Les pressions d’Espanya tensen el Parlament Europeu

  • Les decisions de Tajani són contestades per cinc vice-presidents que l'acusen d'actuar sota les ordres del govern espanyol *** Unides Podem aconsegueix una segona Vice-presidència per a Dalmau *** El PSIB, Més per Mallorca i Podem ja tenen un document programàtic conjunt

VilaWeb
Pere Martí
07.06.2019 - 21:00
Actualització: 07.06.2019 - 21:05

TEMA DEL DIA
Aquesta setmana, cinc dels catorze vice-presidents del Parlament Europeu han demanat explicacions al president de la cambra, el berlusconista Antonio Tajani, per haver decidit unilateralment d’impedir l’acreditació de Carles Puigdemont i Toni Comín. És una xifra important, quantitativament, tenint en compte que hi ha sis vice-presidents del PP europeu amb els quals no es pot comptar. Però qualitativament també, perquè s’obre un conflicte sense precedents al Parlament Europeu: per primera vegada, un estat membre de la Unió Europea veta la presència de tres eurodiputats elegit, perquè també prova d’impedir l’accés d’Oriol Junqueras per altres vies.

L’estratègia del govern espanyol és doble. En el cas de Puigdemont i Comín, sosté que no es poden acreditar fins que no hagin jurat la constitució espanyola de manera presencial a Madrid, davant la Junta Electoral, el 17 de juny. Si no ho fan, no seran a la llista d’eurodiputats que Madrid enviarà al Parlament Europeu. De moment, Espanya ha hagut de suspendre l’acreditació de tots els eurodiputats de l’estat fins que la Junta Electoral no enviï la llista dels que poden ser acreditats. És l’únic estat que ho ha fet, perquè la resta d’eurodiputats ja s’han començat a acreditar de cara al primer ple de la nova legislatura, que es farà el 2 de juliol.

En el cas de Junqueras, és al revés. Tot i que encara no està confirmat, sembla que el Tribunal Suprem li permetrà d’anar a jurar el càrrec, com ja va fer amb el de diputat, però immediatament després l’inhabilitarà. En teoria, legalment, no ho pot fer, perquè des del moment en què és eurodiputat gaudeix d’immunitat diplomàtica. Però no seria la primera vegada que el Suprem menysprea la llei per retallar drets dels dirigents independentistes empresonats. A Puigdemont i Comín els demanen d’anar a Madrid a prometre la constitució espanyola per acreditar-se, però a Junqueras no li garanteixen la condició d’eurodiputat un cop hagi passat per la Junta Electoral.

Aquesta contradicció serà munició per als advocats de Puigdemont i Comín, que pensen portar el cas davant el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg. Un tribunal les resolucions del qual són d’obligat compliment pels estats membres. Aquí s’obrirà una nova batalla, perquè els advocats dels exiliats demanaran al tribunal que es pronunciï abans del 2 de juliol, per no alterar el quòrum del ple que ha d’escollir el nou president del Parlament Europeu, mentre que Espanya intentarà dilatar la decisió tant com pugui. En tot cas, tard o d’hora, s’hi haurà de pronunciar, i Espanya no ho té fàcil.

Mentre no arriba el 17 de juny, Puigdemont i Comín continuen fent la seva tasca amb normalitat, com si estiguessin acreditats. Aquesta setmana han demanat la seva incorporació al grup Verds-ALE (Aliança Lliure Europea) per mitjà d’una carta enviada al secretari general del subgrup d’ALE. L’ingrés a l’ALE només depèn del vist-i-plau d’ERC i, per tant, no hi haurà cap problema. En canvi, als Verds hi ha algunes reticències, per la campanya en contra que ha fet l’eurodiputat Ernest Urtasun, candidat d’Unides Podem, especialment entre els verds alemanys. L’obsessió dels comuns contra l’independentisme va més enllà de Barcelona i també ha arribat al Parlament Europeu. Potser perquè Puigdemont va treure 199.000 vots a Barcelona a les europees, superant els 156.000 de Colau i els 160.000 de Maragall. Una xifra gairebé clandestina, mediàticament parlant, però que ajuda a entendre moltes de les coses que passen a la capital catalana.

MÉS QÜESTIONS
Unides Podem aconsegueix una segona Vice-presidència per a Dalmau. Lentament, l’estructura del nou Botànic va prenent forma. Malgrat que les qüestions programàtiques del pacte de govern encara no estan del tot lligades, la pressió d’Unides Podem ha fet efecte i, si no hi ha cap imprevist, Rubén Martínez Dalmau veurà assolit el seu objectiu de dirigir una Vice-presidència segona, que es trobarà just per darrere de la Vice-presidència primera, que tornarà a ostentar Mónica Oltra. Finalment, PSPV i Compromís han acceptat de cedir a la formació morada aquesta nova àrea i tot apunta que servirà de conselleria dedicada a les qüestions d’emergència climàtica i transició ecològica. A més d’aquesta Vice-presidència, Unides Podem també ostentarà una segona conselleria. No obstant això, la coalició haurà de resoldre les disputes internes per decidir si, finalment, aquesta conselleria recau en Podem o en Esquerra Unida, segona pota de l’aliança. Mentre les qüestions arquitectòniques van prenent forma, la mesa de negociació s’ha tornat a reunir amb l’objectiu de tancar d’una vegada un ‘què’ que s’entravessa més del compte. Una de les qüestions que genera més discrepàncies és la fiscalitat, però la construcció del Botànic 2.0 avança. Si les previsions es compleixen, tot quedarà signat sobre el paper –inclosos els noms dels futurs càrrecs– abans del 12 de juny, quan es farà la investidura de Ximo Puig. Els negociadors ja han reservat diumenge, dia 9, per a una nova trobada. Ningú no dubta que aquest serà un cap de setmana llarg abans d’afrontar l’esprint final, que començarà dilluns.

Compromís i el PSPV rebaixen la tensió i pacten la investidura de Ribó. Després de setmanes de declaracions creuades i desavinences, Joan Ribó i Sandra Gómez s’han vist per primera vegada de manera oficial aquest matí. El lloc escollit per a la fotografia del desgel ha estat l’edifici Rialto. En una escenificació pactada, han arribat caminant tots dos junts quan passaven pocs minuts de les 10.30, l’hora oficial de la convocatòria. Aquesta cita ha precedit la reunió de les comissions negociadores del govern de la Nau, que han començat a treballar el ‘què’, el ‘com’ i el ‘qui’. El candidat de Compromís a la batllia de València i la seva homòloga socialista han volgut mostrar, d’aquesta manera, una rebaixa de la tensió generada aquesta setmana, arran de la negativa de Gómez de reunir-se amb Ribó perquè Ribó s’havia citat abans amb María José Català, la candidata popular. En declaracions als mitjans després de la reunió, que ha durat prop mitja hora, tots dos candidats han reafirmat el seu compromís de fer el govern de coalició i de progrés. En aquest sentit, Gómez ha reiterat la voluntat de donar suport a Joan Ribó a la investidura perquè el 15 de juny torni a ser batlle de la ciutat de València. ‘Fa quatre anys, vam parlar dels punts programàtics i se’n van signar trenta-cinc. Ara farem una cosa semblant a partir del programa del PSPV i Compromís’, ha explicat Ribó. A partir d’ara, dues comissions s’encarregaran de pactar els aspectes programàtics i l’organigrama del nou consistori.

El PSIB, Més per Mallorca i Podem ja tenen un document programàtic conjunt. Els partits del pacte, PSIB, Més i Podem, estudiaran aquest cap de setmana un document programàtic de cara a un nou pacte per a formar govern i, si aquest text rep el vist-i-plau de tots els interlocutors, començaran a parlar de l’organigrama de l’executiu a partir del dilluns. Segons fonts pròximes a les negociacions, els equips negociadors han sortit de l’última reunió amb un document fruit de la posada en comú dels programes electorals de tots tres partits. Aquest text no inclou res relacionat amb la composició de l’executiu. Els representants polítics han acordat de donar-se aquest cap de setmana per estudiar el document i tornaran a citar-se dilluns per veure si hi ha un principi d’acord. El document inclou mesures exposades pels diferents partits en campanya, amb polítiques en matèria d’educació, habitatge, salut i altres àmbits, com ara, millores per a l’etapa educativa 0-3, la creació d’un observatori per a controlar els preus de l’habitatge i l’impuls a la promoció d’habitatges protegits. Si el document no aconseguís el vist-i-plau dels equips, es continuaria negociant per modificar-lo, però si tira endavant, passaran a parlar de l’organigrama del govern.

Suspesa la trobada anual a la Maternitat d’Elna. A la Maternitat d’Elna es feien, regularment, unes trobades de nenes que porten el nom d’Elna. La pròxima trobada era prevista aquest diumenge, però fa uns dies es va informar els pares de l’anul·lació dels actes per problemes de seguretat. Concretament, els propietaris del terreny, que d’ençà del 2005 servia de pàrquing per als visitants de la Maternitat, han decidit de tancar-ne l’accés. Segons l’antic batlle del poble, Nicolás Garcia, que és qui va promoure la reobertura de la Maternitat, la suspensió és deguda sobretot a una mala comunicació de l’actual equip municipal amb els propietaris i una manca de voluntat de mantenir i millorar la Maternitat.

LA XIFRA
El 64% dels carrers de València tindran una velocitat màxima de 30 km/h. La nova ordenança de mobilitat entra en vigor aquest dissabte, però les sancions no s’imposaran fins que passi l’estiu, amb l’objectiu de deixar temps perquè la ciutadania conegui les normes.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de juny de 1905, Noruega declarà la independència de Suècia, de la qual formava part des de 1814. El procés va ser pactat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any