-cinc propostes de cinquanta-cinc ajuntaments al Llibre Blanc de Catalunya Nord. El document, promogut per l’associació Angelets de la Terra, cerca això, precisament: animar des del món municipal a crear espais on s’aprengui el català i es pugui fer servir.

“Fa seixanta anys, a Catalunya del Nord tothom parlava en català. Ara només un 20% el parla i, habitualment, un 2%. Un sondatge diu que el 80% dels pares volen que els fills l’aprenguin, però només un 6% fa ensenyament bilingüe o immersiu”, diu el president de l’entitat, Ramon Faura.

“Cal que el català torni a trobar un espai normal al carrer i a la vida quotidiana”, afegeix. Segons que explica, malgrat que ara gairebé ningú el parla amb normalitat, molta gent hi està a favor. Amb aquest context i l’objectiu de fomentar-lo, l’associació va contactar amb els 196 ajuntaments de Catalunya Nord per explicar-los el projecte del llibre blanc. “En tan sols vint dies, cinquanta-cinc van enviar les seves propostes”, explica Faura. En molts casos són actuacions que ja fan o que s’han marcat com a fites a assolir.

“Per exemple, el batlle de Sant Cebrià es compromet al llibre blanc de crear un Col·legi per a la Bressola”, detalla Faura. Uns altres proposen la creació d’un fons documental en català a la biblioteca, promoure el català als comerços o una programació anual d’espectacles.

Els promotors del llibre ja en preparen una segona edició que podria aplegar una cinquantena més de propostes. “Ha tingut molt bona acollida”, explica Faura. La idea és que tots vegin què fan els altres i comparteixin projectes i experiències. “El llibre ens ha permès d’unir gent amb tendències polítiques diferents al voltant de la catalanitat. Ens hem adonat que ens podem agrupar i guarir ferides de les lluites polítiques que en aquest departament han frenat molts projectes”, insisteix.

D’ençà de fa setmanes, Faura visita cadascun dels ajuntaments participants en la iniciativa per a entregar-los el llibre i abordar les propostes que s’hi fan. Fa uns dies va anar al Soler i a Tuïr. Al primer, la batllessa, Armelle Revel-Fourcade, diu que per a ells és molt important de promoure la llengua i la cultura catalana i que ha de ser un senyal d’identitat, i afegeix que cal continuar fent passes endavant. “Hem d’aprendre de la Catalunya del Sud de la mateixa manera que ells han d’aprendre de la del nord. Les accions comunes són les que faran avançar el territori”, afegeix.

“Bíblia fundadora de la catalanitat”

El tinent de batlle de Tuïr i conseller departamental Thierry Voisin, per la seva banda, considera que el llibre podria ser la bíblia fundadora de la defensa de la catalanitat a Catalunya Nord. Voisin considera també que des del seu municipi ja fan diverses accions en la defensa de la llengua, especialment a través de les escoles.

Canvi de nom dels Pirineus Orientals

Per una altra banda, el consell departamental encapçala una iniciativa per a canviar el nom del departament dels Pirineus Orientals i donar-li un caire de catalanitat. Segons que explica Faura, molts partits duien aquesta proposta al programa electoral i ara caldrà posar-ho en marxa. Voisin explica que la intenció és de fer un referèndum.

“Volem demanar-ho a la gent i els faríem dues o tres propostes”, detalla. Però el resultat de la consulta s’hauria d’elevar a l’estat francès perquè el departament no ho pot decidir. Faura es mostra convençut que, tal com va passar amb la llei Molac, el Consell Constitucional dirà que no al canvi de nom. “Però ho hem de provar. Simbòlicament, posar urnes seria molt positiu per a la gent”, remarca.

Vint anys promovent la “recatalanització”

Els Angelets de la Terra és una entitat cultural creada ara fa vint anys a través de la USAP. “Fèiem servir l’esport com a eina de recatalanització de Catalunya Nord”, explica Faura. Posteriorment, van crear un col·lectiu de músics als quals proposaven d’integrar almenys una cançó en català al seu repertori. “Vam aplegar un centenar de formacions. Cal tenir en compte que fins aleshores es pensava que solament es podien fer havaneres en català”, remarca el president de l’associació.

Suport al procés independentista

Amb l’1-O i l’empresonament dels presos polítics, també van tenir un paper destacat. “Vam fer diversos concerts i una exposició com a resposta a la negativa del Visa Pour l’Image de fer-ne una sobre la situació a Catalunya”, explica. En total, van aplegar unes dues-centes quaranta fotografies sobre el procés d’autodeterminació català. “La vam portar a cinquanta municipis d’arreu de l’estat francès”, detalla.

“Després d’aquests dos anys de moviment de suport al procés, vam decidir de tornar a centrar-nos en les dificultats de Catalunya Nord”, explica Faura. Per això, van crear el segell Label Culturel i van proposar a les llistes que es presentaven a les eleccions municipals del 2020 d’incorporar-lo. “Vint-i-tres llistes van agafar el segell i tretze van guanyar les eleccions”, diu. El segell girava entorn de tres eixos: la normalització de la llengua catalana en l’ensenyament i l’espai públic, el foment de les tradicions i la cultura popular i els lligams transfronterers. “Ara, el llibre blanc desenvolupa aquests tres eixos amb cinquanta-cinc propostes concretes”, afegeix.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.