29.08.2026 - 11:27
|
Actualització: 29.08.2026 - 12:35
Plataforma per la Llengua considera una “oportunitat perduda” el resultat de la consulta sobre el canvi de nom del departament dels Pirineus Orientals, a Catalunya Nord. L’opció de mantenir la denominació actual, Pirineus Orientals, es va imposar amb un 47,21% dels vots (18.025), per davant de Pirineus Catalans, que en va obtenir el 42,15% (16.092 vots), i de Pirineus Mediterranis, amb un 10,64% (4.061 vots). La participació va ser d’aproximadament l’11% del cens.
L’entitat, que havia fet campanya a favor de Pirineus Catalans, considera que no es pot interpretar com un vot contra la catalanitat de Catalunya Nord. Segons Plataforma per la Llengua, la consulta no preguntava als habitants si se sentien catalans ni si volien un major reconeixement de la llengua i la cultura catalanes, sinó que els proposava escollir entre tres denominacions administratives.
“Una persona pot sentir profundament la seva catalanitat i, alhora, preferir conservar una denominació administrativa que coneix de tota la vida. Una cosa no anul·la l’altra. Aquesta consulta no era un referèndum sobre la catalanitat de Catalunya Nord”, ha assenyalat Gautier Sabrià, delegat de Plataforma per la Llengua a Catalunya Nord.
L’entitat també posa el focus en el fet que més de la meitat dels participants (un 52,79%) van votar per una de les dues opcions que proposaven abandonar Pirineus Orientals. Així, tot i que la denominació actual és l’opció individual més votada, Pirineus Catalans i Pirineus Mediterranis van sumar més suports conjuntament.
Plataforma per la Llengua considera que aquesta dada és rellevant per interpretar el resultat, però també reclama prudència a l’hora d’extrapolar-lo al conjunt de la societat nord-catalana. Amb una participació d’aproximadament l’11% dels prop de 378.000 electors inscrits, l’entitat defensa que la consulta reflecteix la preferència dels qui hi van participar, però que no es pot convertir en un plebiscit sobre la identitat del conjunt del territori.
Crítiques a les condicions de la consulta
Plataforma per la Llengua també qüestiona les condicions en què s’ha organitzat la votació. Segons l’entitat, el canvi de nom no era una proposta sorgida poc abans de la consulta, sinó un compromís polític que la majoria del Consell Departamental havia assumit anys enrere.
La consulta va començar finalment el 22 de juny i es va tancar el 15 d’agost, després d’un ajornament provocat per problemes burocràtics amb el sistema d’identificació FranceConnect. Inicialment estava previst que comencés abans.
Plataforma per la Llengua considera que el departament es va limitar essencialment a organitzar la votació i informar sobre les modalitats de participació, però que no hi va haver una campanya política i pedagògica prou intensa per explicar els motius del possible canvi de nom.
“Si canviar el nom era un compromís polític, no n’hi havia prou amb posar tres paperetes damunt la taula i esperar el resultat. Un canvi d’aquesta magnitud s’ha d’explicar, argumentar i sotmetre a un debat públic prou ampli”, ha afirmat Sabrià.
La denominació Pirineus Orientals es remunta a la Revolució Francesa, quan es van substituir les denominacions de les antigues províncies per noms basats, principalment, en criteris geogràfics. L’opció Pirineus Catalans era l’única de les tres que incorporava explícitament una referència a la identitat catalana del territori.
Per a Plataforma per la Llengua, per tant, la victòria de Pirineus Orientals no tanca el debat sobre el reconeixement de la catalanitat de Catalunya Nord. L’entitat defensa que el nom administratiu del departament i la identitat dels seus habitants són qüestions relacionades, però no equivalents.
“La catalanitat de Catalunya Nord no depèn del resultat d’una consulta administrativa”, ha conclòs Sabrià, que ha assegurat que l’organització continuarà treballant perquè el català tingui una presència institucional visible en àmbits com la toponímia, els serveis públics i l’espai públic del territori.
