09.09.2026 - 19:50
“La situació és asfixiant per a milers de constructores, especialment petites i mitjanes, que es van trobant abocades a treballar perdent-hi diners o, directament, a tancar. O es prenen solucions urgents o continuaran quedant desertes obres fonamentals per a resoldre els problemes d’infrastructura i d’habitatges que té el país.” Això ho va dir fa poques setmanes Pedro Fernández Alén, president de la Confederació de la Construcció espanyola (CNC) –la patronal del sector– quan va presentar un informe sobre el deteriorament de la contractació pública.
De fet, la CNC ja fa temps que alerta de la vulnerabilitat del sector a causa de les tensions inflacionistes, i ha enviat cartes al govern espanyol en què expressa preocupació per l’escalada dels costs de producció i la falta de mesures per a mitigar-la. Arran d’aquesta situació, la patronal reclama que es modifiquin els mecanismes de revisió de preus dels contractes públics, amb l’objectiu que les empreses puguin absorbir increments extraordinaris de costs que no eren previsibles en el moment de presentar les ofertes.
Les xifres que indica haurien de preocupar. Estima que 90% de les empreses constructores de l’estat espanyol ja han estat perjudicades per la pujada dels costs, especialment per l’encariment de l’energia, els combustibles i determinades matèries primeres. També calcula que el 56% de les empreses ha hagut d’alentir l’activitat i alerta que, si aquesta situació es manté, també pot acabar tenint conseqüències sobre l’ocupació. I encara cal tenir en compte el ritme mensual a què creix el fenomen: el nombre de licitacions que resten desertes és un 16% superior al que va registrar la patronal en la guerra d’Ucraïna.
Un dels àmbits més importants que destaca és el de les carreteres. La patronal calcula que els sobrecosts reals per a les constructores, en molts casos, atenyen el 15% en les actuacions de manteniment i poden arribar fins al 30% en la rehabilitació dels paviments.
A casa nostra, l’augment dels costs de construcció, lògicament, també comença a tenir efectes cada vegada més visibles sobre la contractació pública. El primer semestre del 2026, “les licitacions de 192 obres públiques van quedar desertes, amb un pressupost conjunt de 51 milions d’euros sense IVA”, segons les dades que la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) va fer públiques abans-d’ahir.
Què vol dir que una licitació quedi deserta? Doncs que l’administració no aconsegueix d’adjudicar el contracte en les condicions previstes, habitualment perquè la xifra oferta és massa baixa. En molts casos, això obliga a revisar el projecte o el pressupost, tornar a licitar l’actuació i, per tant, endarrerir-ne l’execució durant uns quants mesos.
El president de la CCOC, Lluís Moreno, diu: “No podem permetre que projectes necessaris per al país s’aturin perquè els pressuposts amb què es liciten no responen a la realitat del mercat. Cal actualitzar els preus amb més agilitat i tenir mecanismes que serveixin per a afrontar increments extraordinaris dels costs, perquè les empreses puguin concórrer a les licitacions i les obres s’acabin executant.”
Ajuntaments, diputacions i més organismes locals acumulen la part més important de les obres desertes, amb més del 70% del valor total de les actuacions que no han trobat adjudicatari. Aquesta dada s’ha d’interpretar, tenint en compte que l’administració local és també la que concentra un volum més elevat de licitació pública a Catalunya, pràcticament amb la meitat del total durant el primer semestre de l’any.
En el cas dels projectes de la Generalitat i els organismes dependents, baixa molt el percentatge, i en l’administració espanyola arriba a ser nul. Aquesta dada cal valorar-la en el context d’un volum de licitació estatal molt baix a Catalunya i d’unes valoracions més raonables en les ofertes. Pensem que, durant el primer semestre del 2026, l’estat va licitar aproximadament el 23% del total.
Tot plegat passa en un moment especialment complicat per al sector. L’encariment de l’energia i de tot de materials de construcció, agreujat per la guerra a l’Orient Mitjà, pressiona els marges de les empreses i dificulta l’execució de contractes pressupostats abans de l’escalada de costs. Una pujada tan sobtada acostuma a deixar fora de joc els menys flexibles.
Lluís Moreno recorda: “Una situació semblant ja es va viure l’any 2022, amb la guerra d’Ucraïna, quan els costos també es van disparar. Llavors més de mil obres van quedar sense licitació a Catalunya. Enguany, probablement les xifres que hem presentat per al primer semestre seran més elevades que les que hem avançat.” I afegeix: “El volum mitjà de les obres que han quedat sense adjudicació volta el quart de milió d’euros, una quantitat que afecta sobretot les petites i mitjanes constructores. Parlo d’actuacions molt diverses, de carreteres i sanejament fins a equipaments municipals, edificació pública o urbanització, cosa que mostra que el problema no es limita a una sola tipologia d’obra.”
La CCOC considera necessari que els pressuposts de licitació s’actualitzin de manera més ràpida i que les administracions disposin de mecanismes per a reequilibrar econòmicament els contractes en cas d’alteracions excepcionals dels costs. Aquesta tensió també es reflecteix en la concurrència empresarial a les licitacions. Durant el primer semestre del 2026, el 38% de les obres públiques licitades a Catalunya va rebre només una oferta o dues, un indicador que evidencia les dificultats creixents d’alguns concursos per a atreure empreses.
En definitiva, la CCOC insisteix que, a més d’augmentar la inversió, que ha crescut, en total, només un 2,1% sobre el primer semestre de l’any passat, és imprescindible que les obres es licitin amb pressuposts ajustats als costs reals del mercat. Altrament, l’empresa es pot trobar, en el moment d’executar l’obra, amb uns costs molt superiors als prevists inicialment. Sembla una demanda natural i no s’entén gaire que moltes es facin amb costs inferiors, però les tramitacions dels projectes, sobretot als municipis, són molt lentes i els retards els paguem tots…
