12.10.2018 - 06:00
Guillem Carreras, periodista i sociòleg.
Pere Baltà Llopart (Torrelavit, 1940) ha estat guardonat amb el Premi Ens de l’Associacionisme Cultural Català a la Persona. Un premi que desitja reconèixer tota una vida dedicada a la promoció i consolidació de l’associacionisme cultural. La concessió del guardó ens ha brindat una excel·lent excusa per concentrar una entrevista amb ell, i conèixer les opinions d’un dels grans estudiosos del moviment associatiu català.
Què ha significat per a vostè rebre el premi de l’Associacionisme Cultural Català a la Persona?
He de reconèixer que em sento honorat. Tota la meva vida he estat vinculat a l’acció cultural, com ja ho havien estat el pare i els avis. Podem dir que ho porto als gens. L’organització federativa cultural més important del món, com ha reconegut la UNESCO, m’ha honorat. Com activista social i cultural cap altra reconeixement podia ser millor.
Un dels temes que més el fascinen: la importància que va tenir el moviment associatiu per canalitzar els ideals de la Il·lustració als Països Catalans. Com es va produir a grans trets aquest procés?
El moviment associatiu sorgeix de la Il·lustració, concretament de l’Enciclopedisme, amb l’impuls que dóna als ateneus científics literaris i a les societats corals i musicals que, al mateix temps que alfabetitzen les classes populars i universalitzen la cultura creant ateneus instructius, posen a l’abast del poble els coneixements tècnics i científics que en el segle XVIII l’aristocràcia i l’església tenien enclaustrats en cercles elitistes. Els valencians s’emmirallen en les bandes de música que acompanyen els exèrcits napoleònics, com Josep Anselm Clavé ho fa en la banda militar de la caserna de les Drassanes de Barcelona, abans d’optar per la creació de corals com a eina per a la dignificació de les classes populars. A les illes arriben ambdós models. En paral·lel, l’Enciclopedisme impulsa ateneus (Barcelona, Figueres, La Pobla de Segur, Reus, Vilafranca, Igualada…) i moltes societats corals adopten el model de casino popular que arriba als nostres dies, com a model de convivència cívica, que s’escampa arreu de Catalunya i és la base de la riquesa i la diversitat associativa que ha perdurat, s’ha multiplicat i és el fonament sobre el qual s’ha construït el nostre model de país.
Llegiu l’entrevista sencera a Tornaveu, fent clic aquí.
