Interès global pels polítics catalans i espanyols: què ens en diu la Wikipedia?

  • L'analista de dades Joe Brew explica, a partir del trànsit de visites a la Wikipedia, quin és l'interès que desperten els polítics catalans i espanyols

VilaWeb
Joe Brew
01.02.2019 - 21:50
Actualització: 02.02.2019 - 16:56

La Wikipedia, la popular enciclopèdia en línia, fa públiques les dades de les visites de les seves pàgines. Unes dades que són útils per als analistes en la mesura que reflecteixen quins són els interessos, segons cada llengua, sobre una qüestió o una persona al llarg del temps.

Fixem-nos en un exemple. Si examinem les visites diàries de la pàgina en anglès de Josep Borrell a la Wikipedia, hi apareixen clarament tres pics.

El primer pic coincideix amb el seu nomenament com a ministre d’Afers Estrangers del govern de Pedro Sánchez, un moment en què molts anglòfons s’hi podrien haver interessat. El segon pic, al setembre, coincideix amb l’entrevista a la BBC i els comentaris que va fer sobre la proposta de Donald Trump del mur de Mèxic. I el tercer pic és al novembre, quan va acusar Jordi Salvador (diputat d’ERC) d’haver-li escopit. Les cerques en anglès sobre Borrell es van mantenir notablement elevades durant la resta del novembre, coincidint també amb les multes d’Abengoa i els comentaris supremacistes que va fer sobre els nadius americans.

Les dades de la Wikipedia són un bon indicador de l’interès general en una persona. I com que podem segregar-les per llengua, podem determinar d’on ve aquest interès.

Per això, fem servir les dades de la Wikipedia per calibrar l’interès en els polítics catalans i espanyols al llarg del temps.

LA PREGUNTA

Quin interès global hi ha pels polítics catalans i espanyols?

MÈTODES

Hem reunit les dades diàries de visites de les pàgines de Wikipedia en tres llengües –anglès, espanyol i català– de vint-i-quatre figures polítiques: Albert Rivera, Anna Gabriel, Antoni Comín, Carles Puigdemont, Carme Forcadell, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Inés Arrimadas, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Borrell, Josep Rull, Lluís Puig, Marta Rovira, Meritxell Serret, Miquel Iceta, Oriol Junqueras, Pablo Casado, Pedro Sánchez, Raül Romeva, Valtònyc i Xavier García Albiol.

Dels vint-i-quatre, disset són catalans sobiranistes (els vuit exiliats i els nou presos polítics) i els altres set són els unionistes més coneguts. Tots són polítics tret de Valtònyc, que és músic.

Hem comparat les visites totals de les pàgines i les visites al llarg del temps entre diferents polítics.

RESULTATS

El gràfic següent mostra el nombre total de visites de les pàgines de Wikipedia en cada llengua durant el 2018 de les vint-i-quatre persones analitzades:

Hi ha diversos factors notables en el gràfic que val la pena de destacar:

  1. Pedro Sánchez és el polític que desperta més interès en castellà.
  2. Carles Puigdemont, tanmateix, genera més interès que Sánchez tant en català com en anglès.
  3. Els polítics unionistes catalans (Iceta, Arrimadas i García Albiol) generen més interès en castellà que no pas en català o anglès.
  4. Els polítics empresonats o a l’exili generen més interès en anglès que no pas els polítics unionistes catalans.
  5. Les diferències dràstiques en les ràtios de les cerques en castellà i en català per alguns individus suggereixen una ‘desconnexió’ de molts espanyols respecte dels polítics catalans, i de molts catalans respecte dels dirigents espanyols.

La desconnexió entre català i espanyol

L’últim punt de l’apartat anterior requereix una explicació més detallada. Alguns polítics catalans gairebé no generen interès en castellà, mentre que alguns polítics espanyols gairebé no interessen en català. El gràfic següent, per exemple, mostra la comparativa entre les pàgines en castellà i en català:

Una altra manera de veure les dades anteriors és la ràtio de visites de les pàgines en català respecte del castellà i viceversa:

Alguns casos són emblemàtics de la desconnexió catalana-espanyola. Lluís Puig, per exemple, només va rebre 11.285 visites en castellà, però en català en va rebre vint-i-quatre vegades més (270.118). La pàgina de Wikipedia de Josep Rull en català va tenir sis vegades més visites que no pas en castellà. En el cas de Valtònyc, la pàgina en català va tenir tres vegades més visites que no pas la castellana. Són unes dades sorprenents per a una llengua amb només deu milions de parlants.

