Pia Prat Jorba: ‘No voler alarmar la població ha estat un error’

  • Entrevista a la directora de la Veu de l'Anoia, periodista que viu el tancament de la conca d'Òdena des de dins

VilaWeb
Pia Prat Jorba, en una imatge d'arxiu, viu el tancament d'Igualada des de fa 11 dies (fotografia: P. J.).
Andreu Barnils
23.03.2020 - 21:50
Actualització: 24.03.2020 - 00:26

Pia Prat Jorba és la directora general de la Veu de l’Anoia, el periòdic d’Igualada que informa de fa trenta-set anys des d’Igualada. I que ara informa des de dins d’un dels focus de la Covid-19. Jorba dirigeix una empresa privada, local, amb set treballadors, i a la vegada fa onze dies que és confinada. Explica des de casa, en aquesta entrevista, sobre el tancament a la conca d’Òdena, les tensions informatives d’aquests dies, i com encaren els dies vinents.

Podríeu descriure el vostre confinament?
—El confinament és dur. A casa visc amb els meus dos fills i la meva parella, ja fa onze dies que som tancats. Només en surto algun dia per fer les compres bàsiques i em passo el dia agafada al telèfon, fent Skype i escrivint a l’ordinador. No és fàcil de treballar des de casa en una feina que requereix ser molt al carrer. Al diari hem tingut gent en quarantena i gent que és a casa i es trobava malament, però sense saber si estava infectat o no. Les autoritats fan tant com poden, però estan desbordats. No es poden fer tots els tests que calen, ni hi ha prou material de prevenció… La nostra feina és informar. Mirem d’explicar què passa.

Heu parlat directament amb metges o infermeres de l’hospital d’Igualada?
—Parlem amb metges i infermeres. I amb pacients, zeladors, personal de neteja i subministraments. La situació allà ha passat moments molt crítics. Molt personal mèdic confinat i el que es mantenia al peu del canó, totalment desbordat. Falta de material, manca de personal, retard en l’arribada de l’ajut. Ara malalts derivats a l’Hospital General de Catalunya i a més hospitals perquè hi ha gent que pateix del cor, que fa quimioteràpia i pateixen accidents. Una situació estressant que fa valorar molt la feina que es fa.

Control a Igualada pel coronavirus.

Igualada tancada. Madrid, no.
—A vegades es fa difícil d’entendre que a Igualada estiguem així i algunes altres poblacions, no tan sols Madrid, amb percentatges d’infectats i morts per habitant, superiors al nostre i tot, estiguin sense confinar. Però creiem que la mesura del confinament és la correcta. Si no es fa en uns altres indrets potser és per manca de mitjans o per algunes altres raons, que són en la responsabilitat i la consciència de qui les ha de prendre. Però hi ha una evidència. Aquesta és una epidèmia amb contagi molt fàcil. Només cal llegir alguns dels molts treballs estadístics que s’han publicat fins ara, o llegir sobre el pic de la corba i l’aplanament. Però és inqüestionable que si es detura el contagi s’acaba l’epidèmia. El problema només és el cost de tot això i pensar que la vida ha de continuar i no tot és aturar el contagi.

Què és el grup Malla, acabat de crear?
—El grup Malla és una iniciativa local (amb disseny d’Igualada i TIC locals) per mirar de coordinar i aprofitar totes les impressores 3D en la fabricació de respiradors.

Pel que sabeu, s’han rebut respiradors 3D de Barcelona avui?
—Aquest matí ja s’esperava que n’arribés alguna tramesa.

S’han rebut les màscares, ja, a l’hospital?
—Podem dir amb certesa que no hi ha prou material. Quan l’alcalde de la ciutat va denunciar que eren retingudes a Madrid, alguns van queixar-se de deslleialtat institucional i van veure-hi política. Però ara no hi ha campanya i cal resoldre els problemes. Les valoracions ja es faran després, quan tinguem més dades a les mans.

