14.09.2026 - 13:31
|
Actualització: 14.09.2026 - 13:53
Els dirigents de l’SNP, Plaid Cymru i Sinn Féin han signat a Caerdydd un memoràndum d’entesa per a reforçar la cooperació entre Escòcia, Gal·les i el Nord d’Irlanda, però també per a reivindicar el dret d’autodeterminació. “Les nostres nacions tenen el dret de determinar el seu futur per mitjans democràtics i d’acord amb el desig de la gent”, diu el text.
🤝 Leaders of Scotland, Northern Ireland, and Wales have signed memorandum on independence to work together.
All nations should have a choice over their future. pic.twitter.com/J44OlCnhga
— The SNP (@theSNP) September 14, 2026
El primer ministre escocès i dirigent de l’SNP, John Swinney; el primer ministre gal·lès i dirigent de Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth; i la vice-presidenta de Sinn Féin i primera ministra nord-irlandesa, Michelle O’Neill, han explicat que s’havien reunit en qualitat de dirigents de sengles formacions, i no pas com a representants dels governs respectius.
L’acord defensa un canvi de l’ordenament constitucional britànic i proclama que no hi ha d’haver cap entrebanc perquè Escòcia, Gal·les i el Nord d’Irlanda puguin decidir el seu futur. Els tres partits també s’han compromès a aprofundir la cooperació en àmbits com ara l’economia, l’energia i les relacions internacionals.
“El paisatge polític d’aquestes illes canvia”, diu el document, que remarca que, per primera vegada, els governs d’Escòcia, Gal·les i el Nord d’Irlanda són encapçalats per dirigents partidaris de deixar el Regne Unit. Segons els signants, és un senyal que el model polític centrat a Londres s’acosta a la fi –”el temps de Westminster s’acaba”– i que cal avançar cap a una relació entre nacions en peu d’igualtat.
Swinney ha qualificat la reunió de moment decisiu en l’evolució constitucional del Regne Unit. Ha defensat que no hi pot haver cap obstacle perquè els ciutadans dels tres territoris determinin el seu futur i ha tornat a reclamar un referèndum d’independència d’Escòcia en un termini de cinc anys. Segons ell, la majoria independentista al parlament escocès dóna legitimitat a aquesta demanda.
O’Neill ha dit que la reunió no era pas un fet aïllat i ha anunciat que els dirigents es tornarien a reunir per continuar treballant conjuntament. “El canvi que s’ha activat és indeturarable”, ha afirmat, i ha sostingut que el govern britànic no podia continuar contenint indefinidament les demandes de canvi constitucional.
La dirigent de Sinn Féin també s’ha referit a les declaracions recents del president dels Estats Units, Donald Trump, favorables a la reunificació d’Irlanda. Segons O’Neill, aquestes paraules demostren que el debat sobre la unitat irlandesa és ben viu i que ha adquirit una dimensió internacional. Ha remarcat que la fi de la partició de l’illa i la construcció d’una nova Irlanda era l’objectiu polític del seu partit.
Per una altra banda, Rhun ap Iorwerth ha refusat que el projecte es pugui equiparar al Brexit, perquè no proposen un futur tancat ni aïllacionista, sinó una reorganització de les relacions entre els pobles de les illes basada en la cooperació. I ha dit que aquesta reflexió també ha d’incloure Anglaterra.
Els tres partits volen convertir l’acord de Caerdydd en el punt de partida d’una coordinació política estable per augmentar la pressió sobre el govern britànic i impulsar canvis constitucionals.