A l’altra punta de l’espectre, les pàgines en castellà de Wikipedia dels polítics unionistes catalans van tenir moltes més visites que no pas les catalanes. La pàgina en castellà de Xavier García Albiol va tenir cinc vegades més trànsit que no pas la pàgina en català. Per cada visitant en català de la pàgina de Miquel Iceta, n’hi havia set en la versió castellana. Per a Inés Arrimadas, la ràtio de visites castellà-català va ser de dotze. Només els polítics independentistes més coneguts van tenir més visites en castellà que no pas en català.

Clarament, hi ha una desconnexió en l’interès pels polítics entre els diferents grups lingüístics. Les pàgines de la Wikipedia espanyola dels presos polítics i exiliats catalans tenen molt poc trànsit, mentre que les pàgines en català en tenen molt. De la mateixa manera, el trànsit de les pàgines en català dels polítics unionistes és molt baix.

Internacionalització’: visites de pàgines en anglès

Un dels aspectes més sorprenents de les dades és la quantitat de trànsit que generen els presos polítics i exiliats catalans. El gràfic següent mostra el nombre total de visites a les pàgines en anglès de la nostra mostra entre el 2017-2018 (Josep Rull no va tenir pàgina en anglès a la Wikipedia fins al juliol del 2018, cosa que explica les xifres baixes):

Podeu observar les mateixes dades de manera visual:

Les dades més sorprenents fins ara són aquestes:

Carles Puigdemont va tenir més de quatre vegades més visites a la pàgina en anglès que no pas el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Dos presos polítics catalans (Oriol Junqueras i Raül Romeva) van tenir més visites en anglès no pas que alguns polítics espanyols (Albert Rivera i Pablo Casado).

Un altre element que sorprèn és l’efecte ambigu de la presó versus l’exili en termes d’impacte internacional (visites en anglès). El gràfic següent mostra les visites de les pàgines en anglès de presos i exiliats. Tret de Puigdemont (que era el més conegut fins i tot abans del referèndum), no hi ha diferències notables entre el nombre de visites en anglès a les pàgines dels independentistes presos i a les dels exiliats.

Examinar les visites dels dirigents polítics catalans més coneguts –Junqueras i Puigdemont– confirma això que hem dit. Puigdemont rep molta més atenció que Junqueras (no és estrany, l’un és el president i l’altre el vice-president), però les visites d’ambdós polítics creixen en el període posterior a l’exili i la presó, respectivament. De fet, l’increment és una mica més gran (relativament) en el cas de Junqueras.

En altres paraules, l’exili i la presó van fer créixer l’interès en anglès tant en Puigdemont com en Junqueras:

Tendències al llarg del temps

El gràfic següent mostra el nombre total de visites a les pàgines de Wikipedia dels polítics exiliats catalans.

És clar que l’interès en espanyol va arribar al pic l’octubre del 2017, i després es va mantenir relativament baix. En anglès, l’interès també va tenir el punt més alt a l’octubre, però es va mantenir elevat durant el 2018 (per Carles Puigdemont). L’interès en català va arribar al punt més àlgid durant la primavera, es va mantenir relativament elevat i, per alguna raó, ha crescut aquests darrers mesos.

El gràfic següent és el mateix que l’anterior, però per als presos polítics.

Al gràfic, l’interès en català i en anglès té un patró similar (pic a l’octubre, seguit per un ressorgiment a la primavera i elevat a partir d’aleshores), mentre que en castellà l’interès ja no ressorgeix passat el pic de l’octubre del 2017.

El gràfic següent mostra les mateixes dades respecte dels polítics unionistes, tant catalans com espanyols.

Hi ha dos pics clars: (a) per Inés Arrimadas abans de les eleccions del desembre del 2017 i (b) per Pedro Sánchez quan va ser investit president del govern espanyol.

Tanmateix, és important de tenir en compte l’escala i les diferències entre llengües. El pic d’Inés Arrimadas en anglès –el desembre del 2017– és inferior del de Carles Puigdemont el mateix mes. I també hi va haver més interès en anglès en Carles Puigdemont que en Inés Arrimades cada mes del 2018.

Examinem l’interès pels presidents català i espanyol al llarg del temps. Tot i que les visites a la pàgina en anglès de Pedro Sánchez van superar les de Carles Puigdemont el juny del 2018 (quan hi va haver la moció de censura que va dur Sánchez al poder), des d’aleshores la de Puigdemont ha tingut més interès. La segona meitat del 2018 –de juliol a desembre–, temps en què Sánchez era president i Puigdemont continuava a l’exili, la pàgina de Puigdemont va rebre un 22% més de visites en anglès que no pas la de Sánchez (181.481 i 148.075 respectivament).

