Pere López (PS): “A Andorra, hi falten metges a causa del cost de l’habitatge”

  • Entrevista al candidat del Partit Socialdemòcrata a les eleccions andorranes de diumenge

VilaWeb
Pere López, en una imatge d'arxiu (Foto: PS)
Andreu Barnils
28.03.2023 - 21:50
Actualització: 31.03.2023 - 21:24

Pere López (1971) és el candidat del Partit Socialdemòcrata (PS), partit que es presenta aliat amb Progressistes SDP a les eleccions andorranes de diumenge, que seran decisives. Aquest economista, pare de dues filles, afeccionat a l’esquí de muntanya, és el primer candidat que VilaWeb entrevista en una sèrie que durarà fins divendres. López es presenta com el gran opositor a Demòcrates per Andorra (DA), que ja fa dotze anys que són al govern i que apareixen com a favorits a les enquestes. Pere López subratlla la política d’habitatge com la seva gran aposta en un país on trobar pis és tot un problema, i deixa clar que l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea que es negocia ara, i que marcarà el futur del país, no li agrada, fins al punt que faria fora els negociadors andorrans actuals. Sobre l’avortament, defensa que es despenalitzi, però que mentrestant no es practiqui dins el territori andorrà, sinó fora, i pagat amb diners públics.

Us presenteu com la gran alternativa al partit de govern, Demòcrates d’Andorra. Quina és la gran diferència amb ells?
—Bàsicament, la manera com entenem el mercat de l’habitatge. Ells l’entenen com un mercat únic i han optat per una fórmula que ha estat un fracàs: han liberalitzat l’oferta. El seu model ha consistit en més oferta, més facilitats per a la inversió privada, i ens trobem més grues que mai a la història del nostre país. I, en canvi, els ciutadans no tenen habitatge. Entenem clarament que el mercat de l’habitatge necessita fragmentació, i polítiques diferenciades per a cada col·lectiu (joves, gent gran, famílies monoparentals, etc.). Avui en dia l’habitatge a Andorra té una dimensió molt particular: no és un problema social i prou, sinó de magnituds econòmiques molt grans. És un encariment dels costos empresarials, costa trobar mà d’obra, a Andorra falten metges a causa del cost de l’habitatge, i les rendes més baixes dediquen el 70% de l’ingrés a pagar el lloguer.

La compra d’habitatge per part dels estrangers la limitaria?
—La limitaria a un immoble. Màxim un immoble, la fórmula del 2008, que entenem que és l’adequada. Permet, a banda de l’actuació pública, que el mercat de l’habitatge com a producte d’inversió funcioni. També volem limitació a l’habitatge de residències secundàries al país.

Topall del lloguer: a favor o en contra?
—En habitatge ha d’haver-hi un mercat de preu regulat, i un mercat lliure. El de preu regulat ha de donar solució a àmplies capes de la població a les quals el mercat lliure no podrà fer-ho mai. Per tant, que tota col·laboració público-privada a l’hora de construir pisos, via cessions, ajuts urbanístics o ajuts públics, amb reducció d’imposts, hagi d’anar vinculat a un índex de preu de referència, preu establert per llei. Serà el mercat regulat. No es podrà obligar ningú a ser-hi, però si vols cooperació pública, els teus habitatges hauran de ser llogats amb el preu d’índex de referència que s’aprovarà per llei segons la tipologia dels habitatges, ubicació, accessos, i es garantirà que l’habitatge sigui entre el 30% i el 35% dels ingressos. Per exemple, si es fan habitatges per a joves, i sabem que els joves cobren en una primera feina 1.300-1.400 euros, l’habitatge ha de ser un 30% d’aquest sou. El problema no és d’oferta. El problema és quin tipus d’oferta.

