‘Pingüins’: ens convé la compra d’un aparell d’aire condicionat portàtil?

  • Els ‘pingüins’ s’han popularitzat arreu d’Europa, però tenen uns quants inconvenients

VilaWeb
01.08.2026 - 21:40
Actualització: 02.08.2026 - 10:44

Amb les onades de calor que sofrim cada vegada amb més freqüència a l’estiu, refrigerar la casa esdevé una necessitat per a la gran majoria de les persones. Un fenomen que s’ha estès per bona part d’Europa. Són moltes les famílies que han arribat a la conclusió que han d’instal·lar un aparell d’aire condicionat a casa, que ja no poden ajornar-ho més. Tot i això, sigui pel preu dels aparells d’aire condicionat convencionals, pels casos on la normativa municipal en dificulta la instal·lació o perquè es visqui de lloguer i el propietari no s’avé a instal·lar-lo, són moltes les famílies que opten per un aparell d’aire condicionat portàtil, els coneguts com a ‘pingüins’, pel nom del primer model que una marca italiana va comercialitzar als anys vuitanta del segle passat. Fins i tot les xarxes socials van plenes de petits aparells ‘miraculosos’ que prometen de baixar la temperatura d’una estança en molt pocs minuts amb un consum elèctric molt més baix que un aparell d’aire condicionat tradicional. Tanmateix, aquesta mena d’aparells presenten molts inconvenients, fins i tot en alguns casos es tracta de fraus, i generalment és millor optar per la instal·lació d’un aparell d’aire condicionat tradicional, encara que resulti més car d’entrada. A la llarga ens acabarà sortint a compte i, sobretot, refrigerarà de debò el nostre habitatge. Tot seguit examinem la problemàtica dels aparells d’aire condicionat portàtils, que en alguns casos concrets poden resultar útils, i de com detectar-ne els fraus.

Els principis físics que cal tenir en compte

A l’hora de saber les limitacions dels aparells portàtils d’aire condicionat, quina mena de model ens pot convenir i quins són un frau directament, és necessari saber els principis sobre els quals es basa la refrigeració d’aire. En primer lloc, cal tenir en compte el principi físic de conservació de l’energia: l’energia no es crea ni es destrueix, solament es transforma d’una forma a una altra. Aplicat al cas de l’energia calorífica, la calor de les nostres cases, si volem refredar la massa d’aire de l’habitatge, la calor ha d’anar a algun lloc. No pot desaparèixer màgicament. Com veurem, alguns dels anuncis d’aparells petits ‘miraculosos’, en cas de ser veritat, implicarien la infracció d’aquest principi bàsic.

Un altre dels principis bàsics de la física que cal tenir en compte és el de la compressió de gasos: quan comprimim un gas, s’escalfa. I, quan es descomprimeix, es refreda. Si tenim en compte la llei de la conservació de l’energia, això vol dir que, si comprimim i descomprimim un gas, la temperatura final i inicial serà la mateixa. En comprimir-lo s’escalfarà en relació amb el començament, i en descomprimir-lo es refredarà tornant a la temperatura inicial. Així doncs, si el resultat final que volem obtenir és refredament, vol dir que haurem de refredar el gas en algun moment, extreure’n la calor i derivar-la a algun lloc.

En aquests dos principis es basa el funcionament d’una bomba de calor, que és el que empren els aparells d’aire condicionat o les neveres. D’entrada, el gas és a temperatura ambient, de manera que no el podem refredar. Però en comprimir-lo guanya temperatura, de manera que podem emprar la temperatura ambient per refredar-lo, perquè és més baixa que no pas la del gas escalfat. I aleshores, en descomprimir el gas, el refredarem, amb el resultat que la temperatura serà inferior a la inicial, perquè ha perdut energia (calor) en el pas anterior. Obtenint una temperatura final inferior a la temperatura ambient i, per tant, refrigeració.

A les xarxes socials sovint trobem anuncis de productes ‘miraculosos’ que prometen refredar estances senceres en molt pocs minuts amb un aparell petit i que són una ciberestafa.
A les xarxes socials sovint trobem anuncis de productes ‘miraculosos’ que prometen de refredar estances senceres en molt pocs minuts amb un aparell petit i que són una ciberestafa.

Finalment, hi ha un altre principi, que empren els vaporitzadors, per a baixar la temperatura d’una massa d’aire: canviar l’estat de la matèria comporta consumir o alliberar energia. És a dir, que l’aigua passi de líquid (gotes d’aigua) a gas (vapor d’aigua) consumeix energia (calor). I a l’inrevés, quan plou el pas de gas a líquid, allibera calor. Això vol dir que, quan evaporem aigua dins una habitació, aquest procés ‘roba’ calor d’aquest aire, refredant-lo. Tanmateix, l’efecte és molt baix, mínim en el cas d’aire que ja té molta humitat, com a les zones costaneres dels Països Catalans.

