Pertur: mig segle a la recerca d’algun rastre

El van veure per darrera vegada a Sant Joan Lohitzune (Lapurdi). Després de passar la nit a l’apartament on vivia, va sortir de casa a les nou del matí. Se suposa que a les deu havia de ser en una cafeteria anomenada Consolation, però no hi va arribar mai. Era el 23 de juliol de 1976. Aquell matí, Eduardo Moreno Bergaretxe, Pertur, es va dirigir amb cotxe cap a Hendaia, juntament amb Francisco Mujika Garmendia, Pakito, i Miguel Ángel Apalategi, Apala, membres de la mateixa organització. El van deixar a Biriatu, en una cruïlla propera a la frontera. D’ençà d’aleshores, no se n’ha sabut res més. Han passat cinquanta anys de la seva desaparició i encara en cerquen algun rastre.

Pertur va ser el primer militant basc que va desaparèixer sense que se’n tornés a saber res. Després, també van fer desaparèixer Jose Miguel Etxeberria, Naparra, i Jean-Louis Larre, Popo. Etxeberria, membre dels Escamots Autònoms Anticapitalistes, va desaparèixer el 1980; Larre, de l’organització Iparretarrak, el 1983. Pertur, nascut a Sant Sebastià el 13 d’octubre de 1950, va destacar de ben jove per la seva activitat intel·lectual, no tan sols en l’àmbit polític, sinó també lligada a la cultura i, més concretament, a la música. Aquest impuls el va portar a integrar-se a ETA durant els darrers anys del franquisme, i una de les seves tasques més destacades va ser la formació política dels nous militants.

En un moment difícil per a l’organització, en plena reorganització ocasionada pel Procés de Burgos, va haver de passar a la clandestinitat, i el 1972 es va exiliar a Sant Joan Lohitzune. De fet, en un tiroteig que alguns membres del front cultural de l’organització van tenir amb la Guàrdia Civil a Urdazubi, la policia va matar Jonan Aranguren, Iharra, en l’agenda del qual també hi havia les dades de Pertur. Havia estat ell qui havia portat Iharra amb cotxe de Sant Sebastià a Urdazubi. Però, quan la policia es va presentar a casa seva, ell ja havia passat la frontera.

Així, va viure com a refugiat a Iparralde fins que va desaparèixer el 1976. Ell hi era quan ETA va viure l’escissió més important de la seva història: la que va enfrontar els milis i els polimilis. Pertur es va alinear amb aquests darrers, que defensaven una estructura político-militar de l’organització, i optaven per una “guerra de desgast”. El debat sobre quina direcció havia de tenir aquell moviment va causar més endavant un conflicte intern dins ETA-PM. I en aquell debat, l’aportació política de Pertur va ser fonamental.

Aleshores ja s’havia convertit en un dels principals ideòlegs de l’organització i, després de la detenció d’alguns dirigents, va passar a ocupar un lloc destacat en la direcció. De fet, va ser ell qui, amb Xabier Garaialde, Erreka, i alguns membres més, es va encarregar de redactar la ponència Otsagabia, que es va debatre en la VII Assemblea. Aquell document preveia una divisió dins l’organització, tot separant el treball polític del militar. El primer l’assumiria un partit patriòtic i revolucionari i, encara que preveia que l’organització armada tingués una estructura autònoma, seria el partit qui dirigiria l’orientació del procés revolucionari establert. Així, la lluita armada tindria un “rol de força dissuasiva”, per a”garantir les conquestes de la ciutadania”. Contràriament al que s’ha publicat en alguns treballs, no feia cap crida a abandonar la lluita armada.

Una àmplia majoria de l’organització va donar suport a Otsagabia, un cop Pertur ja havia desaparegut. I, en conseqüència, el 1977 van fundar el Partit per a la Revolució Basca (EIA), el partit cridat a assumir aquell rol. Més endavant, EIA es va integrar en la coalició Euskadiko Ezkerra (EE); i el 1982, quan EE es va convertir en partit, EIA va desaparèixer.

L’espectre de la guerra bruta

Quant a Pertur, s’han exposat unes quantes hipòtesis per a explicar la seva desaparició, però n’hi ha dues de principals. L’una és que el van segrestar i matar membres del grup Bereziak d’ETA-PM. L’altra, que el van matar per ordre dels serveis secrets espanyols, amb l’ajuda de membres de l’extrema dreta espanyola, de policies o de neofeixistes italians. Ara com ara, però, “no hi ha dades per a poder dir que l’una o l’altra és més versemblant”.

Ho diu l’informe d’investigació que la Càtedra de Drets Humans i Poders Públics de la Universitat del País Basc va elaborar el 2017 a petició del govern basc. L’informe no es decanta per cap de les dues hipòtesis; només recull les dades que s’han fet públiques fins ara sobre el cas i les completa amb el context. I és que alguns fets ocorreguts abans i després de la desaparició de Pertur tenen relació amb totes dues hipòtesis; de fet, que el 1976 fos un any convuls dificulta encara més la tasca d’esbrinar la veritat.

D’una banda, es van multiplicar notablement els atacs contra els militants refugiats a Iparralde, tant de les forces parapolicials com dels grups d’extrema dreta, amb l’ajuda dels serveis policials espanyols. Dos mesos abans de la desaparició de Pertur, per exemple, va desaparèixer Jose Bernardo Bidaola, Txirrita, membre d’ETA-PM, entre Sara (Lapurdi) i Etxalar (Navarra). El seu cos va ser trobat uns dies després en un rierol del bosc de Sara.

Els mesos previs a la seva desaparició, alguns grups d’extrema dreta espanyola també van amenaçar Pertur. Van atacar la casa dels seus pares a Irun, i la policia va tenir la seva mare detinguda durant tres dies. Era la primera envestida de la guerra bruta, i als diaris espanyols s’oferien atacs contra membres d’ETA en canvi de diners.

Poc després de la desaparició de Pertur, els grups ATE i Triple A van reivindicar la responsabilitat del segrest. Ho van comunicar a les agències de notícies espanyoles mitjançant una trucada telefònica, segons que recull l’informe de la Universitat del País Basc. Uns dies més tard, el Batallón Vasco Español va comunicar al diari El Correo, per mitjà d’una nota, que el dirigent d’ETA-PM era mort. Els diaris també van recollir el rumor de la voluntat d’intercanviar-lo per dos policies espanyols que havien desaparegut.

També, després d’un treball d’investigació, el periodista Xavier Vinader va publicar que membres d’un grup d’extrema dreta que actuava al País Basc havien confessat a un ex-policia infiltrat que havien segrestat i matat Pertur i que l’havien soterrat en un cementiri “del sud de França”.

Tenint en compte algunes d’aquestes proves i unes quantes entrevistes, una investigació de l’Observatori de Drets Humans del País Basc ha conclòs recentment que va ser “una operació planificada vinculada a estructures d’estat”.

El conflicte intern

Però no hi ha cap confirmació oficial, i també continua sobre la taula la hipòtesi que atribueix la desaparició als berezi d’ETA-PM. Va ser la família de Pertur qui la va impulsar, segons l’informe de la càtedra UNESCO. En una conferència de premsa feta un any i mig després de la desaparició, va assenyalar el grup Bereziak com a principal sospitós, tot esmentant que hi havia desacords interns dins l’organització. Els berezi eren membres de la branca militar de l’organització, els qui defensaven que fos militar, i el conflicte entre ells i el grup de Pertur va augmentar, per exemple, quan van segrestar i matar l’empresari Ángel Berazadi Uribe, el març-abril del 1976. Berazadi va ser el primer empresari que ETA va matar, i el primer mort entre els segrestats d’ETA.

Aquell fet va tenir un gran impacte en la societat basca, però també dins ETA-PM. Arribats a aquest punt, Pertur, juntament amb més dirigents de l’organització, va demanar que es fes una conferència de dirigents, l’anomenada Biltzar Ttipia, per a aclarir què havia passat i analitzar tota la trajectòria de l’organització. Però dos dies abans que comencés la reunió, alguns companys de militància el van segrestar. L’acusaven d’indisciplina i de “fuita d’informació”. Volien impedir que participés en la reunió, però finalment el van alliberar, a petició de la majoria.

Segons l’informe, després d’aquella trobada, la nova direcció d’ETA-PM va recomanar a Pertur que canviés de domicili, per evitar “possibles represàlies” dels berezi. D’aquella època també és la carta que Pertur va enviar a la seva companya, Lurdes Auzmendi, per a criticar l’actitud dels berezi: els atribuïa la voluntat “d’eliminar els adversaris”.

Sigui com sigui, cinquanta anys després, continua sense haver-hi rastre del seu cos, tot i els nombrosos esforços que s’han fet per aclarir què va passar. La família de Pertur també va presentar una denúncia el 2008 a l’Audiència Nacional espanyola, però el jutge la va arxivar quatre anys després dient que no es podia aclarir què li havia passat.