Andorra negocia l’acord d’associació amb la Unió Europea. Frase vostra: “Hem de fer fora els negociadors de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea”. Per què?
—Sí. Hem de fer fora els negociadors de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. Perquè no ho fan bé. Ni aquí ni allà. No expliquen la veritat. Amaguen la documentació, i no saben defensar les posicions que aquí es treballen amb la fermesa que cal. L’equip negociador és compost per persones que no estan a l’altura, ni s’han fet acompanyar per experts sectorials. Treballen a cegues. Hem demanat estudis d’impacte per sectors, i el govern no ha sabut fer-los, o no pot, o no vol. Ens diuen que es faran un cop acabada la negociació. Home, fem-los abans, per saber on són els punts forts i les amenaces. I on podem ser flexibles. Si el fem després, no farem un estudi d’impacte, el farem de danys. Crec que calen uns nous plantejaments en la negociació, que només poden venir si tenim mandat de les eleccions.

A la llarga Andorra hauria de ser un país més de la Unió Europea? Ho voldria?
—No seria desitjable. Per a nosaltres, si més no, és una hipòtesi totalment descartada, i crec que per a la Unió Europea, també.

Quina relació us agradaria tenir amb la Unió Europea, i que l’acord recollís?
—Som el primer partit que va parlar d’acord d’associació amb la Unió Europea. Andorra ha de tancar aquest acord. Tenim un acord duaner dels anys noranta, un de monetari fet amb els socialdemòcrates i ara s’ha de tancar aquest acord d’associació. Però no qualsevol acord. Ara mateix hi ha una pressa i precipitació per a tancar-lo en els mesos de la presidència de torn espanyola de la Unió Europea. Nosaltres entenem que fer-ho seria una temeritat, vist com s’han manifestat els grups dins la Comissió Europea sobre la supervisió del sector financer, els dubtes existents sobre la lliure circulació de persones, els dubtes de bona part dels col·legis professionals andorrans sobre la prestació de serveis, o el fet que no s’han fet impactes sectorials en els àmbits privats, però també en públics (com la de la companyia de telecomunicacions). Si governem, no ens sentirem compromesos amb l’acord d’associació amb la Unió Europea que tenim la certesa que el govern ja ha pres, i que vol tancar abans del 2023. Nosaltres diem que amb aquest calendari és impossible.

Avortament, sí o no?
—Avortament, sí. La nostra proposta és treure’l del codi penal. Despenalitzar l’avortament. I que hi hagi una cobertura sanitària per mitjà de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Volem un avortament per terminis, no per supòsits. I en aquesta primera fase, que es faci fora d’Andorra.

Fora d’Andorra? I a la llarga, dins?
—Evidentment. Però de moment, és el que ens diuen els informes que tenim. Informes jurídics prou sòlids que no hem fet nosaltres, sinó el govern, que parlen que aquesta solució és constitucional. Diem que l’avortament no sigui dins el territori andorrà, sinó que es despenalitzi, i que es financi per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Potser no és la solució que voldríem les persones de tarannà més progressista, però és la que té un encaix perfecte dins la constitució. I és viable.

Per què no us agrada que l’empresa Grífols s’instal·li a Andorra amb les condicions actuals?
—Per les condicions actuals. No per Grífols. S’ha modificat la llei del codi de l’administració, la de l’urbanisme, i s’ha fet una llei de biomedicina a mida. S’ha modificat el pla d’urbanisme d’Ordino a mida. El govern ha donat un terreny de 35.000 metres quadrats per a una planta de 6.000 metres quadrats. El govern és soci de la societat que es crea. És a dir, el finançament és solidari entre el govern i Grífols. Una política seriosa és la que mostra interès per les inversions estrangeres, però això és insostenible. És pràcticament un tracte de favor des d’un punt de vista legislatiu. No és qüestió de vetar ningú, però tampoc de fer tractes preferents, a mida de cap empresa. Mostra poca seguretat jurídica. Grífols ve amb un pla per a fer investigació molt avançada en un país que quan es va signar l’acord no tenia llei de biomedicina, ni comissió de bioètica. Per a mi no és creïble que una empresa vulgui fer investigació puntera en un país que no té els convenis internacionals signats, ni legislació, ni comitè amb garanties.

Model de país. Si abans Andorra es basava en el sector financer, avui el 40% del PIB ve del turisme. Amb el canvi climàtic, no és clar el futur de la neu. Com veieu Andorra a mitjà termini?
—Vull ser molt realista. Evidentment que hem d’optar per nous sectors, i obrir-nos a l’economia digital, però hem de dir les coses com són. Andorra, on la banca va tenir un cert pes, i encara el té, avui és un país de comerç i turisme. És com s’ha fet gran. Andorra ha estat, és i serà un país basat en el turisme i el comerç. Tant de bo sàpiga generar altres pools més industrials, i creï riquesa i llocs de feina. Una altra cosa és quins han de ser els límits del turisme. Hem d’actuar amb un mínim impacte ecològic i dels recursos. I quantificar quin és el volum de turistes que podem mantenir. Però no podem substituir, ni ho volem, el model turístic per altres sectors que ni en molts anys no arribaran a tenir, ni de bon tros, la capacitat de generar riquesa i finançament de l’estat, ni generar llocs de feina com genera el turisme.

El candidat rival, Xavier Espot (DA) ha anunciat una nova llei del català. Com veu Pere López el català?
—Ens hem de prendre molt seriosament el català. No ens el prenem gens seriosament. Una opció seria modificar la llei d’usos del català. La llei es pot actualitzar per garantir-ne l’ús. I això quedaria molt bé. Però el que hem de fer és prendre’ns seriosament el català. Els estaments públics, les empreses privades i les escoles. I donar el valor que té la llengua catalana. I promoure el català oral i escrit correcte. Avui en dia el català es troba en un risc notable dins el nostre país. I l’hem de tractar com un actiu essencial. I més nosaltres, que som un país associat a aquesta llengua. Les administracions públiques han de vetllar pel compliment de la llei. Les retolacions han de ser en català.

Hi ha països que vinculen la ciutadania, o el permís de treball, al coneixement de la llengua.
—A Andorra això no passa, ni pel permís de treball. Hem tingut debats molt intensos per a exigir que fos un criteri per a l’activitat professional. Que tots els professionals liberals haguessin de tenir un nivell de català. S’han aplicat excepcions, i nosaltres no hi estem d’acord. Podem estar d’acord en uns terminis transitoris, però tota persona que exerceix activitat professional ha de tenir un nivell mig alt, més aviat alt, de català per a atendre els clients, amb l’administració i perquè és la nostra obligació. Hem de protegir la llengua catalana dins l’activitat econòmica del nostre país.

La vinculació amb els Països Catalans s’han d’enfortir, mantenir o reduir?
—Enfortir, ni que sigui una mica. S’han d’establir més vinculacions en l’àmbit cultural. Una part important del programa és la cooperació pirinenca. Pensem que dins la negociació amb la UE s’ha de definir una zona que ens inclou, juntament amb el sud de França (l’Arieja) i el nord de Catalunya, que abasta 250.000-300.000 habitants, on s’han de fer plantejaments, projectes i actuacions. Infrastructures que no tenen sentit per separat, i que només es poden fer junts.

Res a afegir?
—Que, vist des dels Països Catalans, creiem molt en la franja pirinenca. Tothom en parla, i fa llibres, però ningú no hi creu. Es parla del tren com una necessitat, o d’una unitat de radioteràpia per als càncers, per no haver de baixar a Barcelona. Aquests projectes no avançaran mai si no es treballa amb perspectiva transnacional. I defensar plegats projectes a Brussel·les. Volem que hi hagi un bon projecte de tren fins a Puigcerdà, amb desdoblament de línia. I de Puigcerdà a Andorra, via la Seu d’Urgell, és un macroprojecte que ha de tenir encaix amb tots dos països. Sense tren, Andorra i el Pirineu es veuran perjudicats. Pensem en un món descarbonitzat. Aquest és un projecte important.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any