28.08.2026 - 22:04
|
Actualització: 28.08.2026 - 22:34
Pirineus Orientals, la denominació actual del departament de Catalunya Nord, s’ha imposat en la consulta ciutadana sobre un possible canvi de nom. L’opció de mantenir el nom vigent ha rebut el 47% dels vots, cinc punts més que no pas Pirineus Catalans, que n’ha obtingut el 42%. Pirineus Mediterranis ha quedat en tercera posició, amb l’11%.
El resultat manté, doncs, la denominació administrativa actual, però també mostra un suport considerable a l’única proposta que incorporava explícitament la identitat catalana del territori. En la consulta hi ha participat una mica més del 10% dels prop de 378.000 electors inscrits. La votació va començar el 22 de juny per correu i el primer de juliol per internet, mitjançant el sistema d’identificació FranceConnect, i es va tancar el 15 d’agost.
Un recompte amb més de deu hores de retard
El recompte havia de començar divendres a les 8.30, però no ha començat fins poc abans de les 19.00, amb més de deu hores de retard. Sis taules s’han encarregat d’obrir i de classificar les butlletes a la sala Guy Malé. El vice-president del Consell Departamental, Nicolas Garcia, ha atribuït l’endarreriment a les dificultats per a autenticar tots els vots. Abans que comencés el recompte en paper, Garcia ja havia avançat que Pirineus Orientals s’havia imposat per un marge molt estret en la votació telemàtica. Les butlletes enviades per correu no han estat suficients per a capgirar la tendència.
Amb la victòria de la denominació actual, el Consell Departamental no haurà d’obrir el procediment per a demanar-ne la modificació al govern francès. Si hagués guanyat una de les propostes de canvi, la institució hauria hagut d’aprovar una deliberació formal, trametre-la a París i sotmetre-la al control del Consell d’Estat francès abans d’una eventual aprovació per decret.
Una denominació nascuda durant la Revolució Francesa
El nom Pirineus Orientals va ser establert el 1790, durant la Revolució Francesa, quan l’estat va substituir les denominacions de moltes províncies històriques per noms basats en elements geogràfics. L’adjectiu “orientals” fa referència a la situació del departament a l’extrem oriental de la serralada pirinenca, però no conté cap referència a la identitat catalana.
La consulta permetia de conservar aquest nom o substituir-lo per Pirineus Catalans o Pirineus Mediterranis. Aquesta darrera proposta posava l’accent en la situació geogràfica del departament, entre la serralada i la mar, i en la projecció turística i econòmica del territori. Pirineus Catalans era l’única de les tres opcions que reconeixia explícitament la catalanitat. Hi han fet campanya a favor la Plataforma per la Llengua, la Bressola, Òmnium Cultural, el Casal del Conflent, Unitat Catalana i el club de rugbi Foyer Laïque de Vernet, entre més entitats.
També l’ha defensada la Crida dels 66, un col·lectiu transversal format per representants del món associatiu, càrrecs electes i ex-electes, artistes i empresaris nord-catalans. Entre els signants hi havia Pere Manzanares, Alà Baylac Ferrer, Hélène Legrais, Carles Sarrat i Nicolas Garcia.
Malgrat la derrota, el 42% obtingut converteix Pirineus Catalans en una alternativa amb un suport notable i deixa una diferència de tan sols cinc punts respecte de la denominació vigent.
Una consulta endarrerida i amb poca publicitat
El procés s’ha fet cinc anys després que Malherbe prometés d’impulsar un canvi de nom que reflectís més bé la identitat del territori. La qüestió va adquirir més importància després de la incorporació de Catalunya Nord a la regió administrativa d’Occitània, una denominació sense vinculació històrica amb bona part del departament.
La consulta s’havia de fer inicialment al maig, però va començar tres setmanes més tard que no era previst per problemes administratius relacionats amb FranceConnect. La campanya també ha estat marcada per una difusió institucional limitada, la coincidència amb les vacances d’estiu i els incendis que hi va haver al territori.
La polèmica per l’absència de “País Català”
El procés també ha estat marcat per l’exclusió de País Català, una denominació habitual en el moviment catalanista i present als rètols d’entrada de molts municipis. En una consulta no oficial organitzada el 2024 per France Bleu Roussillon, actualment Ici Roussillon, aquesta opció va obtenir el 56% dels més de 17.000 vots emesos. El Consell Departamental va decidir de no incloure-la perquè alguns informes jurídics advertien de les dificultats perquè fos acceptada pel Consell d’Estat francès. La institució va optar per sotmetre a votació denominacions que considerava jurídicament més viables.
El moviment Sí al País Català va qualificar aquesta decisió de censura i va organitzar una votació alternativa amb quatre opcions. La Plataforma per la Llengua i la Bressola també van admetre que País Català o Catalunya Nord serien denominacions més fidels a la història i la identitat del territori, però van demanar el vot per Pirineus Catalans perquè era l’única proposta oficial que reconeixia explícitament la catalanitat.
