Serà el quinzè president de la història del Parlament de Catalunya i, de tots, el més jove que ha pres possessió de la segona institució del país. De Roger Torrent i Ramió (Sarrià de Ter, 1979), si sorprèn res després de saber-se que ERC proposaria el seu nom, és la seva joventut. Té només trenta-vuit anys –només, si ho comparem amb les edats dels seus precedents–, però ja és un veterà de la política, sobretot la municipal.

Torrent va començar a militar el 1998, a dinou anys, a les Joventuts d’Esquerra Republicana, el planter polític d’ERC. Dos anys més tard ja va fer el salt al primer equip. Els que el coneixen diuen que és un home rigorós i amb vocació política, una passió que va consolidar amb la formació a la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB. El 2007 va ser escollit batlle de Sarrià de Ter. Només tenia vint-i-vuit anys. Aquells comicis els va guanyar amb el 36% dels vots. El 2011 i el 2015 els va tornar a guanyar, però aclaparadorament, amb el 70% dels vots i nou regidors.

El component municipalista, de proximitat i la vocació de servei d’aquest pare de dues nenes són alguns dels atributs que més repeteixen els companys de partit. Isaac Peraire, batlle també d’ERC a Prats de Lluçanès, en remarca el caràcter: ‘És un home amb molt de seny, molt de rigor i recte. No perd mai les formes.’ Tant, que de vegades els companys de partit li demanen que sigui més informal.

Aquestes paraules, també les subscriu Marc Puigtió, batlle de Sant Julià de Ramis, un dels municipis que limita amb Sarrià de Ter: ‘El conec des de fa quatre anys. Quan vaig entrar a la batllia, el vaig agafar de referent perquè és molt proper al poble, es preocupa per les petites coses, i això l’ha fet triomfar en el món municipal.’

Perfeccionista i bon comunicador
Puigtió celebra que ERC s’hagi decantat per un perfil tan jove, fet que no va renyit amb el posat seriós i pulcre. ‘Quan treballes amb ell, tot s’ha de fer perfecte. I quan comunica, també. Mesura molt bé què diu, com ho diu i quan ho diu. Calcula molt bé les paraules’, afegeix Puigtió. Aquests atributs li faran servei al capdavant de la presidència del parlament, però també haurà de deixar-se aconsellar, cosa que els qui el coneixen bé diuen que a vegades li costa.

Tot i que el 2012 ja va ser diputat, ha estat en l’última legislatura que el seu protagonisme s’ha disparat. Sobretot perquè va assumir el paper de portaveu adjunt de Junts pel Sí i va poder demostrar les seves habilitats discursives, amb maneres sempre pausades i sense estridències. Al costat de Turull i Corominas, ha bregat en les reunions de la junta de portaveus en el darrer tram de la legislatura i també ha tingut força presència als mitjans pel fet d’haver format part de la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya.

‘Farem República sense demanar permís’, deia no fa gaire en unes declaracions a la cadena Ser. Segurament seran molts –mitjans i polítics– que regiraran les seves xarxes socials i les hemeroteques per a cercar-ne frases lapidàries i desacreditar-lo com a nou president del parlament. L’envit que té al davant no és senzill. Li toca de substituir Carme Forcadell, que va renunciar a repetir a la presidència per a poder centrar-se en els fronts judicials que l’assetgen. Observant aquest precedent, la valentia és un altre dels qualificatius que assignen a Torrent.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]