La perversió del públic infantil

He de començar amb una escena. 

Una família en una llibreria. Poseu-hi els membres que vulgueu però que hi hagi criatures. I que les criatures estiguin mirant llibres i de cop i volta com a mínim una d’elles demani un llibre:

—Tutor/a legal, me’l compres?

La persona adulta de referència es mira el llibre, potser se’n llegeix la contra, podem fins i tot imaginar que el fulleja, en mira el preu i pot ser que digui:

a) Sí, i tant —i l’afegeix a la pila de llibres que compraran aquell dia a la llibreria. 

b) Sí, i tant —i deixa al seu lloc el llibre que es volia comprar perquè prefereix comprar-ne un per a la criatura. 

c) Sí, i tant —i ni se l’ha mirat, però per diners no serà, si les criatures demanen llibres, la resposta sempre serà sí, sigui quin sigui el llibre. 

d) Sí, però avui no —per motius econòmics.

e) Sí, però avui no —perquè tenen pressa.

f) Sí, però avui no —perquè encara té molts llibres pendents de llegir, la criatura. 

g) Un altre dia —i és veritat.

h) Un altre dia —i és mentida.

i) Un altre dia —i la criatura sap que tant pot ser veritat com mentida.

j) Vols dir que no pots mirar una mica més? —perquè vol comprar-li un llibre però no un de tan car.

k) Vols dir que no pots mirar una mica més? —perquè vol comprar-li un llibre però no un de tan comercial/literari/gros/petit/etc. 

l) Vols dir que no pots mirar una mica més? —perquè no té intenció de comprar cap llibre, només estan passant l’estona a la llibreria perquè s’hi està fresc. 

m) No —pels diners.

n) No —perquè la lectura no és prioritària per a aquesta família i si són a la llibreria és perquè al carrer fa molta calor. 

o) No —perquè el llibre no li sembla adequat i després, discretament, fora de la llibreria, ho explicarà a la criatura. 

p) No, però mira aquest d’aquí. No t’agrada més? 

Podria seguir fins a la zeta i després encetar de nou tot l’abecedari, però diria que ja he donat prou context. Aquesta és, penso, la perversió del públic infantil: no són ells qui decideixen la tria, la compra, del llibre. Molts dels llibres que els adults compren a les seves criatures properes (fills, nebots, néts, fills d’amics…) són regals, és a dir, l’infant no entra tot sol a la llibreria, no hi pot dir la seva, no pot intervenir en la tria. 

Us imagineu que el 80% dels llibres que tinguéssiu a casa us els hagués triat algú altre? O que us voleu comprar un llibre i us diuen que no, que aquell no, que ja us en trien un que s’ajusti més a vosaltres? Però… us imagineu un món on les criatures poguessin llegir qualsevol llibre que trobessin en qualsevol llibreria? Crec que la clau està en aquesta segona pregunta, i no és que ara pateixi un brot utòpic, però si entre el llibre i el lector “petit” hi ha mediadors no és solament perquè els infants no poden tenir targeta de crèdit, és perquè el món del llibre també és un negoci, i des que es va “inventar” la literatura expressament adreçada a criatures i joves, va aparèixer també la manera d’adulterar l’accés, el primer accés!, a la literatura. 

Hi ha qui juga amb els intermediaris i jura i perjura que els llibres que publica no solament eduquen sinó que a més “treballen” coses. Hi ha qui decideix adreçar-se directament als infants i els segresta l’enteniment amb productes que generen “addicció” per repetició, les sagues infinites que es fan amb guió-plantilla, per exemple. 

Per això, per tot això, apareix la figura del prescriptor o del mediador, per ajudar a destriar el gra de la palla a adults i infants quan entren en una llibreria, i per acostar als lectors i lectores petits les joies que sovint es publiquen per a ells i elles però que no sempre són fàcils de trobar. 

Seria perfecte que els nens i nenes poguessin decidir per si sols quins llibres s’enduen, però a banda de les limitacions pròpies de cada entorn familiar, i no em refereixo només a les econòmiques, hi ha també una sobreproducció que fa que calguin professionals compromesos amb les tries que es fan des de llibreries, biblioteques i, és clar, centres escolars. 

Com en el cas de la literatura adulta, si ens fixem en els llibres més venuts tindrem una radiografia del mercat de la literatura infantil i juvenil i, tret de comptades excepcions, els deu primers títols de la llista seran els més ben “col·locats” a llibreries, ben segurament gràcies a la perversió que us deia. 

Passa en més entorns, en tots els que tenen a veure amb infància i cultura, i si ens prenem seriosament que educa la tribu –jo sí que sóc d’aquest parer–, faríem bé de fer tots plegats, cadascú en la seva mesura, de prescriptors, de mediadors, de filtres humans sense interessos afegits perquè la bona literatura (i la bona cultura) arribi a les mans més petites, perquè la porta d’entrada sigui enormement rica i prometedora, àmplia i lluminosa, plena de promeses i reptes.