Experts i inversors avisen: el petroli podria encarir-se molt més

The Washington Post · Evan Halper

Després d’un període de calma relativa al mercat de l’energia, la reactivació de la guerra de l’Iran ha tornat a fer enfilar el preu del petroli: a final de la setmana passada, sense anar més lluny, el preu del barril de referència Brent superà els 100 dòlars per primera volta en qüestió d’un mes. Inversors i experts en el mercat de l’energia alerten que l’alça d’aquests darrers dies podria ser el començament d’una escalada de preus molt més pronunciada i sostinguda, a mesura que els mercats paeixin l’impacte del conflicte en la infastructura energètica del Llevant i les perspectives minvants d’una fi ràpida del conflicte.

“Feia temps que no vèiem una desconnexió tan gran, si més no al mercat de l’energia, entre els preus i la realitat sobre el terreny”, afirma Bob McNally, fundador de la consultora Rapidan Energy Group i ex-assessor en matèria d’energia del govern de George W. Bush. “En aquest conflicte sovint hem vist preus sense cap mena de relació amb la realitat econòmica i material… Crec que el juliol serà el mes en què el mercat tornarà a la realitat. El darrer brot de violència podria fer enfilar encara més el preu del petroli.”

Aquestes darreres setmanes, els Estats Units i l’Iran han intensificat els atacs després del fracàs dels esforços diplomàtics per a consolidar l’alto-el-foc de l’abril: Teheran, en especial, s’ha centrat a atacar infrastructures energètiques a l’Aràbia Saudita, Catar, els Emirats Àrabs Units i altres països de la regió. La setmana passada, els milicians hutis del Iemen, alineats amb l’Iran, imposaren un blocatge naval als vaixells amb destinació a l’Aràbia Saudita que travessessin la mar Roja, cosa que ha afegit encara més pressió sobre l’oferta mundial de petroli i gas.

La represa de les hostilitats arriba cinc mesos després de l’esclat de la guerra, que ha exhaurit les reserves mundials de petroli, ha destruït refineries i més infrastructures energètiques al Llevant i ha aturat el trànsit marítim a través de l’estret d’Ormuz, clau per al mercat mundial de l’energia.

Però les prediccions més pessimistes dels primers dies de guerra no s’han complert: el barril de cru Brent, per exemple, ni tan sols s’ha arribat a acostar als 200 dòlars, com molts havien pronosticat. Veus més optimistes remarquen que la capacitat d’adaptació del mercat –incloent-hi l’opció per fonts d’energia alternatives, el reforç de rutes marítimes alternatives i la reducció de la demanda de petroli– ha estat clau a l’hora d’evitar l’escalada de preus que molts temien.

Com més va més analistes coincideixen a assenyalar que s’ha arribat a un punt en què els inversors no podran continuar menystenint el desequilibri fonamental del mercat –massa demanda, massa poca oferta– durant gaire temps més. Si el conflicte continua les setmanes vinents, adverteixen, el preu del petroli podria continuar escalant.

“Els amortidors clau que ens van permetre de superar els primers mesos de crisi de subministrament ja no donen més de si”, diu Ben Cahill, expert en energia de la Universitat de Texas. “Com més s’allarguin les tensions, més difícil serà evitar canvis dràstics en els preus. De fet, aquestes darreres setmanes, ja hem vist que les tensions al Llevant tenen un efecte com més va més pronunciat en els mercats.”

Fins ara, el calendari de la guerra ha ajudat a contenir-ne l’impacte en el mercat de l’energia. El conflicte esclatà a final de febrer, en un moment en què les reserves mundials eren abundants, i ha transcorregut durant uns mesos en què la demanda de combustible per al transport sol ser més baixa que no pas en uns altres moments de l’any.

Quan l’Iran i, posteriorment, els Estats Units, clausuraren l’estret d’Ormuz –per on passa una cinquena part del petroli i el gas del món–, la Xina optà per reduir les importacions de cru i obrí les seves vastes reserves de petroli, cosa que li permeté de fer de contrapès i, tot d’una, “eliminar” milions de barrils de demanda del mercat mundial. Aquests darrers mesos, els Estats Units, entre més països, també han alliberat centenars de milions de barrils de cru de les seves reserves.

Però ara aquestes reserves es troben sota mínims, i cal reposar-les amb urgència. Per si no n’hi hagués prou, les importacions xineses de petroli han començat a augmentar després de mesos a la baixa, i la temporada d’estiu als Estats Units i Europa ha impulsat encara més la demanda mundial d’energia.

Més enllà de la represa de les hostilitats al Llevant, els atacs dels drons ucraïnesos han inutilitzat múltiples refineries russes considerades clau per al subministrament mundial de gasoil.

Shon Hiatt, expert en energia de la Universitat del Sud de Califòrnia, explica que, en el moment en què esclatà la guerra, els mercats semblaren confiar que la pressió política obligaria Trump a claudicar i a posar fi al conflicte relativament de pressa.

“Tothom havia apostat que Trump es faria enrere quan les coses es comencessin a tòrcer, i que la guerra acabaria. Però això no ha estat pas així, i encara no és clar quan acabarà el conflicte”, diu.

Segons els analistes, l’augment del preu del petroli aquests darrers dies evidencia que els inversors han començat a adonar-se que el conflicte no s’acabarà aviat. Cada dia que s’allarga el conflicte, l’envit de restablir l’equilibri al mercat esdevé més i més complicat.

Dimecres, la consultora Capital Economics remeté un informe als seus clients en què assenyalava que el tancament de l’estret d’Ormuz –que sembla improbable que acabi a curt termini– pot abocar el mercat a un “punt d’inflexió” en els mesos vinents, amb repunts d’un 20% –o més– en el preu del petroli.

El títol de l’informe? “La Xina no pot continuar rescatant el mercat mundial del petroli indefinidament”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb