Fotografia: Albert Salamé.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Els presoners polítics han abandonat el Parlament de Catalunya passades les vuit del vespre, després de gairebé dotze hores de permís penitenciari, mentre els assistents cantaven ‘Els segadors’. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, i Dolors Bassa han baixat l’escala noble del parlament per ser acomiadats pel president Quim Torra i el president Roger Torrent, hostes de la seva jornada de llibertat vigilada. ‘Adeu siau!’, ha dit Torra mentre els presos polítics s’enfilaven a les furgonetes blanques que els duran a la presó de Lledoners i Puig de les Basses. Abraçades no efusives, cap plor i certa serenor en el moment de l’arreveure, després d’una jornada intensa, on hem vist com mig govern català tornava a la presó, seguit per la policia penitenciària, i el govern substitut debatia el seu futur, pressionat per la justícia espanyola. Un futur que sembla que arribarà si més no fins a l’estiu. No hi ha, sembla, trencament immediat.

La jornada també ha servit per a veure com una imatge es repetia una vegada i una altra: cues de gent que volia abraçar i tocar els presoners polítics quan acabaven la seva intervenció a la comissió de l’155 on havien estat invitats. Era el públic, que es rellevava per a cada ponent. Com ja va passar al Suprem, és Josep Rull qui ha aconseguit emocionar més els presents en el seu discurs final, que ha acabat així: ‘Faig política perquè vull que els meus fills es facin grans en un país on per haver defensat pacíficament les meves conviccions no vagis a la presó.’ Aquesta tarda molts ulls han acabat humits. Però les llàgrimes no eren tan sols d’emoció. La presència dels sis consellers ha servit per a constatar que els diputats presos parlen millor, amb més coneixement, profunditat i preparació que molts dels actuals.

Les intervencions dels presos dins la comissió s’han mogut en quatre eixos. El sentimental (‘A mi m’han de parlar de trencar famílies?’, deia Junqueras), el polític (‘Ho tornarem a fer’, deia Romeva, citant Cuixart), l’actualitat política (‘A la presó hi ha més humanitat que la que desprenen els de Ciutadans’, deia un contundent Turull) i el tècnic (sobre què va significar el 155). Segurament ha estat Dolors Bassa qui ha sabut explicar millor, i en un parell de paràgrafs, la magnitud de la tragèdia. El 155, el traspàs de l’autonomia a les mans estatals, no va servir per a escapçar l’independentisme, sinó per a perjudicar els més desfavorits.

‘Va haver-hi endarreriment de noves places per joves migrants, que van dormir setmanes en despatxos del departament. Es va aturar un pla de millora de la gent gran i la millora de consells de participació de gais, es va retardar l’aprovació de plans integrals del poble gitano. Es va impedir l’aprovació de 140 milions d’ajuts a la promoció d’habitatge social. Va haver-hi retards en la signatura de 400 contractes endarrerits, i retards en la signatura de 600 pròrrogues de contracte. Retard de pagaments a 500 entitats socials, que anaven a 900.000 persones, amb un total de 300 milions d’euros, amb tots els problemes de tresoreria que va implicar. El pressupost afectat del 2018 va ser de 800 milions d’euros. Per això, el 155 va ser un error. Volien usurpar les institucions, però van afectar la gent.’

Però la jornada, pensada per a fiscalitzar el 155, no ha pogut defugir, tampoc, el trencament entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana d’ahir al vespre, que fa perillar, no tan sols la unitat independentista, sinó també el pressupost. Ex-diputats carregats amb patracols entraven als despatxos del parlament per pressionar als partits, perquè no s’atrevissin a trencar el pressupost. I alguns consellers no s’han pogut estar de parlar-ne, de la crisi entre Junts i ERC. ‘Fa gairebé vint-i-set mesos que sóc a la presó i em sento amb el dret i l’obligació de dir que tornem a posar el país al centre del debat polític i que abandonem estratègies partidistes i tacticisme’, deia Forn. ‘Deixem l’orgull i agafem la bandera de la unitat i la dignitat’, deia Turull. Com recordava Romeva, els presos polítics ‘hem deixat les institucions, però no hem deixat la política’.

Eleccions, abans de l’estiu

Als passadissos les conseqüències del trencament del govern Torra també circulaven entre membres dels partits, assessors, i diputats. La versió que s’imposa entre les fonts consultades descarta unes eleccions immediates. Les eleccions serien abans d’estiu. Torra no seria diputat, però si president, fins que el Suprem no acabi dictant sentència ferma.

La tarda, però, ha anat plena de versions: ‘Hem de fer fora els consellers d’ERC. Governar tots sols i aprovar el pressupost que gestionarem tots sols. Prou de rebre perdigons. Hem de reaccionar. ERC mereix un càstig’, deia un assessor de Junts per Catalunya. ‘Els convergents, o com es diguin ara, no poden fer res més que l’opció Torrent. Aguantar Torra de president, però no de diputat. I que Junts i ERC aprovin el pressupost i governin junts’, deia una veu d’ERC. ‘No convocarem eleccions ara, però abans de l’estiu sí. Això no aguantarà més. Quan Torra caigui definitivament, nosaltres no podem donar suport a cap altre candidat, hi haurà eleccions. Calcula abans d’estiu. Al final, Andreu, aquest govern es va crear per aixecar el 155 i recuperar càrrecs. Càrrecs i prou. Cap programa ni estratègia. I ara tot això es nota’, afirmava una veu de Junts per Catalunya. I una font acostada a Torra insistia en la mateixa idea: ‘Eleccions abans de l’estiu. Torra president fins aleshores. O fins que el Tribunal Suprem acabi fent sentència ferma.’

I Puigdemont? ‘Puigdemont ahir deia una cosa i avui en diu una altra’, afirmen, sense especificar, fonts afins al president Torra.

Així doncs, mentre mig govern torna a la presó, el govern del substitut viu les hores més tenses de la legislatura. A les portes del parlament el president Torra, i el president Torrent, s’abracen als presos polítics, que se’n van envoltats de policia, cap a les furgonetes blanques. Deixen enrere Torra, Torrent, i  una tensa llibertat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.