La Plataforma per la Llengua demana que el coneixement del català sigui un mèrit en l’assignació de places MIR

La Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions al projecte de reial decret que modifica les condicions del MIR, la residència sanitària especialitzada, impulsat pel Ministeri de Sanitat espanyol, i ha demanat que el coneixement de la llengua catalana sigui valorat com un mèrit en l’assignació de places als territoris de parla catalana, és a dir, al Principat, les Illes i el País Valencià.

Per a l’entitat, tenir en compte el català com a mèrit per ocupar places a Catalunya, les Illes i el País Valencià és un pas necessari per a fer palesa la necessitat de tenir professionals en l’àmbit sanitari que puguin expressar-se i entendre aquesta llengua a l’hora de comunicar-se amb els pacients. “La llengua és indissociable d’una bona atenció sanitària, com acrediten diferents estudis”, destaca l’entitat.

El català, una assignatura pendent de les residències MIR

A més, la Plataforma per la Llengua ha demanat que els residents que no tinguin coneixements del català rebin cursos de formació obligatòria dins la jornada laboral o formativa. Aquesta formació hauria d’estar orientada a l’aprenentatge del vocabulari, les expressions i les situacions comunicatives habituals de l’àmbit sanitari, amb un nivell inicial equivalent, aproximadament, a un A2 o al dels programes específics de comunicació sanitària dels serveis de salut. Les al·legacions presentades, de fet, fan extensives aquestes mesures a totes les llengües oficials de l’estat diferents de la castellana.

De fet, en aquesta línia, una de les al·legacions també proposa que l’adquisició de la competència comunicativa amb els pacients en la llengua pròpia del territori s’incorpori com un objectiu en si mateix durant el primer any del MIR.

La Plataforma per la Llengua recorda que, malgrat que el Departament de Salut hagi desplegat una sèrie d’accions per a millorar la capacitació lingüística dels sanitaris i garantir els drets lingüístics dels pacients, la llei encara s’incompleix en moltes ocasions, i que això afecta directament els usuaris catalanoparlants en el seu dia a dia i els deixa desprotegits davant les vulneracions dels seus drets, les quals sovint queden impunes.

Un estudi elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) mostrava el 2024 que el 69,1% dels metges col·legiats saben parlar català, que el 61,4% el saben escriure, que el 13% no l’entenen i que el 12,4% no el saben llegir.

Les queixes en l’àmbit sanitari continuen essent les més freqüents dins les relacionades amb l’administració pública. Durant el 2026, l’entitat ja ha atès 197 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana (117 a la pública i 80 a la privada). Durant el 2025 se’n van atendre un total de 354 (197 a la pública i 157 a la privada).

“Posar el focus en la llengua”

Més enllà de les residències MIR, la Plataforma per la Llengua fa temps que exigeix a la Generalitat de Catalunya que faci complir la llei i apliqui, si escau, el règim sancionador previst per a posar fi a les discriminacions lingüístiques en l’àmbit sanitari. L’entitat defensa que cal posar el focus en l’ús de la llengua i no només en el coneixement: “L’ús de la llengua no pot dependre de la bona voluntat dels metges, sinó que ha de ser un requisit de la correcta praxi sanitària”, subratllen. Per això proposen d’impulsar el català a la sanitat amb quatre mesures: sessions obligatòries d’assertivitat lingüística, exigència del B2 de català el primer any de contractació, acreditació del C1 el segon any i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics, amb l’obertura d’expedients i l’aplicació de sancions quan pertoqui.