Examinem algunes comparacions més al llarg del temps. Carme Forcadell, malgrat que és a la presó, rep moltes més visites a la pàgina en anglès que no pas els representants catalans dels dos principals partits espanyols: Xavier García Albiol (PP) i Miquel Iceta (PSC).

De la mateixa manera, Raül Romeva –també a la presó– obté constantment més atenció en anglès que no pas Josep Borrell.

Si mirem tot el 2018, l’escletxa més sorprenent en l’interès en anglès entre independentistes i unionistes és el cas de Puigdemont, fins i tot sense el pic del referèndum de l’octubre del 2017. Les 433.447 visites de la pàgina en anglès de Puigdemont el 2018 són cent vegades més que les de Miquel Iceta (4.298), setanta-set vegades més que Xavier García Albiol (5.659), unes deu vegades més que Josep Borrell (40.780), Albert Rivera (41.435) i Inés Arrimadas (46.304), vuit vegades i mitja més que Pablo Casado (50.432) i gairebé el doble que Pedro Sánchez (236.733).

CONCLUSIONS

Sumari

El 2018, Carles Puigdemont va rebre més visites a la pàgina de la Wikipedia en anglès que no pas Pedro Sánchez, Pablo Casado, Inés Arrimadas, Albert Rivera, Josep Borrell, Xavier García Albiol ni Miquel Iceta. Si hom considera que Carles Puigdemont és un dirigent de l’estat, aleshores és, irònicament, el polític més popular d’Espanya.

L’anàlisi de les dades de la Wikipedia ens porta a dues troballes interessants. En primer lloc, que l’idioma (català versus espanyol) es correlaciona amb diferències dràstiques sobre l’interès en determinades figures polítiques (la Wikipedia en espanyol mostra un interès baix pels presos polítics i exiliats catalans i la Wikipedia en català mostra un interès baix pels polítics unionistes). En segon lloc, les dades de la Wikipedia en anglès suggereixen més interès pels dirigents independentistes catalans que no pas els espanyols i els unionistes catalans.

Reflexió personal

En altres paraules, l’estratègia independentista d’internacionalitzar el conflicte ha tingut èxit.

Aquest èxit, reflectit en els elevats nivells d’interès en anglès pels polítics empresonats i exiliats, pot explicar, si més no en part, per què el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, està tan preocupat per la reputació d’Espanya als països anglòfons. També podria explicar per què els treballadors de Borrell es dediquen a escriure en diaris de parla anglesa, a vegades, sense reconèixer que són pagats per l’estat espanyol. De la mateixa manera, també podria explicar el rebateig de la ‘Marca España’ com a ‘Espanya Global’, una campanya de màrqueting suposadament ‘independent de qualsevol ideologia política‘, la secretària del qual recentment va dir que hi havia d’haver diners i que n’hi hauria, per part del govern espanyol, per a defensar-se de la ‘propaganda’ global independentista.

Però és la ‘propaganda’ independentista la causa d’aquests nivells d’interès relativament alts dels parlants en anglès? Probablement, no. Fins i tot, durant l’aplicació de l’article 155, quan la Generalitat es va dissoldre oficialment (novembre del 2017 – juny del 2018), l’interès en anglès sobre els polítics catalans es va mantenir elevat.

Dit d’una altra manera, la causa dels alts nivells d’interès entre els anglòfons pels dirigents polítics catalans no es deu pas a la propaganda patrocinada per la Generalitat, sinó al fet que s’enfronten a la presó i a l’exili per haver organitzat un referèndum, un fet sense precedents en la democràcia. Les campanyes de màrqueting com ‘Espanya Global’, malgrat estar ben finançades, no tenen cap probabilitat de reduir l’interès en anglès sobre els polítics catalans empresonats i exiliats. La raó és senzilla: l’interès per figures com Puigdemont no depèn del màrqueting, sinó de la realitat. És la realitat –pacifistes elegits democràticament, a la presó i l’exili, una majoria de catalans que volen un referèndum però que no els permeten de tenir-lo, etc.– que genera interès internacional.

Les campanyes de màrqueting només poden arribar fins aquí. Fins que Espanya no abordi la realitat subjacent problemàtica, és probable que els ulls del món quedin fixats a Catalunya.

Els detalls tècnics

Les dades s’han obtingut de la Wikipedia el gener del 2019, fent servir el paquet de pàgines vistes R. El codi d’aquesta anàlisi és disponible públicament. Les dades ja recollides també són disponibles.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any