ACN Barcelona.-Pilar Eyre (Barcelona, 1951) aboca la pròpia memòria familiar, la de la burgesia barcelonina de postguerra, a la novel·la, ‘Un perfecto caballero’ (Planeta), que publica en català Columna. L’obra descriu una Barcelona còmoda amb el règim franquista, a través de l’ex combatent nacional i incipient empresari del tèxtil, Mauricio Casasnovas, qui s’enamora de la dona d’un represaliat empresonat a la Model. Els noms i cognoms de la família d’Eyre hi apareixen, al costat dels personatges de ficció i d’altres de reals com Carles Sentís, Samaranch o la Xirgu. “Aquest és un llibre que portava dins meu”, diu, contenta d’haver reflectit una ciutat i una societat “que s’han tergiversat”. Una societat contradictòria, diu, on hi ha “les bases del que ara tenim”.

Pilar Eyre ha escrit la seva novel·la més trufada de memòries personals, fins al punt que el seu pare i els seus tiets hi apareixen, inserits com a secundaris, en la “gran història d’amor” que és ‘Un perfecte cavaller’ (Columna), la seva primera obra que es tradueix al català. Una “crònica social”, plena de noms i fets reals, però malgrat tot una obra de ficció on també “vola la imaginació”, ha volgut aclarir Eyre. És la Barcelona que va rebre Franco amb els braços oberts (i/o alçats), i al mateix temps, la d’una burgesia que fos o no addicta al règim va saber situar-se bé per prosperar. També la “d’aquells que van guanyar la guerra però van perdre la postguerra”, remarca l’escriptora per donar compte de la complexitat d’uns anys (dels 40 als 60) i “una part de la societat barcelonina” que, al seu parer, no sol estar representada als llibres. “S’ha volgut ocultar, però ha existit, és la Barcelona dels meus pares i la meva família, les històries que m’han explicat”, reclamava aquest dimarts l’escriptora.Mauricio Casasnovas, el protagonista, és un prototip d’empresari de l’època. En concret, d’un ex combatent franquista que en tornar a la ciutat hereta el negoci tèxtil familiar i busca prosperar en uns anys durs. Com molts, Casasnovas té la seva amant, a través del qual afloren algunes “contradiccions” de la societat de l’època. Ella és una obrera, esposa d’un antifranquista represaliat i que compleix condemna a la presó Model de Barcelona. La finalista del Premi Planeta 2014 (‘Mi color favorito es verte’), descriu uns anys concrets d’una Barcelona franquista on apareixen indrets com el Reial Club de Polo o el Círculo Ecuestre (on s’ha presentat avui el llibre) i, també, la Diagonal en el dia de l’entrada de les tropes franquistes. L’escriptora hi fa aparèixer el seu pare i alguns germans (dos dels quals després s’allistarien a la Division Azul i moririen a Rússia). “Jo no me n’avergonyeixo, ho explico: els meu pare i els seus germans eren de dretes, falangistes, i no es van enriquir perquè eren honrats. I sé que aquí també hi ha el que soc i el que som tots”, ha reivindicat l’autora. De fet, Eyre insisteix que “les contradiccions” de la Catalunya actual tenen a veure amb un fals relat de la Catalunya antifranquista. “El què m’astora és que hi hagi gent tan ingènua que pensi que Franco es va mantenir 40 anys al poder amb tots els catalans en contra… No hem de negar allò, nosaltres en som el producte. La societat contradictòria actual també ve d’allò”. “Per això penso que aquest llibre és necessari”, ha sostingut.Abundant en les raons del seu nou llibre, Eyre ha manifestat que creu haver assolit la maduresa literària per afrontar aquesta obra, i també “l’equidistància suficient per parlar d’uns i altres”. L’escriptora no amagava avui els seus temors sobre com acollirà l’obra la seva família, protagonista directa i indirecta de la novel·la.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb