La pregunta de la fiscal que pot aconseguir l’amnistia del policia que va disparar a Roger Español

El judici als policies responsables de la pèrdua d’un ull de Roger Español segueix simultàniament dos camins. D’una banda, les acusacions miren de demostrar que l’escopeter i els seus comandaments són culpables de la lesió. I, alhora, malden per demostrar que no van cometre els delictes de què són acusats per una imprudència, sinó que hi havia una voluntat de fer mal. Una qüestió que no és banal, perquè una condemna per imprudència significaria una victòria mínima. Seria l’únic reconeixement que la policia espanyola va transgredir la llei en la repressió contra el referèndum, però no implicaria cap càstig. Si aquest cas ha arribat a judici i no ha estat amnistiat com la resta que afecten policies és per la possibilitat d’una condemna per un acte dolós com ara la mutilació d’un òrgan o sentit. Una possibilitat que queda fora de la llei d’amnistia. Però si són condemnats per imprudència, els policies seran amnistiats i evitaran les penes de presó i d’inhabilitació.

Després d’una setmana de descans, el judici als policies s’ha reprès avui al matí a Barcelona amb la declaració dels pèrits que van redactar informes que s’han tingut en compte en el judici. Han declarat els agents dels Mossos d’Esquadra que van identificar l’escopeter que va disparar el tret i la distància de la qual va disparar, dos investigadors d’una organització britànica en favor dels drets humans especialitzada en l’armament de la policia, professionals sanitaris que van determinar les seqüeles de Roger Español, dos pèrits de la policia espanyola especialistes en l’ús de les bales de goma i dos més de la Guàrdia Civil especialitzats en el control de l’ordre públic.

Com dèiem, una part considerable de l’esforç probatori del judici s’encamina a determinar la intencionalitat o no de l’escopeter i els seus comandaments. En aquest sentit, un gran argument de l’acusació és un informe redactat pels Mossos d’Esquadra que va establir que el policia ja havia disparat dos cops contra Español. L’informe, elaborat a petició del jutjat i avançat avui a VilaWeb, determina a partir de les imatges disponibles que el mateix policia va disparar tres trets cap a Español en molt pocs minuts. Una reiteració que Español mateix ja va declarar que considerava una represàlia perquè abans havia molestat un agent perquè no recollís la porra, que li havia caigut a terra.

El primer dels trets va ser a la confluència del carrer de Sardenya amb el de la Diputació. El segon, poc després, quan els votants interposaven tanques urbanes davant les furgonetes de la policia i Español havia xutat un objecte cap a la línia d’agents. I el tercer, el definitiu, ja quan Español era a la vorera envoltat de periodistes i va caure a terra per l’impacte a la cara de la bala de goma.

Els autors de l’informe han declarat que després del segon tret es veu com del brocal de l’escopeta surt una taca desenfocada en direcció ascendent. L’advocat Benet Salellas, representant d’Español com a acusació particular, ha volgut que els policies declaressin si aquella taca que apareix a les imatges podia ser una bala de goma. No s’han volgut mullar i han dit que ho hauria de determinar un expert en balística: han deixat en l’aire, doncs, la possibilitat que fos una salva o una bala de goma.

Per a l’acusació, no és la mateixa cosa que sigui una salva o una bala de goma. Les salves són trets sense projectil, fets per a intimidar els manifestants i aconseguir que abandonin la via pública. I les bales de goma cerquen un impacte lesiu contra els manifestants, en una progressió ascendent de la duresa dels mètodes coercitius perquè es dissolgui la manifestació. Per a la tesi que l’agent volia fer mal, no és igual si els trets eren amb projectil o sense.

El contraatac de la fiscal

És per això que, quan ha arribat el torn de la fiscal –que en aquest judici va a favor dels acusats–, ha mirat de capgirar els informes amb la intenció de protegir els policies. Primer ha intentat de posar en dubte els 14,12 metres de distància entre l’escopeter i el lloc on va caure Español, tenint en compte que els protocols interns de la policia exigeixen una distància mínima de 15 metres. I, després, ha començat a cercar eximents per a l’escopeter.

D’una banda, ha destacat que l’escopeter no va disparar directament a Español, sinó que va cercar un rebot a terra, cosa que esmorteeix parcialment la potència del projectil. “Per l’angle que té, el projectil ha d’anar a terra. S’observa que rebota”, ha declarat un dels mossos d’esquadra. Tanmateix, el fet que el tret fos amb rebot no implica necessàriament que fos menys lesiu, com han declarat els investigadors de l’organització pels drets humans Omega Research Foundation. “És condemnat internacionalment, perquè augmenta molt la imprecisió i crea un risc no acceptable de lesions o de mort”, ha declarat Neil Corney. Segons aquest expert, si es dispara amb rebot cal fer-ho amb un angle obert, perquè el rebot sigui baix i impacti a la part inferior del tronc del cos. En canvi, si es dispara a prop, amb un angle tancat, augmenta el risc de tocar parts superiors del cos i de fer mal en òrgans. Una consideració que, posteriorment, els pèrits experts en balística de la policia espanyola han negat.

Més enllà de les conseqüències del tret amb rebot, la fiscal també ha demanat si hi havia algun element davant l’escopeter que li hauria pogut destorbar la vista. I, d’acord amb les imatges, els mossos d’esquadra han constatat que sí, que al davant a la dreta de l’escopeter hi havia uns altres agents, sense que hagi quedat clar el grau de limitació del camp de visió. Tot i això, amb tan sols tres elements la fiscal ha ordit el contraatac amb la finalitat de desfer la tesi de la intencionalitat: “Així doncs, l’informe només determina el tret d’una bala de goma al senyor Español, que es va disparar cap a terra i amb la vista parcialment tapada?”

Era real el risc dels agents?

La interpretació del tribunal d’aquests elements, a partir dels informes i les declaracions dels testimonis i els acusats, serà la que determinarà la intencionalitat o no de l’agent. Més enllà d’això, la sentència també haurà d’analitzar si l’ús de bales de goma en aquella zona era justificat o no. La sessió anterior es va dedicar a les declaracions d’uns altres agents de la policia espanyola que van participar en el dispositiu, i tots van descriure una gran hostilitat dels votants, amb insults i llançament d’objectes.

Matthew McEvoy, investigador d’Omega Research Foundation, ha explicat que hi havia múltiples indicadors per a avaluar una situació de risc per a la policia en una situació com aquella: la quantitat de gent que participa en la protesta, si porten armes o no, a quina distància són, si corren o caminen cap a la policia… A partir de les imatges analitzades, ha dit que l’actitud dels agents no es corresponia a una situació de risc: “Si hi hagués un risc extrem s’esperaria que es posessin en posició defensiva, amb els escuts amunt i els bastons preparats. No veuríem els visors amunt. Hi ha un policia que gira l’esquena als manifestants. Si hi hagués un risc real i evident, això no passaria.”

A la mateixa conclusió ha arribat el seu company, Neil Corney, que ha posat de manifest que en el moment que l’escopeter va disparar a Español tenia al costat tres agents més amb l’arma aixecada, no en posició de disparar: “No sembla una posició que respongui a una situació de risc.”