Del rescat financer al miracle portuguès, la legislatura que ha situat Portugal com un referent en l’àmbit europeu arriba a la fi. En aquests quatre anys, el govern socialista, amb el suport de la resta de l’esquerra parlamentària, ha posat fi a l’austeritat i ha aplicat mesures progressistes.

Els partits, tanmateix, no tenen la voluntat de repetir el pacte. Les eleccions d’avui decidiran la nova relació de forces, entre uns socis que volen intervenir de manera més contundent en l’agenda política i els socialistes, que volen marcar el rumb del país tots sols.

Un dels arguments més repetits pel primer ministre per demanar el vot és el temor d’una situació de blocatge similar a l’espanyola si no hi ha una majoria clara: ‘Hem tingut quatre anys d’estabilitat i Espanya quatre eleccions en quatre anys; aquest no pot ser el nostre futur.’

Un acord en un moment excepcional

El pacte entre tota l’esquerra, per primera vegada d’ençà de la Revolució dels Clavells, només es pot entendre per unes circumstàncies molt concretes. A les darreres eleccions, la força més votada va ser Portugal al Capdavant, la coalició de la dreta encapçalada pel primer ministre Pedro Passos Coelho, a qui faltaren només nou diputats per a la majoria absoluta.

El seu govern havia aplicat un programa d’austeritat dura, amb fortes retallades i privatitzacions després del rescat financer, i havia de continuar quatre anys més, perquè va ser elegit novament primer ministre. Per impedir-ho, el Partit Socialista (PS) d’António Costa, el Bloc d’Esquerres (BE) i la Coalició Democràtica Unitària (CDU) van pactar de presentar una moció de censura, investir Costa i fer acabar les retallades. Era un acord insòlit que superava unes grans diferències ideològiques i recels històrics entre les formacions.

S’esperava un govern inestable i tanmateix ha complert les mesures pactades: el retorn de la paga als funcionaris, la revaloració de les pensions, un augment del salari mínim i també la reversió d’algunes privatitzacions, com ara la del transport públic de Lisboa i Porto.

No obstant això, la imatge idíl·lica que ens n’arriba no coincideix amb la que en tenen els portuguesos. Certament, el govern ha reduït la desocupació i el dèficit ha atès mínims històrics, però amb moltes decisions impopulars, una austeritat de baixa intensitat i una inversió mínima.

En aquesta legislatura, les protestes dels treballadors públics pel vet a les actualitzacions dels salaris ha estat constant i gran part del creixement econòmic s’ha recolzat en el boom turístic i la construcció al litoral, fet que ha fet néixer molts llocs de feina amb salaris baixos, totalment insuficients en unes ciutats on s’ha disparat el lloguer per la pressió turística.

Els socialistes, a tocar de la majoria absoluta

Totes les enquestes que s’han publicat mostren que les esquerres mantindran la majoria parlamentària i fins i tot augmentaran el pes, i que la dreta no es recupera. Fins i tot hi ha hagut moments en què els socialistes han abastat gairebé la majoria absoluta, que en el sistema electoral portuguès s’aconsegueix amb un 42%-45% dels vots.

Percentatge de vot dels partits segons les enquestes.

El 2015 els socialistes, amb vuitanta-sis escons, van quedar molt lluny de la majoria absoluta (116). Ara la millora de sondatges indiquen que podrà prescindir d’un dels socis, especialment el Bloc d’Esquerres, amb el qual manté les principals diferències. Fins i tot podria cercar el pacte preferent amb el Partit de les Persones, els Animals i la Natura (PAN), amb el qual aquesta legislatura ha coincidit en moltes votacions.

El Partit Socialdemòcrata (PSD) i el Centre Democràtic i Social (CDS), els dos partits de la dreta, que es van presentar coalitzats a les generals, tornen a anar separats. Tot i que han millorat en intenció de vot aquests darrers dies i han escurçat distàncies, continuen amb un suport més baix que no ara fa quatre anys, fet que descarta que la dreta pugui tornar a governar.

Però darrerament els socialistes han baixat als sondatges, en gran part a causa del cas Tancos, un escàndol que va esclatar quan va desaparèixer material de guerra per valor de 34.000 euros. Va implicar militars i va obligar el ministre de Defensa socialista a dimitir.  La setmana passada se’n van saber els detalls: hi ha vint-i-tres acusats, entre els quals el ministre és acusat de denegació de justícia, prevaricació i afavoriment personal.

Un dels factors clau serà la participació. A les darreres eleccions generals va votar només el 56% del cens i a les europees d’enguany, el 31% –amb un 7% de vot blanc o nul. Una part important dels electors no estan satisfets amb cap opció. L’abstenció pot ser clau per a la formació de majories.

Entre la majoria absoluta… i el contagi espanyol

L’opció preferida dels socialistes si no s’arriba a la majoria absoluta és fer tractes esporàdics, amb llibertat per a pactar mesures socials i acordar reformes estructurals amb la dreta.

El PS és conscient que la majoria absoluta espanta una part important dels seus votants; per tant, ha seguit una estratègia que consisteix a dir que qualsevol alternativa és molt pitjor. Afirmen que si el partit en surt afeblit hi haurà una situació d’ingovernabilitat, semblant al blocatge que viu actualment l’estat espanyol.

Consideren que el Bloc d’Esquerres i la CDU no poden formar part del govern, perquè moltes decisions no s’acceptarien, com ara la gestió del deute públic. Hi ha més qüestions en què mantenen diferències importants, com la sortida de l’OTAN i la posició respecte del procés català.

Alhora, els socialistes critiquen la poca fiabilitat dels seus socis. Diuen que malden per fer seus els èxits del govern i en canvi critiquen les decisions més impopulars, que no entraven a l’acord.

El Bloc d’Esquerres portuguès defensa l’autodeterminació de Catalunya i la llibertat dels presos polítics al programa electoral

En canvi, el BE i la CDU han reforçat el discurs d’esquerres. Diuen que si el govern socialista ha aplicat mesures socials ha estat gràcies a l’acord que van signar i que si els socialistes tenen majoria absoluta podrien tornar a la política d’austeritat del passat.

A més, ara volen anar més enllà. Si en aquesta legislatura s’han conformat a revertir les retallades, ara ja reclamen més inversió pública i millores en habitatge, ensenyament i transport. El Bloc d’Esquerres, per exemple, vol construir cent mil habitatges de renda baixa i ampliar el nombre de metges i infermers.

Posicionament davant la possibilitat d’un escenari de majoria absoluta. Enquesta de Pitagórica, del segon d’octubre.

Per evitar que els socialistes governin sense control, demanen de tenir més poder, de manera que puguin marcar l’agenda i empènyer-los a fer reformes, com ara una nova legislació laboral. La majoria de portuguesos, inclosa una part important dels socialistes, és contrària a les majories absolutes, amb precedents nefastos per al país, com la del PS el 2005, que finalment va conduir al rescat econòmic sis anys després. El resultat dependrà en gran part de si els socialistes saben vèncer la por dels electors de dur el país a una situació ingovernable, o la de tornar a donar plens poders a un partit durant quatre anys.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb