Divendres, l’anunci de la farmacèutica Pfizer que reduiria el ritme de producció de vaccins a Europa va inquietar ciutadans i governs. El primer país d’alçar la veu va ser Noruega, que va denunciar que l’empresa els havia comunicat que no compliria el volum del pròxim lliurament previst, de 43.875 dosis, sinó que els en faria arribar 36.075. I el segon va ser Lituània, que va criticar que s’havia assabentat de sobte que no rebria la meitat dels vaccins promesos per Pfizer. A partir de llavors, com una taca d’oli: la notícia va arribar a la Comissió Europea, que la va confirmar a tots els estats. “Amb poca antelació”, va criticar el Ministeri de Salut alemany.

L’explicació oficial de l’empresa és que redueixen el ritme de producció tan sols temporalment per fer una colla de canvis en el sistema de producció a la planta europea, a la ciutat flamenca de Puurs. Els canvis, segons que asseguren a Pfizer, han de permetre de fabricar 2.000 milions de dosis l’any, en lloc de 1.300 milions, que és la xifra actual. Segons la portaveu de la farmacèutica a Dinamarca, la qüestió és que aquesta “adaptació de les instal·lacions i els processos […] requereix noves proves de qualitat i permisos per part de les autoritats“. La previsió de Pfizer és que les reformes faran que els estats europeus disposin de menys dosis fins a mitjan febrer, però que durant el mes de març l’augment de la velocitat de la producció permetrà de compensar-ho.

Pfizer també addueix que l’Agència Europea del Medicament va aprovar divendres mateix que de cada vial del vaccí se’n poden extreure sis dosis de 0,3 ml, i no pas cinc, com havia previst l’empresa de bon començament, si es fan servir determinades xeringues que permeten d’aprofitar més líquid. Abans que l’aprovessin les autoritats europees, aquesta pràctica ja es duia a terme al Regne Unit i als Estats Units. El Ministeri de Salut alemany mateix ha dit que això feia possible un augment fins a un 20% de les dosis disponibles, i Pfizer diu que aquest augment també contribueix a esmorteir els efectes del retard originat per les reformes a Puurs.

Paral·lelament, l’empresa BioNTech, sòcia de Pfizer en el desenvolupament i la producció del vaccí, ha anunciat que establirà una nova fàbrica a la ciutat alemanya de Marburg i que això pot facilitar la producció de 750 milions de dosis més cada any.

Pressions dels estats a la presidenta Von der Leyen 

Així i tot, les justificacions de Pfizer no acaben de satisfer els estats europeus: molts critiquen que la decisió es va prendre sense avisar i té efectes negatius sobre els plans estratègics de vaccinació, que cada país havia establert tenint en compte la previsió que els havia permès la farmacèutica. Ara, diuen, s’hauran d’alentir. Noruega, per exemple, ha hagut de posar en circulació dosis que reservava per si hi havia cap entrebanc d’urgència. I, com Lituània, Bèlgica també diu que s’ha quedat sense la meitat de les dosis previstes per a aquest mes. Tot i que Pfizer té una altra fàbrica als Estats Units, país que no resultarà afectat pels canvis, els retrets han arribat fins i tot des del Canadà, que havia fet comandes a la planta europea.

El govern alemany va dir que lamentava la decisió de Pfizer i va exigir a la Comissió Europea que demanés “claredat i certeses” a l’empresa sobre els lliuraments previstos. I Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Lituània, Letònia i Estònia van signar un comunicat conjunt perquè la Comissió intervingués en el cas. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va respondre més tard que havia parlat amb el cap de la farmacèutica, Albert Bourla, i que Bourla li havia assegurat que s’implicaria personalment en els canvis perquè els lliuraments arribessin a temps “tan aviat com fos possible”. “M’ha tornat a confirmar que les dosis previstes per al primer trimestre seran lliurades durant el primer trimestre”, va dir von der Leyen.

La Comissió també ha recordat als estats més inquiets per la decisió de Pfizer que la Unió Europea ha comprat 405 milions de dosis del vaccí de l’alemanya CureVac, 400 milions de dosis del d’Oxford i AstraZeneca, 400 milions de dosis del de Johnson & Johnson, 300 milions a Sanofi-GSK i 160 a Moderna, l’únic vaccí de tots els anteriors que ja ha rebut l’aval de l’Agència Europea del Medicament i que s’ha començat a administrar en territori europeu.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.