ACN El Brull.-Arribar a Collformic, aparcar el cotxe, fer baixar el gos i pujar el Matagalls amb l’animal deslligat o caminar pel pla de la Calma. Aqueta és una dinàmica que es reprodueix freqüentment al Montseny perquè molts visitants associen la natura amb la llibertat. La realitat, però, és molt més complexa i les ovelles, les cabres i les vaques dels pastors de la zona en pateixen les conseqüències. “Tranquil, el gos no fa res” és, amb tota probabilitat, una de les frases que més escolta en Joan quan treu a pasturar els seus ramats. Tant ell com els pocs pastors que queden a la zona han hagut de lamentar morts d’ovelles o cabres degollades pels gossos. Però l’estrès que provoquen els gossos lliures, sense arribar a matar el bestiar, també té altres conseqüències menys conegudes com els avortaments. L’Ajuntament del Brull, amb el vistiplau de la Diputació de Barcelona, ha aprovat una ordenança que sancionarà els amos dels gossos deslligats i espera que la resta de consistoris de la zona també s’hi sumi.

Els gossos deslligats al massís del Montseny són incompatibles amb la ramaderia extensiva de la zona. Fa anys que els pastors se’n queixen – malgrat denuncien poc-, però no ha estat fins ara que les administracions han començat a posar fil a l’agulla. La primera ha estat l’Ajuntament del Brull, que fa poc ha aprovat una ordenança municipal que prohibeix la lliure circulació dels gossos en zones de pastura del municipi i obliga els amos a dur els animals lligats. “L’ordenança no distingeix entre gossos grans o petits, perquè les ovelles no saben distingir ni de mides ni de races”, ha explicat el batlle, Ferran Teixidor. La multa, en els casos més greus, pot arribar fins als 3.000 euros. L’alcalde, Ferran Teixidor, és conscient que és difícil perseguir els infractors només amb els mitjans de què disposen i per això confia que la necessitat de portar els gossos lligats es doni a conèixer i es comprengui per part dels visitants de la muntanya. “Si no és així, però, haurem d’actuar”, ha destacat. Teixidor vol que la iniciativa creixi “com una taca d’oli” entre la resta de municipis de la zona. Quantificar les morts o els atacs que hi ha hagut fins ara es fa difícil perquè molts pastors ja han normalitzat aquestes pèrdues i “denuncien molt poc”, ha explicat l’alcalde. “Tranquil, no fa res”En Joan té una cinquantena d’ovelles i diverses cabres que pasturen lliurement per les seves terres. Des de fa anys veu com els gossos deslligats que porten alguns dels visitants de la muntanya han provocat morts en el seu bestiar. “L’any passat vaig perdre set o vuit ovelles i no n’he sabut mai més res, no les he tornat a veure”, ha explicat. “Al veí de sota l’altre dia tres gossos li van matar dues ovelles”, ha afegit. La frase que més l’inquieta és quan algun dels amos li diu que els gossos no fan res, “però només falta que trobin una ovella que ja hi són al darrere i no els poden aturar”, ha lamentat. En Joan gairebé ha desistit de cridar l’atenció a aquells que porten els gossos deslligats per les seves finques. “No fan cap mena de cas, no els pots dir res. I després encara s’enfaden i et diuen que la muntanya és de tothom”, ha lamentat. La realitat, però , és que la majoria de finques que conformen la muntanya són de propietat privada. Fa deu anys la Diputació va canviar el camí d’accés al cim del Matagalls que li passava just per davant de casa. “Dissabtes i diumenges això és una processó i si encara passessin per aquí m’haurien fet plegar”, ha admès.Defensar la pagesia i la ramaderia El batlle ha reivindicat el paper del sector primari del país i ha qüestionat la pretesa importància que li dona la societat. “No ens ho creiem prou. Si encara hi ha pastors que en ple segle XXI es dediquen a fer de pastor els hauríem de donar un cop de mà. No diem de regalar-los res, però almenys no posar-los traves”, ha assenyalat Ferran Teixidor. A més, també ha recordat que els excursionistes, quan pugen al Matagalls, molts no són conscients que ho fan trepitjant les finques propietat dels pastors i ramaders de la zona.El president del Parc, Lluís Martínez, ha recordat que l’activitat ramadera al medi natural és molt important per al manteniment dels espais oberts i de la biodiversitat. Segons ha explicat, és necessari preservar la pastura i els pocs ramats que encara queden han de poder desenvolupar la seva activitat en convivència amb un ús públic que no en dificulti la seva tasca. “No els podem posar encara més traves”, ha assenyalat. De la seva banda, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa una campanya per portar els gossos lligats a les zones de pastura del Parc Natural del Montseny. Ja s’han col·locat diversos senyals en les zones de pastura que indiquen presència de ramats, així com el repartiment de fulls informatius, amb consells i la normativa. Tancar l’accés motoritzat al Pla de la CalmaUn dels punts que també demanen els pastors és que es tanqui l’accés amb motor al Pla de la Calma. Ara hi accedeixen vehicles motoritzats “que van a tot drap i aixequen molta pols”, ha criticat l’alcalde. Si es tanca l’accés, serà més llarg arribar-hi i alguns dels amos amb gossos és provable que desisteixin d’arribar fins al final. “Així podrem treure uns quants gossos de la zona on hi ha més ramats”, ha explicat Ferran Teixidor. Aquest camí ja es tanca habitualment quan neva, però a partir d’ara també es vol tancar els caps de setmana per millorar la convivència entre visitants i ramats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb