Els acords contra el canvi climàtic podran sobreviure a la retirada dels Estats Units?

  • Empreses, estats, ciutats i països estrangers, indignats per la decisió que ha pres Trump

VilaWeb
Redacció
01.06.2017 - 20:50
Actualització: 01.06.2017 - 21:43

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que el seu país es retirarà de l’acord de París del 2015 contra el canvi climàtic. La decisió, gravíssima, deixa els Estats Units fora del consens mundial, al costat dels únics dos estats que no l’havien signat fins ara: Nicaragua i Síria. Però amb una diferència molt important, perquè aquests dos països junts emeten el 0,24% del total mundial de gasos amb efecte hivernacle, mentre que els Estats Units són el segon país (després de la Xina) amb més emissions: prop del 18% del total.

Ací podeu veure el moment en què Trump ha fet pública la seva decisió:

La decisió de Trump allibera els Estats Units del compromís de reduir les emissions entre un 25% i  un 28% abans del 2025, tot i que algunes de les polítiques que Trump ja havia posat en pràctica impedien de complir-lo. El procés legal de retirada dels acords no pot ser immediat –tardarà tres anys o quatre–, però és evident que d’ara endavant l’administració Trump no complirà els acords signats pel seu predecessor, Barack Obama. Per justificar la decisió, Trump addueix la voluntat de reactivar alguns dels sectors industrials del país, principalment relacionats amb la mineria. Però sembla més aviat que té l’obsessió de liquidar el llegat d’Obama.

Grans ciutats i empreses dels Estats Units ja han anunciat una revolta contra la decisió del president. Per exemple, corporacions com ara Dow Chemical, ExxonMobil i Unilever han demanat a Trump, públicament, que no retiri els Estats Units dels acords. Elon Musk, fundador de Tesla i SpaceX, ha anunciat que dimitirà tots els seus càrrecs d’assessor del govern nord-americà i que crearà un fons per a combatre les polítiques de Trump. Les grans empreses tecnològiques també han anunciat mesures contra les polítiques de Trump.

En el terreny polític, estats com ara Califòrnia i ciutats com Nova York i Boston ja han avisat que hi plantaran cara. El batlle de Nova York ha dit que aquesta decisió era un atemptat contra el cor de la ciutat (al·ludint a la situació amb què es trobarà Manhattan si puja el nivell de les aigües) i ha proposat fins i tot que la ciutat signi els acords de París, cosa que no és prevista.

Tanmateix, és en el front internacional on la decisió de Trump causa més indignació. Molts països creuen que es fa difícil de mantenir la credibilitat dels acords si se’n desentén el país que ha contaminat més en la història, i que ara encara és el segon. La pregunta és si aquests acords que tant van costar tindran viabilitat quan els Estats Units els hagin estripats.

És una qüestió difícil de respondre. El moviment contra el canvi climàtic és molt sòlid i no es basa en els acords entre governs i prou, sinó que recolza molt sobre les empreses i les grans fortunes. Cada vegada fa més efecte el missatge que es va llançar a París el 2015: continuar donant suport als combustibles fòssils no és tan sols una decisió moralment equivocada, sinó una inversió de gran risc.

El desembre del 2016 prop de set-centes grans empreses i més de  60.000 inversors ja havien signat el compromís de retirar els diners de la indústria dels combustibles fòssils i la xifra es dobla cada tres mesos. Bill i Melinda Gates, per exemple, han retirat els 187 milions de dòlars que havien invertit en BP, que representaven el 85% de les seves inversions en el sector i els han posats en empreses d’energies renovables.

L’exemple de les campanyes contra l’apartheid a Sud-àfrica o contra el tabac alimenta l’esperança que ni la retirada del govern dels Estats Units no podrà aturar la voluntat de controlar al màxim el creixement de les emissions del gasos que causen l’efecte hivernacle.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any