27.08.2020 - 19:55
Avui el Banc d’Espanya ha publicat les estatístiques de dipòsits bancaris corresponents al mes de juliol. Eren especialment interessants per a seguir el comportament dels estalviadors en el període de la crisi de la covid-19. No s’ha comentat gaire, però el fet és que del març al juny els diners col·locats en els comptes de les famílies a la banca han augmentat notablement, malgrat que les entitats no ofereixen cap mena d’incentiu en forma d’interès.
Les xifres són molt importants. Del febrer al juny els dipòsits de particulars als bancs han pujat de 41.000 milions d’euros a tot l’estat espanyol (malauradament, només hi ha estatístiques per comunitats autònomes fins al març). Això significa que en quatre mesos han crescut a un ritme del 4,8%. Si tots els mesos de l’any fossin com aquests, la xifra seria d’un 14,4%. Un percentatge brutal, si tenim en compte que la mitjana de creixement d’aquests últims cinc anys ha estat del 2,6%. La raó sembla evident: la gent ha tingut por del futur i ha estalviat més del compte. Si els catalans hem actuat amb el mateix criteri, calculem que l’estalvi d’aquests mesos haurà estat d’uns 6.000 milions d’euros a les oficines bancàries del Principat. Un pessic de gairebé 800 euros per persona de mitjana.
Aquest fenomen el va explicar molt bé el Banc d’Espanya al butlletí econòmic del segon trimestre. Deia que la taxa d’estalvi de les cases havia mostrat un fort repunt el segon trimestre de l’any. El retrocés del consum, molt condicionat per les mesures de confinament, fou considerablement més intens que no el de les rendes i la caiguda s’havia esmorteït amb les mesures de suport fiscal. Afegia que els indicadors disponibles apuntaven a una contracció important de la despesa en béns de consum, especialment intensa en el cas dels béns personals i per a la llar. La crisi sanitària també ha originat un deteriorament dels indicadors de confiança, que atenyen mínims històrics.
Bé, la notícia d’avui sobre les dades del juliol és que sembla que s’ha frenat el creixement desmesurat de l’estalvi, perquè pràcticament s’ha repetit la xifra de dipòsits bancaris de les famílies. Malgrat això, els creixements que s’apunten encara són importants: són d’un 7,1% en taxa interanual (respecte del juliol de l’any passat). I per què s’han frenat ara? Podríem fer dues hipòtesis. Primera, que les capacitats d’estalvi de molta gent ja haguessin arribat al límit, després de mesos de greus problemes per a continuar endavant. I, segona, que no hi hagués tanta por i que la gent que pot gastar ja fes més despesa. Entre els dos extrems hi ha la resposta correcta, que ara com ara no podem saber. I, és clar, sempre hi ha una tercera hipòtesi: que el juliol hagi estat un parèntesi i prou i no un canvi de comportament.
