Premis literaris de la Nit de Santa Llúcia: el joc i la tradició literària, fil invisible entre els guanyadors

  • Jordi Cabré ha guanyat el Sant Jordi, Carles Rebassa el Carles Riba de poesia, Víctor García Tur el Mercè Rodoreda de conte, Maite Carranza el juvenil i la primera obra de Núria Franquet l’infantil

VilaWeb
Montserrat Serra
14.12.2018 - 20:45
Actualització: 14.12.2018 - 21:02

Una nova nit de premis literaris, la 68a Nit de Santa Llúcia, sense Jordi Cuixart, el desè president d’Òmnium Cultural. En la presentació dels premiats a la premsa, prèvia a la celebració, el vice-president, Marcel Mauri, ha recordat que fa 424 dies que Cuixart és tancat injustament a la presó. Enguany, la Nit de Santa Llúcia es fa a Sabadell, perquè és la ciutat d’acollida de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, també ho va ser de Muriel Casals i, durant uns anys, de Jordi Cuixart. És a tots tres que l’acte ha volgut homenatjar, amb poemes i proses d’escriptors sabadellencs com Pere IV i Roc Casagran, i també amb altres autors: Enric Casasses, Rosa Pou, David Menéndez.

Premi Sant Jordi: Jordi Cabré
El premi Sant Jordi se l’ha endut l’escriptor Jordi Cabré amb la novel·la Digues un desig. El portaveu del jurat, David Guzman, ha destacat el joc de miralls ‘carrollià’ que involucra el lector en una espiral sobre l’experiència de la lectura: un escriptor entra en una llibreria el dia de Sant Jordi i descobreix que el títol més venut de la diada és la seva autobiografia, que no l’ha escrita pas ell. Jordi Cabré ha explicat: ‘Jo defineixo la novel·la com un thriller psicològic. L’escriptor es troba amb una biografia no autoritzada i que el perjudica molt, perquè desvela greus secrets, una història d’amor perillosa, de dominació psicològica.’ Amb aquesta obra singular i diferent, Cabré fa navegar el lector per viaranys confusos, perquè transita per una novel·la dins d’una altra novel·la i no sap en quina de les dues es troba en cada moment. ‘L’obra és una reivindicació del poder de la creació i de la línia prima que hi ha entre ficció i realitat.’ David Guzman ha comentat que la idea de joc i tradició literària és una mena de fil invisible que connecta els tres premis literaris per a adults.

Enguany, el premi Sant Jordi no l’editarà Proa sinó que ho farà Enciclopèdia Catalana amb coedició amb Òmnium Cultural. Enciclopèdia va guanyar el concurs per a editar el premi Sant Jordi els tres anys vinents. El guanyador s’endurà 60.000 euros, a més dels drets d’autor íntegres. Entre les aportacions que farà Enciclopèdia Catalana aquests tres anys, destaca: convertir els socis d’Òmnium en prescriptors del premi i crear una campanya de foment de la lectura.

Premi Carles Riba: Carles Rebassa
El premi Carles Riba de poesia ha estat per al poeta Carles Rebassa amb Sons bruts, un recull de seixanta-vuit sonets. La representant del jurat, Maria Cabrera, ha destacat que eren sonets que parlaven d’amor i de mort, i que eren una mena d’autoretrat mutant. També ha dit Cabrera: ‘Aquests sonets s’han cisellat amb el temps, perquè són fets del 2003 al 2018. Són un joc conscient, trapella, obstinat, de qüestionar-se l’estructura del sonet. A vegades posant-s’hi xulo. Amb humor, ràbia, amor.’ També ha destacat el gran mestratge lingüístic, l’eco de tradicions que ressonen en els versos de Rebassa. I ell ha explicat: ‘Habitualment, quan et poses a fer un llibre de poemes, construeixes un cos que funciona en paral·lel al teu cos. Però amb aquest llibre va passar tot el contrari: Sons bruts és un combat entre l’amor i la mort, potser perquè l’origen dels poemes va ser un desamor tremend, que em va impulsar a prendre la tradició medieval i renaixentista. Potser perquè el sonet és una forma poètica ideològica, una forma vital que batega de forma individual, tota sola. Amb el temps, es va imposar l’anhel de destruir el món i tornar-lo a construir. Vaig acabar el llibre quan el cos em va dir que el cicle s’havia acabat.’

Premi Mercè Rodoreda: Víctor García Tur
El premi Mercè Rodoreda de contes l’ha guanyat l’escriptor Víctor García Tur amb El país dels cecs. La representant del jurat, Marina Porras, ha destacat la qualitat literària de l’obra, l’originalitat, el vincle amb la tradició i la reflexió que fa l’autor sobre la idea del plagi. En aquest sentit, Gacía Tur ha volgut matisar que no era cap plagi, sinó que ha actuat com si es tractés d’un karaoke, triant unes cançons i interpretant-les: ‘Quan dic cançons, dic contes. He triat una sèrie de contes que m’han impressionat al llarg de la vida i que he reelaborat. Autors com Borges, H.G. Wells, Kipling, Melville, Le Guin… Els meus són contes que parteixen d’altres contes.’ I ha posat l’exemple del conte del títol, tret de Borges: García Tur situa Borges en la Catalunya de la República, fent carrera literària, i després en un exili de misèria de desarrelament, a l’Argentina. ‘És un llibre ple d’homenatges i d’herències i com van a parar en la nostra producció literària.’

 

Premi Joaquim Ruyra: Maite Carranza
La coneguda escriptora de novel·les juvenils Maite Carranza ha obtingut el premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil per L’alè del drac, una novel·la de misteri amb protagonista arxiconegut, Antoni Gaudi. Però és un jove Gaudí, que encara és a Reus, i Carraza novel·la una història que li serveix per a explicar d’on li prové la bogeria creativa. Una història que va deixar impactats els membres del jurat, qui han valorat que conté misteri, feminisme i crònica històrica.

Premi Josep M. Folch i Torres: Núria Franquet
Núria Franquet debuta en la literatura amb la novel·la La Liang dins del quadre, que ha obtingut el premi Josep M. Folch i Torres de literatura infantil. Si bé l’any passat el premi va quedar desert, enguany el jurat ha defensat aferrissadament aquesta opera prima. Paula Jarrin, en nom del jurat, ha defensat aquest llibre, del qual ha dit que emocionava i feia mirar cap endins. La protagonista, Lian, en una visita a un museu amb l’escola, es perd, i descobrint un quadre sobre la conquesta de Mallorca per part de Jaume I, fa un viatge que la portarà a l’altre cantó de món, a través dels quadres del museu. Núria Franquet ha reivindicat els personatges femenins en les obres infantils i ha destacat que un dels temes que esbossa, però que considera important, és que parla d’una nena desarrelada.

Les paraules de Jordi Cuixart ‘mai no es podran empresonar les idees’ han presidit l’acte.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any