Un bloc de gel de 113 km2 s’ha desprès de la plataforma de gel més gran de tot l’Àrtic, la glacera Nioghalvfjerdsfjorden, o 79N, que té vora de vuitanta quilòmetres de llarg i vint d’ample.

El fenomen està estretament vinculat al canvi climatic segons els investigadors del Servei Geologic Nacional de Dinamarca i Grenlàndia, ja que ha augmentat la temperatura uns tres graus d’ençà de 1980, amb rècords de temperatura els anys 2019 i 2020.

La glacera Nioghalvfjerdsfjorden ha perdut 160 km2 d’ençà del 1999, una superfície dues vegades la grandària de l’illa de Formentera, un fet que s’ha accelerat els últims dos anys. El desglaç de Grenlàndia ha comportat que el nivell del mar hagi augmentat 1,1 centímetres entre 1992 i 2018, i un estudi de la Universitat de Lincoln (Regne Unit) preveu que el desglaç pugui contribuir a l’augment del nivell de la mar de deu a dotze centímetres fins a l’any 2100.

Una glacera propera, la Zachariae, va veure desaparèixer la plataforma de gel el 2015 arran d’un procés de desintegració similar.

Los científicos dijeron que esta desintegración es una de las pruebas de los rápidos

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.