‘Des del 20 de març estic a l’atur, un atur que se m’acabarà al mes de juliol. A partir de llavors no tindré cap dret de tenir cap mena de prestació. Haig de pagar el pis, el cotxe i més despeses i no sé com ho faré.’ L’Arantza, de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) és un dels milers de professors que es dediquen a fer substitucions als centres educatius públics de Catalunya. Però la pandèmia del coronavirus els ha afectat especialment perquè el 13 de març el departament d’Ensenyament va aturar els nomenaments telemàtics. Això vol dir que si la conselleria de Josep Bargalló no canvia de parer, no tornaran a treballar fins que no es reprendrà el curs vinent, és a dir, gairebé mig any després.

És per això que fa dues setmanes va néixer Substitutes (@SubstitutesL), que a les xarxes socials dóna veu als professors que han perdut la feina arran d’aquesta situació. La Marta, mestra d’infantil, n’és una de les fundadores. Demanen que la Generalitat faci un nomenament extraordinari que computi a partir del dia que van tancar els centres, subjecte a fer cursos i a donar suport a les escoles. ‘Òbviament no podem demanar-lo per a tothom de la borsa, però sí per a tots els qui hem treballat aquest curs. Són uns diners que tenen pressupostats’, es plany.

En el seu cas, la substitució caducarà d’aquí a dues setmanes, i a partir de llavors no sap què farà: ‘Tinc l’angoixa afegida perquè seré mare aviat. Portaré un nen al món sense saber on treballaré l’any que ve’, lamenta la Marta, que ja fa tres anys que encadena una substitució rere l’altre per aconseguir un sou a final de mes. ‘A l’empresa privada no pots empalmar més de dos contractes temporals, però a l’ensenyament públic sí. Ens poden tenir anys i anys en precarietat.’

Una opinió idèntica en té l’Albert, professor de ciències socials que es defineix com a ‘temporer del Departament d’Educació’. La seva última substitució va acabar el 18 de març, ja en plena pandèmia. Ara passarà a cobrar l’atur, però creu que no li tocaria gastar-lo i que el departament hauria d’oferir-los algun ajut tenint en compte que són treballadors de la Generalitat. Creu que els ha tocat viure una situació ‘frustrant’ perquè en el seu cas, i en el de molts més, ha rebutjat feines i ingressos per optar per l’ensenyament públic: ‘Tu te la jugues, perquè quan el departament t’ofereix un nomenament, l’has d’acceptar si no vols acabar fora de la borsa. El departament s’agafa al treballador fix discontinu perquè sap que no tenim alternativa’, assenyala.

I és que més enllà de la situació present, els docents coincideixen a criticar el model de les substitucions. Com ara el Pep, d’Ibi (Alcoià), que explica que sempre ha cregut en l’escola pública. Per això es va traslladar quatre-cents quilòmetres fins a Barcelona per treballar de professor de música, una plaça amb poca demanda al Principat. ‘Al País Valencià accedir a la borsa és encara més difícil, per això vaig decidir de venir a Barcelona, com a projecte de vida. I ara em trobo que m’he d’estar sis mesos sense treballar. Em sento desemparat.’ Assenyala que ‘per sort’ té atur fins a la primera quinzena d’agost, uns diners que es reservava per passar l’estiu, car durant aquest temps els substituts no cobren, però el coronavirus l’ha obligat a canviar els plans. N’hi ha mots no tenen aquesta ‘sort’, perquè encara no han pogut cotitzar més d’un any i no tenen dret d’atur.

Com s’ha d’acabar el curs escolar?

La situació explicada per aquests docents també la denuncien els sindicats principals de l’ensenyament públicUSTEC-STEs, CCOO, Intersindical CSC, Sindicat de Professors de Secundària, UGT, COS i CGT–, que fan pressió conjunta al departament d’Ensenyament per revertir-la. Dilluns es reunirà la mesa sectorial d’Ensenyament i els nomenaments telemàtics són al primer punt en l’ordre del dia.

Fonts del departament expliquen a VilaWeb que estan oberts a parlar i que no és un tema tancat. Sostenen que, si no es cobreixen les baixes amb professors substituts, és per un ‘motiu pedagògic’. Com que no es fa un ensenyament presencial i no es replica l’activitat que es feia a l’aula, els docents fan una funció d’acompanyament i prioritzen que el faci el professorat que ja coneix l’alumne. ‘Les dotacions de les plantilles dels centres permeten possibilitats organitzatives per a continuar donant l’atenció a l’alumnat en cas d’absència d’algun professor’, asseguren les mateixes fonts. També precisen que a les escoles i instituts on hi hagi moltes baixes sí que es pot produir algun nomenament.

Els sindicats rebaten els arguments del departament perquè als cicles formatius i segon de batxillerat es continua avançant el curs. D’una altra banda, segons que va dir el mateix departament el 30 de març, tot l’alumnat serà avaluat aquest tercer trimestre, motiu pel qual els sindicats no entenen per què no se supleixen les baixes amb substituts.

Ramon Font, portaveu de la USTEC-STEs, el sindicat majoritari entre els docents de l’escola pública catalana, també recorda que en un acord del 2017 es va establir que les substitucions que s’allarguessin més de set dies s’havien de cobrir ja el primer dia. ‘No hi ha nomenaments des del 12 de març però hi continua havent baixes de docents. A tot arreu et diuen que falten professors, sigui per una baixa de coronavirus, per una baixa de maternitat… Donen ordinadors i treuen professorat, no s’entén’, sentencia.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.