Karen Uhlenbeck
Karen Uhlenbeck, setanta-sis anys, la primera matemàtica que guanya el premi Abel, considerat el Nobel de la disciplina (fotografia de la Universitat de Princeton).

Cada volta que sento o llegeixo ‘la primera dona que ha guanyat’ el premi que sigui, experimento una xarxa interna de sensacions contraposades que flueixen i no sempre em reguen el cap, he d’aturar-me i pensar una mica més: li donen el premi perquè és dona? Perquè un premi a una dona atorga més prestigi al mateix premi? Sens dubte, li proporciona, al premi, titulars i espais mediàtics. Ser una dona premiada per primera vegada en qualsevol disciplina és una inversió publicitària no gens negligible. Amb aquestes bestieses ha de bregar també el reconeixement i la divulgació del talent femení. Que passa per tenir bona salut: ja ho van dir les Guerrilla Girls fa quaranta anys en el cas de l’art, una artista serà reconeguda en vida a condició que hagi complert els vuitanta.

Ara sabem de l’existència i llarga feina de la matemàtica Karen Uhlenbeck, de qui la Viquipèdia té l’encert de presentar-la amb una foto de joventut en un context de feina. Els titulars s’han repetit: La primera dona a guanyar el Nobel de matemàtiques. Un guardó, l’Abel, de dinou anys d’existència que fins ara no havia saltat a la palestra del gran públic. Som-hi, senyores, que també servim per a això.

La doctora Uhlenbeck, nascuda a Cleveland (Estats Units), no ha fet els vuitanta i esperem que els faci, li falta poc, en té setanta-sis, setanta-set a l’agost. Per les informacions publicades arran d’aquest tardà reconeixement podem saber que és una ‘pionera en equacions diferencials parcials geomètriques, la teoria de gauge i els sistemes integrables’, estudis i assoliments que han tingut un ‘impacte fonamental’ en els terrenys de l’anàlisi, la geometria i la física matemàtica, segons el paper difós pel jurat d’aquest premi que atorga a Oslo l’Acadèmia noruega de Ciències i Lletres per distingir el conjunt d’una carrera de treball i creació.

Una matemàtica que va traspassar fa temps els límits del saber conegut, als anys setanta. Ho direm en paraules de la doctora Eva Miranda de la Universitat Politècnica de Catalunya recollides per l’agència Efe: ‘Uhlenbeck té dues qualitats molt importants per a qualsevol matemàtic: la primera, la capacitat d’abastar molts àmbits matemàtics amb la virtut d’una visió àmplia; la segona, la capacitat de sortir del camí assenyalat per demanar-se què passa si no s’aplica una condició que fins i tot el seu director de tesi feia servir per a solucionar un problema. Va ser així com va descobrir que la solució d’un problema concret es podia trobar igual, excepte en un nombre finit de punts, on justament es donava aquest efecte visual de “bombolleig” que va anomenar bubbling. Sortir de la ratlla demana molt més esforç, però té premi.’

Mereix més, ha dit el físic Jim Al-Khalili, professor i divulgador radiofònic nascut a Bagdad el 1962 i instal·lat a Londres, i membre del jurat noruec que ha distingit la matemàtica nord-americana: ‘El reconeixement del que Uhlenbeck ha assolit hauria d’haver estat infinitament més gran, perquè el seu treball ha conduït a alguns dels avenços en matemàtiques més espectaculars dels últims quaranta anys.’ Mereix el Nobel, que en el seu cas hauria de ser de Física, ja que no existeix en la categoria de Matemàtiques. De moment dóna lluentor al premi Abel, que tal vegada li impedirà l’altre gran reconeixement, suec en el cas del Nobel.

Si al Nobel anem, un dels premis internacionals més antics, resulta que les professionals de les diverses disciplines considerades i les literates representen el 5% dels guardonats.

Tornem a la matemàtica Uhlenbeck. Lectora fervent, va defensar la tesi de doctorat el 1968, a vint-i-sis anys. El 1986 ja va ser també una ‘primera dona que’, en aquest cas la primera matemàtica de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Filla d’una artista i d’un enginyer, potser la mare la va advertir del que les Guerrilla dirien, que una dona serà reconeguda si té bona salut i arriba a vella. El 1988, just en aquells anys Guerrilla, la doctora Uhlenbeck s’instal·la a Texas i cofunda amb altres investigadores l’Associació de Dones i Matemàtiques amb l’objectiu d’ajudar les col·legues a implicar-se en la recerca acadèmica, que sempre els ha barrat tant el pas.

L’altre gran premi específic de matemàtiques és la medalla Fields, que el 2014 es va dignar a reconèixer una matemàtica per primer cop, la iraniana Maryam Mirzakhani, un jove talent que moriria tres anys després.

Pionera i matemàtica imperfecta, la Uhlenbeck, n’ha dit una investigadora granadina en raó d’aquest premi. Com que és tan difícil dir res sobre les matemàtiques al nivell que n’estem vostès i jo, confio en el que en diu la doctora Leonor Ferrer Martínez: ‘Els seus treballs han tingut un impacte transformador en els camps de la geometria i l’anàlisi, menant els límits del coneixement enllà i fent descobriments profunds en la frontera entre la matemàtica i la física.’

Per què en diu imperfecta? Perquè ella mateixa s’ho diu: ‘Ser considerada un model per a altres dones és dur, perquè allò que més necessites és mostrar als estudiants que una persona pot ser imperfecta i, així i tot, tenir èxit’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb