Primer he de fer l’article

Ha florit l’hibisc, el vermell. El rosat encara no té poncelles. El gerani es pot dir que ha esclatat. La buguenvíl·lia blanca regala balcó avall, i la morada s’ho agafa amb més calma. Ha plogut i el roser ho ha agraït perquè no és gaire amic dels horaris estranys de la regadora. Hi ha fulles seques a terra, i llavors de la menjadora dels ocells que broten si cauen en un test. Hi deu haver llavors també al balcó de sota, i potser al carrer. No sé si els gafarrons que ens visiten cada dia s’atreveixen a volar arran de vorera per espigolar les llavors perdudes. Hi ha coloms pertot i ja no sabem com fer-los fora. Se’ns caguen a la barana. Ho has de rascar i hi queda una petita marca. Les gavines no s’acosten al balcó, sobrevolen la ronda i de tant en tant en veus una que devora un colom enfilada damunt d’un fanal. El gessamí sol tenir moltes visites de pardals que fan cua per a la menjadora. Refilen mentre s’esperen. El groc dels gafarrons fa joc amb el retolador fluorescent que faig servir per marcar les tasques que ja he fet. Em faig llistes. Tinc la taula plena de papers. Llistes emmarcades en claudàtors, cada ítem introduït per una fletxeta de metxa curta. Tinc uns quants talismans damunt de la taula. Una mosca de vidre que vaig comprar en un mercat de carrer a Ljubljana, una figureta de pa que em va regalar una escriptora gallega, tres castanyes de Brno, un cactus diminut fet de ceràmica que una bona amiga em va dur de Guadalajara, una balena de vidre de Murano més petita que una avellana, una agulla de pit amb la cara de Virginia Woolf que no corda bé i ara es dedica a fer bonic. La paret és plena de fotografies, postals i dibuixos, una Rodoreda que riu amb les mans a les butxaques, una il·lustració de Klasen, fotos de família i de tots els nostres gats i gossos, la Valandon asseguda al seu taller. I torno a mirar l’hibisc. I després la mosca de vidre. Recordo on vaig collir aquestes tres castanyes que semblen immortals. Tinc la mateixa grapadora que em va donar el pare del seu despatx, una Petrus de color taronja. No sé quant de temps fa que no grapo res. M’he girat massa bruscament per veure els gafarrons que s’acosten a berenar i s’han envolat tots esperitats cap al plataner de davant de casa. Visc al centre de la ciutat. Tot passa per aquí. Sents les manifestacions, les celebracions esportives, tot el que li passa a aquesta ciutat hostil que des de casa no m’ho sembla gens. Escric amb música, una d’instrumental que m’aïlli però no em distregui, últimament és Nicola Piovani. Sento els crits dels infants que juguen a sota de casa, entre la ronda i la plaça, i avui sembla una tarda tranquil·la. Arribo a les cinc-centes paraules d’aquest article. L’hibisc demà potser ja s’haurà pansit. Tan poc que dura i com m’alegra veure’l. Sempre dic que és la gerbera, la meva flor preferida, però crec que l’hibisc és capaç de distreure’m molt més. Miro els lloms dels llibres que tinc arran de pantalla, les meves padrines, hi ha la Woolf, fa dies que hi ha molta Lispector, sempre hi ha Rodoreda, però també Jaeggy, Lessing, Porter, Parker, Ginzburg, Ozick, Eisenberg, Paley, Moore, Roig, Pàmies, Anglada, Deledda, les dic per l’ordre que les veig, hi ha un totxo de la vida de la Jansson que penso que fa que escrigui diferent, si el veig, i les memòries de Sinéad O’Connor, i totes les llibretes, les dels viatges, les de les notes, les dels diferents projectes, les de les col·laboracions i les militàncies, tinc sempre molts pòstits, varietat de cintes adhesives, les tisores a mà i retoladors fins i gruixuts de molts colors. I em deixo un munt de coses, per pudor i per espai. Tinc una devoció especial pels objectes trobats, sobretot si són petits, i pels regalats. Tinc una agulla d’estendre de Bolonya que juraria que és la portadora d’unes quantes sorts. També tinc un pintaungles vermell, un estoig cosit a mà per una modista de Rubí, la llauna on guardo les arracades i la tassa de les tres bessones on em serveixo el cafè. Hi ha un totoro i un barbapapà que em miren des de la prestatgeria on tinc tots els llibres sobre literatura infantil i juvenil. Acabo de veure, quan no el buscava, on tinc Vacances pagades de Pere Quart, just al costat dels Mites de Sarsanedas. Tinc una rosa feta de roba estampada de flors verdes que em va regalar una nena de deu anys d’una escola de no recordo on però sí que recordo perfectament la seva cara. Fa un mes que un llibret de fotografies de la casa d’Anne Frank reposa al costat del llum de taula, i l’obro, m’hi encanto, el fullejo, i les imatges dels espais de la casa-presó dels Frank em fan volar la imaginació cap a racons foscos. Només aconsegueixo asserenar-me mirant totes aquestes cares i aquests amulets, avui no solament amb els ulls, també amb les lletres. S’ha esquinçat un dels pètals de l’hibisc i el ventet que bufa ara l’obliga a saludar com qui fa l’ullet. Queden poques llavors a la menjadora i he de regar urgentment la menta i la marialluïsa. Però primer he d’escriure un article.