Com a periodista, a quina pregunta encara no heu trobat resposta, del cas d’Igualada?
—Molta gent no pot anar o venir a treballar. Molts autònoms es troben afectats. Ningú no explica què han de fer. Es parla de mesures i actuacions, però quan és l’hora de posar fil a l’agulla s’hi veu el desconcert i la nebulosa.

La setmana passada el Departament de Salut va informar de l’origen del brot d’Igualada. Van dir que havia estat en un dinar familiar de vuitanta persones. Hores després rectificava. La Veu va ser un dels diaris que va donar una altra versió dels fets.
—No cal voler donar una sensació de control quan la realitat ens supera per tants llocs. Nosaltres no hi som per a propagar rumors. Nosaltres vam publicar la rèplica de la infermera a qui s’havia identificat com el número zero de la situació a l’hospital. Ella va dir que no havia anat al dinar. La consellera de Sanitat és igualadina, bona amiga i bona persona, però vam publicar allò que sabíem, sabent que no li agradaria gens. Tots treballem fent la nostra feina tan bé com podem. En aquests moments de trasbals, més que mai, tots hem d’intentar-ho. Ha estat una situació poc encertada. Igualada és una ciutat molt activa i molta gent ha viatjat a llocs on ja hi havia gent infectada, sense saber-ho, que feia vida normal. Això va començar a Wuhan, a la Xina. Aquí ens deien que era una grip normal, que només afectava la gent gran o que tenia antecedents delicats. No voler ‘alarmar’ la població ha estat un error. Les mesures s’han pres generalment tard. No únicament a Igualada. Mireu què passa ara als Estats Units i a la resta d’Europa. Ningú no estava preparat per a això. És una situació que desborda a tothom. Per molt que diguem uns i altres, les fronteres han esdevingut barreres per al trànsit de les persones, però no pel virus, que les travessa sense menester cap passaport.

Teniu data per a acabar el confinament del focus?
—A Igualada hi ha la consciència que no estem pitjor que en uns altres indrets. Però es va confinar i ara les condicions no han millorat per a aixecar aquest confinament. En realitat podríem dir que estem més protegits que la resta. No som uns empestats, però vivim, gaudim o patim una protecció suplementària. La pregunta ens l’hauríem de fer d’una manera diferent. N’hi ha prou amb la manera com es mira de controlar la pandèmia a escala mundial? Recordem que va començar a la Xina, però ara ja és a tot el món. No podrem sortir més de l’entorn on som? Només és un problema sanitari i econòmic? Com serà la societat de demà? El confinament no deixa de ser una anècdota. És punyent i desagradable, però no serà la porta de més situacions per a les quals ni tan sols ens fem les preguntes adients?

A Igualada hi ha hagut trenta-dos morts. Com es fan els enterraments?
—A Igualada els enterraments es fan sense que la família pugui acomiadar-se. En això estem pitjor que en uns altres indrets, on encara es pot fer una cerimònia, per més que sigui diferent de com es feia abans. Nosaltres vam fer una entrevista al responsable de la funerària perquè expliqués com fan aquest últim servei als qui moren. Ara que tenim limitacions per a poder fer arribar l’edició en paper, ens hem abocat a uns altres formats, aprofitant les tecnologies adients.

Noteu l’efecte del confinament, és a dir, les coses milloren en nombre casos?
—De moment, no us ho puc dir. Diuen que aquesta setmana serà el punt més alt… Tant de bo millori. Vull pensar que sí.

Què fareu al diari aquests dies vinents?
—Continuarem explicant què passa, per difícil que sigui la situació. Com deia Joan Maragall, a Elogi de viure, i us ho llegiré: ‘Esforça’t en el teu quefer,/ com si de cada detall que penses,/ de cada paraula que dius,/ de cada peça que poses,/ de cada cop de martell que dónes,/ en depengués la salvació de la humanitat./ Perquè en depèn, creu-me.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any