El frau dels aparells d’aire condicionat portàtils ‘miraculosos’

Per aquesta època de l’any, a les xarxes socials són comuns els anuncis de petits aparells d’aire condicionat, de la mida d’un pam, que prometen de baixar molts graus la temperatura d’una habitació en menys de cinc minuts a una fracció del cost (de compra i de consum d’electricitat) d’un aparell tradicional. Fins i tot els trobem a les botigues digitals més conegudes, la qual cosa fa que moltes persones hi confiïn i acabin comprant-los. Tanmateix, a les mateixes xarxes socials trobem influenciadors, experts i professionals que demostren que són un frau. El motiu és que infringeixen els principis bàsics que us hem explicat al començament.

Alguns d’aquests aparells certament produeixen fred. A la sortida, hi notarem aire fresc. Però això implica necessàriament que la calor extreta de l’aire hagi anat a algun lloc. No pot desaparèixer màgicament, com hem vist. L’aparell emet aire fred i necessàriament calor a la vegada, dins l’habitació. De manera que és impossible que refrigerin l’estança. És com si volguéssim refredar la cuina mantenint la porta oberta de la nevera: de dins sortiria fred, però la nevera per darrere emet calor. El resultat és un balanç zero. De fet, com que el motor produeix una mica de calor pel seu funcionament, el resultat final és producció de calor. Generalment, aquesta mena d’aparells compactes ‘miraculosos’ porten un petit dipòsit d’aigua, per a fer-la evaporar i proporcionar una sensació d’aire fresc.

Els ‘pingüins’ s’ha popularitzat molt enguany, però presenten molts problemes.
Els ‘pingüins’ s’han popularitzat molt enguany, però tenen molts inconvenients.

A la pràctica, aquesta mena d’aparells fan el mateix servei que un ventilador tradicional, però amb la diferència que són molt més cars. Pel preu que tenen i el resultat que donen, no és gens recomanable d’adquirir-los. En cap cas aconsegueixen el que prometen i molts anuncis es poden considerar ciberestafes.

Els ‘pingüins’ que cal evitar

Arribem als aparells dels quals se’n parla més aquests dies, els ‘pingüins’. Es tracta d’aparells d’aire condicionat portàtils que són de la mida d’una maleta grossa. Tenen un preu molt similar al d’un aire condicionat tradicional, però ens n’estalviem la instal·lació. A diferència dels models fraudulents anteriors, els ‘pingüins’ tenen els elements d’un aparell d’aire condicionat estàndard. Als tradicionals tenim una unitat exterior amb el compressor i una unitat interior que refreda l’aire. En canvi, els ‘pingüins’ estan conformats per una única unitat amb el compressor integrat. Això ja ens produeix un primer inconvenient que hem de tenir en compte: són aparells sorollosos, al voltant dels 60 decibels, cosa que ens impedirà molt segurament de dormir amb un ‘pingüí’ dins la mateixa habitació. No és l’únic inconvenient que tenen, i per això cal entendre el seu funcionament.

El compressor, com bé diu el nom, comprimeix un gas que, com hem vist, guanya temperatura. El ‘pingüí’ pren aire de l’habitació per refredar aquest gas escalfat per mitjà d’un serpentí, expulsant la calor per un tub flexible que haurem d’orientar a l’exterior. Ja que, si ho fem dins l’habitació, tindríem el mateix resultat que amb els aparells del començament i no aconseguiríem de refredar l’estança. Una vegada el gas comprimit s’ha refredat, es procedeix a descomprimir-lo, produint-se una temperatura més baixa que la inicial pel principi físic que us hem explicat anteriorment. Fred que s’empra per refredar un altre serpentí. L’aparell disposa d’un segon circuit que capta també aire de l’habitació i el fa passar per aquest serpentí refredat, expulsant-lo en aquest cas a la mateixa habitació, refrigerant-la.

Tanmateix, aquesta manera d’operar pot fer que en molts casos no obtinguem cap refredament significatiu de l’estança. En primer lloc, generalment cal obrir una finestra o una porta perquè el tub tregui l’aire calent a l’exterior. Però aleshores ens entrarà aire calent de l’exterior per aquesta obertura, anul·lant el refredament en bona part. Existeixen adaptadors que tapen l’escletxa de la finestra o la porta oberta, de manera que no entri aire. Tanmateix, no aïllen la calor de l’exterior com una bona finestra de doble vidre. Un altre aspecte a tenir en compte és que el tub que expulsa l’aire calent agafa una temperatura considerable, típicament entre 50 i 60 graus, actuant de facto com un radiador que escalfa l’habitació. Com més llarg sigui el tub, més superfície d’escalfament hi haurà.

Els aparells portàtils duen tubs per evacuar l’aire calent que requereixen que deixem finestres o portes obertes.
Els aparells portàtils duen tubs per a evacuar l’aire calent que requereixen que deixem finestres o portes obertes.

Però l’efecte negatiu principal dels models amb un únic tub és que, si expulsem aire de l’habitació a l’exterior, aquest aire ha de sortir d’algun lloc. En extreure’l, l’aparell produeix una pressió baixa dins l’estança i, per compensar-la, entrarà aire per qualsevol forat o escletxa de la casa, com ara la part inferior de les portes, els airejadors del gas a la cuina o les finestres i portes de més estances que tinguem obertes. Això fa que entri aire calent de l’exterior a l’estança contínuament, resultant com a molt en un refredament de la zona pròxima a la sortida de l’aire fred del ‘pingüí’. Això fa que aquesta mena de model d’aparell d’aire condicionat portàtil tampoc sigui recomanable si el que volem aconseguir és el refredament efectiu d’una estança sencera. El preu elevat dels ‘pingüins’, el consum elèctric, que pot arribar a superar el d’un aparell d’aire condicionat convencional, i el poc efecte de refredament obtingut el fan poc recomanable si volem obtenir un veritable confort tèrmic.

Els pingüins més recomanables

Si no tenim l’opció d’instal·lar un aparell d’aire condicionat tradicional amb una unitat exterior i una d’interior, encara podem optar per dues menes de pingüins que sí que ens poden resultar d’utilitat, tot i que obtindrem un pitjor rendiment que amb un de convencional. Es tracta dels que contenen dos tubs d’aire o, fins i tot, una unitat exterior també portàtil i que no requereix una instal·lació complexa.

En el cas dels de dos tubs, són com els d’un tub, però amb la diferència que en aquest cas el segon tub capta l’aire de l’exterior (i no de l’habitació) per a refredar el gas comprimit, de manera que no es produeix la pressió negativa dins l’estança. L’altre circuit, el que proporciona l’aire fred, funciona igual que en el cas d’un tub: capta l’aire de l’habitació i el passa per serpentí refredat, expulsant-lo un altre cop a l’estança. En aquest cas sí que obtindrem un refredament efectiu dins l’habitació, però amb les limitacions del cas anterior: l’aparell farà un soroll considerable a l’habitació, el tub d’aire calent serà un petit calefactor, i calen adaptadors a les finestres per a encabir els tubs. A més, convé que els tubs vagin a finestres separades, per a evitar que l’aire calent de sortida sigui captat indirectament pel tub que pren l’aire que ha de refredar el gas comprimit.

Els models portàtils més recomanables són els que disposen d’una unitat interior i d’una d’exterior que podem instal·lar a una finestra o balcó, i una d’interior per a l’estança (imatge: Midea).
Els models portàtils més recomanables són els que disposen d’una unitat d’exterior que podem instal·lar a una finestra o balcó, i d’una d’interior per a l’estança (imatge: Midea).

Finalment, hi ha models que són com un aparell d’aire condicionat convencional, però portàtils. En aquest cas disposen d’una unitat exterior amb el compressor que podem posar típicament penjant d’una finestra, a l’ampit o al terra d’una terrassa. La unitat va lligada a la unitat interior i disposa d’un petit tub que transmet la refrigeració i no pas aire. Funciona com els aparells instal·lables: el compressor exterior comprimeix l’aire i disposa d’un ventilador que refreda el gas amb l’aire exterior. El fred produït, en descomprimir el gas, passa a l’aparell interior, que fa passar l’aire de l’estança per un serpentí refredat, obtenint l’aire fred. El soroll del compressor queda a l’exterior de l’estança. Cal tenir en compte, però, que en cas de viure en un edifici de pisos, per seguretat no convé posar la unitat exterior a una finestra que tingui la caiguda sobre el carrer. Fins i tot pot estar prohibit per la normativa municipal.

No hem d’oblidar que en tots aquests models, l’aparell fa aigua per la condensació que es produeix en refredar l’aire, que haurem de buidar periòdicament. Juntament amb un cost que en alguns casos pot ser superior a un aparell convencional, i un consum elèctric que també pot ser superior, sempre que puguem hauríem d’optar per instal·lar a casa un aire condicionat convencional, perquè ens assegurarem el màxim confort tèrmic, la millor eficiència energètica i l’estalvi econòmic més gran. En els casos dels pisos de lloguer, cal mirar de negociar amb el propietari la instal·lació. Solament en el cas que ens sigui impossible, hauríem d’optar per les versions portàtils amb dos tubs o dues unitats.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor