09.08.2026 - 21:40
The Washington Post · Chie Tanaka
Tòquio. La primera ministra japonesa, en l’acte del 81è aniversari del bombardament d’Hiroshima, es va limitar a descriure la política vigent sobre armes nuclears i no va definir què podria fer el país. Això va alarmar els països veïns.
El Japó, l’únic país que ha estat víctima de bombardaments atòmics en una guerra, manté de fa dècades la política fonamental dels anomenats tres principis no nuclears: no posseeix armes nuclears, no en produeix ni en permet l’entrada.
Però en unes declaracions amb un pes especial pel moment i pel lloc –Hiroshima, en el 81è aniversari del bombardament atòmic nord-americà de la ciutat durant la Segona Guerra Mundial–, la primera ministra, Sanae Takaichi, va mesurar especialment les paraules per evitar de reafirmar amb claredat aquell compromís. “El Japó manté els tres principis no nuclears”, va dir en l’acte de commemoració. Ara, a diferència dels primers ministres anteriors, que es comprometien a preservar-los en el futur, Takaichi es va limitar a descriure la política actual i va deixar en la indefinició qualsevol compromís futur.
La doctrina que la primera ministra va esmentar de passada té una història llarga. La va formular el primer ministre Eisaku Sato el desembre del 1967, davant la Dieta, enmig de la negociació amb els Estats Units sobre la retrocessió d’Okinawa, que aleshores era sota administració militar nord-americana i acollia armament atòmic.
Els tres principis són simples d’enunciar: el Japó no posseirà armes nuclears, no en fabricarà i no en permetrà la introducció al territori. El 24 de novembre de 1971 la cambra baixa japonesa els va elevar a resolució parlamentària, coincidint amb la ratificació de l’acord de retorn d’Okinawa. Així doncs, no són una llei ni consten a la constitució: són un compromís. Això fa, alhora, que siguin un dogma difícil de tocar i un text jurídicament fràgil. Sato va rebre el premi Nobel de la pau el 1974, en bona part per aquesta declaració. Més de mig segle després, els tres principis continuen tenint un suport popular ampli.
El tercer principi, el que prohibeix la introducció d’armes nuclears, ha estat sempre el punt feble. El 2010 una investigació oficial del Ministeri d’Afers Estrangers va confirmar allò que feia decennis que se sospitava: que hi havia hagut acords secrets amb Washington que permetien, de fet, que vaixells nord-americans amb armament nuclear a bord fessin escala als ports japonesos. La revelació va posar en evidència la distància entre la doctrina proclamada i la pràctica real de l’aliança militar amb els Estats Units.
És precisament aquest tercer punt allò que Takaichi, ultraconservadora i partidària de la línia dura en matèria de seguretat, ja ha defensat de revisar, amb l’argument que el Japó no es pot refiar del tot de la dissuasió nuclear nord-americana mentre es mantinguin aquestes restriccions. No és una posició nova dins el seu corrent polític: el 2022 l’ex-primer ministre Shinzo Abe va proposar públicament que el Japó estudiés una fórmula de compartició nuclear semblant a la de l’OTAN, és a dir, allotjar armes nord-americanes al territori sota control conjunt. Takaichi, deixebla política d’Abe, s’ha mogut sempre en aquesta línia.
El ministre de Defensa, Shinjiro Koizumi, també va declarar el mes passat que “totes les opcions polítiques s’han de discutir sense tabús”.
El govern japonès té previst de revisar l’estratègia de seguretat nacional abans de final d’any, i les paraules de Takaichi han alimentat les especulacions que el seu executiu prepara el terreny per fer un pas cap a la modificació dels tres principis no nuclears.
Un moviment com aquest seria molt controvertit al Japó. Els hibakusha, els supervivents d’Hiroshima i Nagasaki, han dedicat dècades a mantenir viva la memòria de les dues ciutats i a encapçalar els esforços internacionals a favor del desarmament nuclear; l’organització que els agrupa, Nihon Hidankyo, va rebre el premi Nobel de la pau el 2024. Per a ells, i per a una majoria àmplia de l’opinió pública japonesa, els tres principis són molt més que un instrument de política de defensa: són la traducció institucional de l’experiència de les dues ciutats arrasades el 1945.
Takaichi al·lega que el país viu en un entorn de seguretat com més va més amenaçador, amb els perills que representen a la regió tres potències nuclears: Rússia, la Xina i Corea del Nord.
Un article publicat fa poc al China Daily, diari estatal xinès en llengua anglesa, informava que les autoritats xineses han criticat durament les forces de la dreta japonesa pel fet d’explotar políticament la condició de víctima dels bombardaments nuclears a fi de despertar compassió i, alhora, aspirar a posseir armes atòmiques.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
