Bon primer semestre exportador a Catalunya

Les xifres de vendes a l'exterior de la primera meitat de l'any augmenten d'un 17,2% sobre el mateix període del 2021, empeses, en part, pel fort creixement dels preus

Jordi Goula
18.08.2022 - 19:50
Actualització: 19.08.2022 - 20:17
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les vendes a l’exterior continuen essent un dels factors positius de l’economia catalana, tal com veiem mes rere mes. Avui hem sabut les dades corresponents al juny i han tornat a ser positives. Les exportacions catalanes de béns al juny han fet un salt endavant i han crescut d’un 18,4% sobre l’any anterior, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol. D’aquesta manera, les exportacions catalanes tanquen un bon semestre, amb un creixement del 17,2% sobre el del 2021, la qual cosa vol dir que, un any més, anem a ritme de rècord, i ja som a la meitat de l’exercici. En el context estatal, les xifres catalanes han significat el 24,4% del total, i en valor absolut, els 46.500 milions d’euros exportats representen 20.000 milions més que la segona comunitat, que és Madrid.

Malgrat la recança que hi havia a començament d’any sobre l’evolució futura, sembla que el juny tampoc no s’ha materialitzat. De fet, la taxa de creixement acumulat no deixa de créixer d’ençà del març passat, quan va ser del 12,8%. Això vol dir que el risc d’una flexió ha desaparegut? Ni de bon tros. El fet que anem creixent no ens ha de fer perdre de vista que hi ha un cert alentiment respecte de la resta de l’estat, on han crescut d’un 24,8% anual. En canvi, en comparació amb altres àrees geogràfiques, les exportacions catalanes de mercaderies (18,4%) presenten un augment superior a les d’Alemanya (14,6%) i França (16,4%), i són inferiors a les d’Itàlia (21,2%).

No podem oblidar que aquests creixements de dos dígits que veiem a tot arreu són, en part, conseqüència directa de la forta pujada de preus general. Cal tenir-ho molt en compte a l’hora de fer qualsevol valoració. Per altra banda, els diferents nivells d’inflació sectorial també poden fer variar la importància real que apunti l’estatística. Un cas possible és el creixement superior de la taxa de l’estat davant de Catalunya, perquè les exportacions energètiques –els productes que més han pujat– a l’estat representen més d’un 6% del total, mentre que a Catalunya són menys del 3%.

En el primer semestre, no hi ha hagut sorpreses a escala sectorial, i els sectors importants han estat els habituals, amb esment especial al fort ritme del químic. Les exportacions de Catalunya van correspondre principalment a productes químics (que representen el 32,0% del total i van créixer del 30,0% interanual), seguides de béns d’equip (15,8% del total i van augmentar del 8,9% interanual), i en el tercer sector van ser l’alimentació, begudes i tabac (14,5% del total), que es van incrementar d’un 14,4% interanual.

“Fins ara la indústria i el mercat exterior han tingut molt bon comportament”, explica el director general d’Amec, Joan Tristany. “Les empreses han tingut un gran primer semestre i han registrat una gran quantitat de comandes.” No és pessimista per als mesos vinents, per la demanda pendent de servir. “Malgrat les males projeccions econòmiques que es fan per al segon semestre, les empreses industrials no preveuen una gran frenada en les exportacions gràcies al gran nombre de comandes en marxa efectuades els primers mesos de l’any.” Ara bé, no nega que la situació va canviant: “No obstant això, ja s’observa un alentiment en la nova demanda. Va baixant la inversió que fa la indústria en nous equips, cosa que avança una desacceleració de l’activitat.” Admet que queda en l’aire la incògnita si aquesta desacceleració conduirà a una demanda normalitzada després del fort augment recent o si ocasionarà una frenada més important.

Finalment, diu que un efecte positiu és que els preus de les matèries primeres i els nòlits van assolir el segon semestre de l’any passat el punt d’inflexió, tal com ja va pronosticar Amec a final de 2021. “Malgrat la incògnita sobre com evolucionarà el darrer quadrimestre, les empreses industrials ja es preparen i es van adaptant a les possibles noves circumstàncies”, incideix Tristany, que no dubta a assenyalar que “la indústria i el sector exterior són un sector resilient, que acostuma a trampejar millor el temporal i que ofereix una estabilitat més gran a l’economia”.

De totes maneres, la preocupació més gran és el que pugui passar a Alemanya, el nostre segon client i el motor d’Europa. I les notícies no són gaire esperançadores, amb el subministrament de gas penjant d’un fil, el seu primer dèficit comercial mensual, un creixement zero el segon trimestre i el fantasma de la recessió al davant. Els empresaris i consumidors travessen una situació de desconfiança creixent.

Abans-d’ahir, vam saber que l’indicador ZEW de sentiment econòmic d’Alemanya, referit a l’agost, va caure a -55,3, el nivell més baix d’ençà de l’octubre del 2008. A més, l’índex sobre l’avaluació de la situació actual també va baixar fins a -47,6 a l’agost, el nivell més baix d’ençà de l’abril del 2021. Els experts del mercat financer esperen una caiguda més gran en el creixement econòmic a Alemanya, ja molt feble. Les taxes d’inflació encara altes i els costos addicionals esperats per a calefacció i energia condueixen a una disminució en les expectatives de guanys per al sector del consum privat. Tot plegat fa més evident que, després de l’estancament del PIB del segon trimestre, l’activitat en l’economia més gran de la zona euro es desaccelerarà encara més el tercer trimestre. Aquest és el sentiment de la majoria d’analistes alemanys i internacionals.

En definitiva, el juny ha tancat a Catalunya amb una bona xifra d’exportacions. Però les incerteses que tenim davant, quan s’acabi l’estiu, no auguren en els principals països clients una situació gaire positiva i les comandes van a la baixa. Tots els països afronten, amb diferents intensitats, un setembre complex i això ho sabrem amb una mica més de precisió quan tinguem els avanços per Europa dels índexs dels directors de compres (PMI), la setmana vinent.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes