El govern espanyol ha aprovat els indults als nou presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem pel Primer d’Octubre. Tot i els rumors que els presos podrien sortir avui mateix de la presó, el govern espanyol ha dit que la manera de comunicar els indults al Suprem seria per mitjà del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que ja no es publicarà fins demà. D’aquesta manera, és probable que el Suprem notifiqui l’extinció de la pena als centres penitenciaris demà, i no pas avui. Aquestes darreres hores s’havia especulat que el Suprem dictaria l’alliberament dels presos sense esperar l’actualització del BOE.

Així doncs, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart podrien veure l’indult formalitzat quan ja siguin fora de la presó, perquè han demanat permisos per a sortir entre demà i demà passat i passar la revetlla de Sant Joan i la diada a casa. Si fos així, només haurien de tornar a la presó, passat el permís, per recollir les pertinences i signar.

Anàlisi: La fúria de Marchena posa la base perquè els indults siguin impossibles

Quin procediment se segueix per a aplicar els indults?

Qui decideix si concedeix un indult és el govern espanyol, d’acord amb criteris polítics, però qui ha d’executar la decisió és el tribunal sentenciador, en aquest cas la sala del Suprem espanyol presidida per Manuel Marchena. A parer d’Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i expert en dret penitenciari, el Suprem no té pràcticament cap marge de maniobra en aquest moment per a ajornar la sortida dels presos una vegada els indults hagin estat aprovats. Marchena està obligat a dictar l’ordre d’alliberament una volta els indults hagin estat publicats al BOE i amb la rúbrica del rei espanyol, però també pot dictar-la abans, adduint la notificació del govern espanyol.

Segons Rivera, que un indult sigui impecable vol dir que tingui ben comptats els dies de commutació de la condemna, d’acord amb la liquidació d’aquesta condemna. La liquidació és un document que dicta el tribunal sentenciador quan hi ha sentència ferma i en què es compten els dies (no anys) que cada condemnat ha complert, incloent-hi els dies passats en presó preventiva. Perquè els presos puguin sortir el mateix dia que els han indultat, cal que en cada indult hi hagi constància de la commutació dels dies a què van ser condemnats pels dies que han estat tancats a la presó. Si el càlcul és exacte, el dia de publicació dels indults els presos han de sortir. No pot passar ni un dia més.

La pràctica habitual en l’execució dels indults, segons que explica Rivera, és que el govern espanyol notifica la decisió al tribunal sentenciador, i aquest tribunal es posa en contacte amb el centre penitenciari on el reclús compleix la condemna. El tribunal ha de comprovar la commutació de la pena que implica l’indult en qüestió i ha d’ordenar immediatament a la direcció de la presó que alliberi el condemnat. Un altre tràmit que farà el tribunal és fer saber a les parts implicades en el procediment judicial l’execució de l’indult. I aquí és on alguna d’aquestes parts (la fiscalia, l’advocacia de l’estat i Vox) poden presentar un recurs oposant-s’hi.

La temptació que pogués tenir Marchena de posar entrebancs a l’alliberament dels presos seria un risc per al tribunal mateix, recorda Rivera. L’oposició a fer efectiva una ordre per decret publicada al BOE i signada pel rei que implica l’alliberament d’un pres pot tenir conseqüències greus, perquè fóra un cas de detenció il·legal. Rivera diu, en definitiva, que un cop publicat l’indult, la sala sentenciadora ben poca cosa hi pot fer.

El paper de la sala tercera

En canvi, sí que hi ha més marge perquè una altra sala del Tribunal Suprem, la tercera, pugui revocar la concessió dels indults. Qui en principi pot impugnar un indult en aquesta sala, la contenciosa-administrativa, és la part que hagi estat afectada en el delicte pel qual el pres fou condemnat. Però la majoria dels juristes consideren que Vox, com a acusació particular en el judici, no està pas legitimat per a fer-ho. N’hi ha, en canvi, que pensen que es podria fer una interpretació interessada de la jurisprudència per considerar que sí, que efectivament el partit d’extrema dreta ho pot fer.

En tot cas, qui ho haurà de decidir és la sala d’admissions del tribunal, i els qui, bo i admès el recurs, l’haurien de resoldre són els cinc magistrats de la secció cinquena. Entre aquests, hi ha Segundo Menéndez Pérez, que fou president de la Junta Electoral espanyola (JEC) del novembre del 2017 al 2020, és a dir, durant els anys de repressió contra l’independentisme després dels fets de l’octubre en què la JEC va tenir un paper central. I també hi ha Fernando Román García, un ex-alt càrrec al Ministeri de Justícia quan governava el PP i amic íntim de Carlos Lesmes, el president (amb mandat caducat) del poder judicial espanyol.

Si s’escaigués, doncs, ells haurien de decidir si porten a l’extrem la capacitat real de la sala tercera de revocar un indult en cas que, des d’un punt de vista formal, no hi hagués cap irregularitat; i si acaben aplicant una interpretació extensiva de la doctrina d’una sentència del 2013 en què el Suprem va tombar un indult al·legant, per primera vegada, el concepte de l’arbitrarietat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.